Cada cop hi ha més pantalles
i cada cop les tenim més a prop.
D’una pantalla a la sala de cinema, a una pantalla al menjador de casa.
D’una pantalla al menjador, a una pantalla al palmell de la mà.
D’una pantalla a la mà, a una pantalla dins les ulleres.
Del cinema a la tele,
de la tele al mòbil,
del mòbil a les ulleres.
De tenir-la a deu metres a només un metre.
De tenir-la a un metre a només un pam.
De tenir-la a un pam a només un centímetre.
A mesura que s’apropen les mirem menys acompanyats.
A mesura que s’apropen som menys anònims.
D’una pantalla a una sala amb tres-centes persones
a una pantalla a un menjador amb quatre persones
a una pantalla de mòbil que miren com a molt dos persones
a una pantalla a les ulleres que només pot veure una persona.
Abans ens reuníem per mirar junts una pantalla.
Ara cadascú mira la seva pantalla.
De contar quanta gent mira una pantalla,
a saber qui és cada persona que la mira.
De saber qui és a saber com és.
Quant més s’apropa la pantalla més et coneix.
Quant més et coneix més intenta quedar-se.
La invasió de les pantalles.
Si vols resistir, busca el directe abans que l’streaming.
Comparteix moments amb algú, si pots que alguns siguin amb molta gent.
Fes coses on el tacte sigui important.
Busca situacions que tinguin olor.
I si cal una pantalla, tria la distància.