Silenci
Vull reivindicar aquí, doncs, la rellevància d'un determinat silenci, el de la tranquil·litat interior i la profundització pausada però constant que permet analitzar tendències i mercats, dibuixar estratègies, fer recerca, repensar-se o fins i tot comunicar-se adequadament. Molt sovint la posta en valor d'aquest silenci es correspon amb la visió a mig i llarg termini i, per suposat, amb el soft power la manca del qual ha portat a la caiguda de molts empresaris i directius d'èxit.
Em va agradar molt una frase que vaig llegir del blog de Josep Maria Lozano: "L'insondable silenci de Vermeer no és altra cosa que una educació de la mirada". Educar la mirada cap a dins de les nostres organitzacions, i educar-la per veure l'exterior sense fúria ni sorolls! Hauríem d'establir com a obligació empresarial –i personal!- la d'observar periòdicament una estona de silenci i soledat diaris, sense mòbils, sense interrupcions, sense fer res "útil".
Òbviament rebutjo el silenci, fill de la por o de la indecisió, o de la ignorància (encara que en aquest darrer cas, pot ser millor callar...). Silenci no vol dir que no parlis o que no facis res. Silenci és també saber triar els moments en què cal fer soroll.
Diuen que quan els extraordinaris filòsofs del Cercle de Viena, (Schlick, Gödel, Carnap i altres), valedors de la concepció científica del món, volien discutir entre ells, sortien del silenci de les biblioteques i es reunien al Cafè Arkaden per fer-ho de gust i no molestar els seus companys pensadors.