El desenvolupament de les eines i plataformes digitals no sempre té en compte els drets lingüístics de totes les comunitats culturals i ja fa anys que de manera constant i sostinguda el català, igual que moltes altres llengües, en pateix les conseqüències. En aquest context digital la societat civil dels territoris de parla catalana té un munt d’entitats actives en la defensa de la llengua, conscients que caldrà perseverar i organitzar-se per a ser encara més eficients, més ambicioses i més útils per a la llengua.
En la defensa de la llengua s’han viscut molts episodis, i en viurem més. Darrerament ha sorgit un problema als cercadors, sobre tot Google, que de manera sobtada i incomprensible està penalitzant la presència de pàgines web en català en els resultats de les cerques, fins i tot si l’usuari té configurat l’idioma correctament als seus dispositius. El problema és complex, però ningú pot acceptar que un algorisme minoritzi una llengua i tota una cultura. Els companys de la Viquipèdia ja varen començar a detectar el problema el juliol de l’any passat i al setembre Albert Cuesta ho va denunciar a l’informatiu Catalunya Nit de Catalunya Ràdio. Davant aquesta situació, durant mesos molta gent ha estat esmerçant esforços, dedicant recursos tècnics, mobilitzant agenda i contactes, activant grups de recerca i fent accions de denúncia a les xarxes socials.
Una aliança de la societat civil que té per objectiu promoure la presència del català en els diversos àmbits del món digital
Malauradament aquest problema és només un més dels molts que té la defensa del català a la societat digital. Cal estar també atents als drets lingüístics a les plataformes de continguts, a les xarxes socials, als assistents de veu, als electrodomèstics o als cotxes. El cas viscut amb els cercadors ha estat el detonant que ha portat el nostre ecosistema digital a crear l’Aliança per la presència digital del català, una aliança de la societat civil que té per objectiu promoure la presència del català en els diversos àmbits del món digital, oberta a entitats de tots els territoris i disposada a col·laborar amb tots els governs implicats.
Acció Cultural del País Valencià, Amical Wikimedia Institut d’Estudis Catalans, Institut Ramon Llull, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua, Softcatalà, WICCAC, i la Fundació.cat actuant com a secretaria tècnica. Deu entitats, i n’hi haurà més, coordinades per a monitoritzar, diagnosticar, proposar i representar els drets lingüístics de la societat civil catalanoparlant en l’àmbit digital.
És una pena que Europa no hagi estat capaç d’elaborar una estratègia, una visió pròpia
El 55% del contingut a la xarxa és en anglès, i aquest percentatge tendeix a augmentar. Les propostes són cada cop més planes i amb menys diversitat. És una pena que davant aquesta situació Europa no hagi estat capaç d’elaborar una estratègia, una visió pròpia. Ara mateix les cultures locals depenen de l’algoritme, doncs sense algoritme els continguts s’ordenarien per paràmetres quantitatius i llengües com la catalana no aconseguirien mai la visibilitat.
El problema el tindran totes les llengües. Si espavilem, el català podria ser un exemple de com actuar davant aquesta situació, i el primer exemple és la capacitat de la societat civil de treballar de manera coordinada.