El Pla Estratègic Metropolità (PEMB), l’associació privada promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha iniciat, d’unes setmanes ençà, l’organització d’uns cicles per reactivar el debat sobre model i reptes de futur de la regió metropolitana de Barcelona, un territori on hi viuen cinc milions d’habitants repartits en més de 150 municipis.
Avui, Barcelona i la seva àrea metropolitana la conformen 36 municipis, 3,2 milions d’habitants i una extensió de 636 quilòmetres quadrats. Es calcula que l’AMB genera el 52% del PIB català. Malgrat tot, ja es treballa per impulsar noves voluntats que apostin per ampliar l’actual àrea metropolitana, coordinant de forma més àmplia les polítiques lligades a la prestació de serveis i la connectivitat entre territoris.
Els municipis que conformen l’AMB tenen una identitat i una personalitat pròpia, estan regits per la Llei 31/2010 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La institucionalització d’aquest territori respon a la voluntat de millorar l’eficiència i l’eficàcia de les administracions que actuen en territori metropolità, tot garantint la prestació d’uns serveis públics de qualitat.
Aquesta és una llei que es va aprovar ja fa més de 10 anys i que va néixer per extingir les dues entitats metropolitanes que existien i la Mancomunitat de Municipis. Avui, la presidència de l’AMB l’ostenta l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Mazzucato proposa noves maneres de col·laboració entre el sector públic i privat amb un alt nivell de compromís, coordinació i acceptació de riscos per aconseguir objectius socials, econòmics i polítics adequats a llarg termini
Tot i així, de la mà de Jordi Martí, regidor de la Presidència de l’Ajuntament de Barcelona i, alhora, president de la comissió executiva del PEMB, s’ha iniciat el procés Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030. Aquest vol ser un espai de debat que treballi definint els reptes i les solucions a través de "missions", com ho defineix el seu equip, basant-se en el model que ha creat la professora d’economia de la innovació i valor públic de la University College of Londres, Mariana Mazzucato. La seva teoria es recull en el seu últim llibre Misión economía. Una guía para cambiar el capitalismo.
Mazzucato proposa noves maneres de col·laboració entre el sector públic i privat amb un alt nivell de compromís, coordinació i acceptació de riscos per aconseguir objectius socials, econòmics i polítics adequats a llarg termini. Aquest vol ser l’objectiu final, cap conclusió a curt sinó a mitjà i llarg termini, sobre els reptes més importants que tenim, com l’accés a l’habitatge; la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic; l’economia circular i el model de governança en coordinació amb tot el territori.
El treball per acordar un conjunt de missions consensuades per a la Barcelona del 2030 entre els diferents actors econòmics i socials (empreses, universitats, institucions…) establirà les bases d’un nou model de convivència metropolità, amb l’objectiu de generar progrés econòmic i social, que redueixi les desigualtats i la segregació urbana.
Els reptes més importants que tenim són l'accés a l'habitatge, la sostenibilitat, l'economia circular i el model de governança en coordinació amb tot el territori
El pes del territori s’ho val. Tenim un arc metropolità que va des de Vilanova i Vilafranca, passant per Martorell, cap a Igualada, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró, que també reivindica ser-hi. A tots la música els sona bé, però el repte de coordinació no serà fàcil.
La dificultat per arribar a consensos clars es pot veure des del primer moment en projectes de gran dimensió, com, per exemple, sobre què cal fer amb l’ampliació o no de l’aeroport del Prat. L’Hermitage podria esdevenir un projecte cultural ubicat fora de la ciutat? Quin model de turisme volem i on es pot absorbir? Quines polítiques cal aplicar en favor d’un parc d’habitatges públic a escala metropolitana? Per citar-ne només alguns.
I és que els efectes de la pandèmia ens han deixat una primera fotografia demogràfica. Segons un primer estudi del mateix consistori barceloní, 16.000 persones han abandonat la ciutat per anar a viure a localitats de menys de 5.000 habitants. El present-ciutat evoluciona cap a un futur-metropolità.
Caldrà un temps per consolidar aquest nou marc mental, no només de cara a la ciutadania i als agents econòmics i socials, sinó també al conjunt de les administracions. Des del lideratge polític i el sector públic, tothom s’ho haurà de creure i, entre tots plegats, esdevenir missioners metropolitans per arribar a un model de governança basat en el consens.