Tot ha canviat des que va arribar la pandèmia i no podien ser menys els recursos humans. Després d’unes primeres setmanes d’inquietud generalitzada, abans de l’estiu del 2020 a la Fundació Factor Humà -l’organització que dirigeixo i que es dedica a la millora de la gestió de persones a les organitzacions- ja vam notar que s’acostaven a nosaltres molts professionals de l’àmbit; se’ls havia girat molta feina. De fet, The Economist ja parlava llavors d’uns responsables de recursos humans sota els focus.
A diferència de la crisi econòmica del 2008, quan la influència va recaure en mans de la direcció financera, la crisi del coronavirus atorgava un gran protagonisme a una altra direcció sovint menystinguda com a soft, tova o merament administrativa: la direcció de persones.
La publicació britànica ja aconsellava fa un any aprofitar el moment de l'explosió de la digitalització i del teletreball per reconfigurar els fluxos de treball: pensar en què es necessita fer i qui ho ha de fer, decidir què necessita seguir-se fent presencialment i en quins espais o fomentar la capacitació de tothom per adaptar-se al nou entorn cada vegada més digital.
Totes aquestes han estat tasques molt necessàries durant el darrer any. De totes maneres, ara que s’acosta el final de la pandèmia, crec que des de recursos humans cal donar un pas més. I aquí em ve al cap una imatge crec que potent que ens va explicar fa uns mesos durant una jornada organitzada per la Fundació Jordi Garriga, soci director general de la consultora E-Motiva, assessor de la Fundació i un dels millors experts del nostre país en compromís organitzacional.
Garriga deia que la funció de persones ha viscut un moment de molt estrès i de suar la samarreta tot i que, en realitat, sense aconseguir arribar gaire lluny. És com imaginar-nos a tots ficats en un gimnàs fent rodar bicicletes estàtiques.
Ara que s'acosta el final de la pandèmia, des de recursos humans cal donar un pas més: impulsar a llarg termini una mirada més humana en les organitzacions
Crec que gestió de persones ha d'aprofitar el moment de protagonisme que viu i procurar que no s’acabi al mateix temps que la pandèmia. És a dir, cal fer-se veure no només apagant focs i reorganitzant els fluxos de treball dels quals parlava The Economist, és a dir, suant a dojo en les tasques més operatives, sinó també impulsant a llarg termini una mirada més humana a les organitzacions.
I aquí vaig a la segona imatge que va explicar el meu amic Jordi Garriga i que ell proposava com la millor a desenvolupar ara mateix: la de la natació sincronitzada. També implica molt esforç, encara que no sigui tan aparent. A l'aigua no es veu la suor i, fins i tot, les nedadores somriuen mentre fan un gran esforç. Ningú no va dir que fossin fàcils, però així són les tasques més estratègiques.
En aquest esport, perquè el públic vegi una nedadora traient mig cos de l'aigua i somrient, ha de tenir l’ajuda de tres nedadores fent apnea sota l'aigua. Des de la humilitat, des de l'esforç conjunt i des de la sincronització i una visió més transversal entre funcions organitzatives, podem aconseguir grans resultats que ens projectin cap a fora de l'aigua.
A l'aigua no es veu la suor i les nedadores de natació sincronitzada somriuen mentre fan un gran esforç; ningú no va dir que fossin fàcils, però així són les tasques més estratègiques
Em permeto proposar cinc possibles maneres de sobresortir de l’aigua:
- Gestionar el treball híbrid tot garantint la desconnexió digital: la combinació del teletreball i la presència als centres de treball serà part del futur que ens espera. Per tal que la hibridació funcioni, cal empoderar els treballadors perquè gestionin amb flexibilitat el seu horari i la ubicació des d’on treballen. A més, no es pot oblidar el dret de les persones col·laboradores a no respondre mails fora de la seva jornada laboral.
- Aplicar lliçons apreses en la tornada a l’oficina: agafant paraules recents de l’expert Josep Salvatella, fundador i CEO de RocaSalvatella, en la tornada esglaonada hem d’evitar reprendre vells costums com el de la reunionitis. Malgrat que resulta desitjable una major presencialitat que potenciï la creativitat i les vinculacions emocionals entre companys, si tendim a treballar més per projectes i per resultats podrem aprofitar molt millor les possibilitats d’una combinació flexible entre oficina i llar.
- Fomentar un estil de lideratge més humil: una manera de dirigir imprescindible i que tothom pot aprendre. Entre altres coses, vol dir formar directives i directius en aprendre a demanar ajuda sense entendre-la com un signe de debilitat; a preguntar i a demanar opinió constantment a clients i a col·laboradors; a estar disposats a rebre feedback crític i sincer; a deixar-se ensenyar; i a observar per emportar-se informació de qualsevol context i aplicar-la després.
Hem de fomentar un estil de lideratge més humil: s'ha d'estar disposat a rebre 'feedback' crític i sincer, a deixar-se ensenyar
- Posar en valor les soft skills: em refereixo a les habilitats socials que possibiliten una major capacitat d'adaptació a les diferents situacions. Cal tenir molt més en compte en els processos de selecció aspectes com ara l'eloqüència, la creativitat, la capacitat d'escolta, la paciència, la flexibilitat...
- Conrear l'esperança: sense caure en el perill d’un optimisme naïf, cal creure en què el futur pot canviar a millor i que existeixen solucions. És convenient focalitzar-se en trobar noves oportunitats, confiar en nosaltres mateixos i en les nostres capacitats individuals i col·lectives. De fet, conrear l'esperança pot aportar certa sensació de control i d'adaptació a l'entorn ja que força a planificar i a actuar per assolir uns objectius.
I precisament d’aquesta esperança proactiva volem parlar el proper 7 de juliol al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona en l’acte de lliurament dels Premis Factor Humà. Després d’un any d’aturada obligada, tornem amb més ganes que mai en la dotzena edició d’una gala que es podrà seguir per streaming i que enguany duu per lema: “El verd ens permet avançar”. En l’acte, presentat per l’actor i humorista Pep Plaza, a més de guardonar dues organitzacions per les seves bones pràctiques en gestió empresarial i en recursos humans, comptarem amb una conferència de l'escriptora, divulgadora i filòsofa Elsa Punset, i celebrarem el fet de poder-nos retrobar.