Hi ha dos grans models al món, l’oriental i l’occidental. L’asiàtic dona tot el poder a l’Estat, i des d’allà miren de tenir sota control l’economia. El nostre ha donat tot el poder a l’economia, i amb ella es té sota control als Estats. Els dos models conviuen i l’un fa nosa a l’altre, doncs són dues maneres d’entendre el món massa diferents, així que competeixen.
"El nostre model ha donat tot el poder a l'economia, i amb ella es té sota control als Estats"
Els dos models tenen problemes i el resultat és que la Xina acaba fent concessions a l’economia i acceptant l’aparició de nous rics i classes mitjanes, però el que ens ha de preocupar és que nosaltres també estem fent concessions i estem anant cap a unes formes de govern cada cop més autoritàries. Les estadístiques ja ens deien que al món occidental cada cop hi ha menys gent que cregui en la democràcia com una bona forma de govern, les ultradretes ràncies no paren de créixer, i tothom amb dos dits de front pot posar en dubte la qualitat dels nostres governants.
La gestió que s’ha fet de la crisi sanitària a la província de Madrid no té cap defensa possible, ja no és un tema d’opinions sinó de dades, i el resultat serà una xifra insuportable de morts. Mentre tot això passa el Rei d’Espanya només ha obert la boca per parlar-nos de les vergonyes del seu pare, un altre tema que tampoc té cap defensa possible i tampoc és un tema d’opinions sinó també de dades, bancàries en aquest cas. Com també és una vergonya el tracte que Europa dona al problema humanitari de la Mediterrània, i un cop més les dades són esgarrifoses, o l’actitud de l’administració Trump davant el canvi climàtic, que nega amb opinions malgrat les dades i les evidències. Costa defensar als nostres polítics, als d’aquí i als d’allà. Se’ls veu poc preparats i mal avinguts, envoltats de mediocres àvids de poder fàcil, atrapats en estructures de partit antigues i rònegues... Cada cop ens passen coses més grosses, i cada cop n’estem més farts.
"La gestió que s’ha fet de la crisi sanitària a la província de Madrid no té cap defensa possible, ja no és un tema d’opinions sinó de dades, i el resultat serà una xifra insuportable de morts"
I aquest és el gran risc que vivim. La nostra societat ha perdut la confiança en els seus governants, amb raó, però si no recuperem la capacitat de tornar a creure en les institucions quedarem en mans dels totalitarismes. El nostre gran risc és que, decepcionats, abandonem l’espai públic. Aquests dies estem veient rodes de premsa retransmeses en directe a tot el país on qui compareix és un tècnic de salut, un representant de l’exèrcit i un altre de la guàrdia civil. No fa massa el BOE publicava que es poden tancar webs i serveis digitals sense que ni tant sols s’ho miri abans un jutge. A Perpinyà ha guanyat l’extrema dreta, la mateixa que ja tenim als nostres parlaments i ajuntaments i que es molesta quan li parlem d’evidències com la violència de gènere.
La política ens ha decepcionat molt, però el més terrible que podem fer és abandonar-la. Necessitem que les persones més preparades tornin als espais públics, que estiguin ben retribuïdes, que assumeixin responsabilitats, que siguin clares i que es deixin vigilar. Recuperar les institucions demanarà temps, així que toca anar passant a l’acció, ser-hi, vigilar i exigir. Si no ho volem perdre tot, hem de recuperar la política.