“Tempora mutantur, nos et mutamur in illis”, com deia Lotari I, nét de Carlemany. La nova realitat que tenim al davant es caracteritza per dos factors: la incertesa i el canvi constant. De fet, ja estàvem immersos en aquesta realitat abans de l’actual pandèmia. En l'àmbit polític, econòmic i social, les transformacions que tenim al davant són majúscules i l'ésser humà té poca capacitat per preveure les conseqüències de tot el que està passant actualment. Un petit virus ens ha fet tremendament vulnerables. I aquesta mancança ens fa més febles, alhora que alimenta les retallades en llibertats i drets que el reforçat nacionalisme populista està duent a terme de manera constant.
En la ficció, l'escriptora canadenca Margaret Atwood ja es va avançar a l’escriure una novel·la, publicada originalment l'any 1985, amb traducció catalana de Quaderns Crema l'any 2018, El conte de la serventa; ara sèrie televisiva de gran audiència i amb elements distòpics. L'acció se situa en una República, sota un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del seu govern. Una novel·la que ens interpel·la sobre el nostre present i ens fa considerar la fragilitat dels nostres drets i llibertats més preuats.
Però en el món actual hi ha diversos processos que, si no som capaços de redreçar, ens aboquen a models pseudototalitaris de governança: el declivi d'Occident davant el món Asiàtic, el canvi de lideratge mundial dels Estats Units a la Xina, la debilitat dels Estats que formen la Unió Europea per actuar amb unitat d'acció política, econòmica i social, l'endeutament massiu dels estats, la destrucció progressiva de la classe mitjana, l’augment dels impostos als ciutadans, el control tecnològic en poques mans no sotmès a accountability pels ciutadans i la consegüent manca de privacitat, la reducció de les humanitats en l'educació, el menysteniment de la cosa privada, la ineficaç planificació governamental centralitzada, així com el desencoratjament de l'emprenedoria, de la diversitat i de la creativitat.
"Catalunya no resta al marge d'aquestes dinàmiques globals. Més enllà de la crisi política-institucional amb l'Estat, ens enfrontem amb un immens repte. Aquest cop el poder de decidir el tenim nosaltres"
Catalunya no resta al marge d'aquestes dinàmiques globals. Més enllà de la crisi política-institucional amb l'Estat espanyol, ens enfrontem amb un immens repte. Aquest cop el poder de decidir el tenim nosaltres: o escollim ser oberts, dinàmics i amb dimensió global des del nostre model local, o escollim acabar com a localisme, amb una visió tancada i impermeable d'allò que passa al món. Davant de fets lamentables, com pot ser el tancament de les fàbriques de Nissan a Catalunya, només podem respondre amb més innovació, més competència i amb la prioritat de ser capdavanters en llibertat econòmica per tal d'atreure més i més talent i inversions. Ens cal més autoexigència col·lectiva, més transversalitats i ens sobren sectarismes i mentalitats provincianes.
Tenim al davant innumerables reptes globals que afecten la nostra comunitat, per citar alguns: el fet de repensar la globalització actual, les nostres institucions i el seu paper vers els ciutadans, el fet de repensar la democràcia liberal o el fet de repensar el capitalisme democràtic. Davant noves centralitzacions estatals, que ofereixen falses esperances, la resposta és major interacció i superposició d'actors locals i regionals que poden adaptar-se més i millor a un món fluid, dinàmic i incert, des de la proximitat.
El confinament ha fet emergir capacitats de la societat, gràcies a la tecnologia, que s’han implantat amb una rapidesa i efectivitat extraordinària: teletreball, reunions no presencials, formació virtual, conferències diverses d’abast mundial, projectes col·laboratius, xarxes de tota mena, etc... La pandèmia ens ha d'ajudar a veure més clar i, en lloc de seguir la dinàmica populista i proteccionista que estem patint, just al contrari, hem d’esmerçar tots els esforços, tant públics com privats, per a créixer com a poble obert i cosmopolita.
La nostra societat civil i el sòlid teixit empresarial, malgrat que molt perjudicat per la crisi econòmica i les mesures de confinament total durant la pandèmia, juntament amb un govern adaptatiu i facilitador, ens ha de permetre alçar la mirada i veure més enllà. A més, cal tenir present el concepte de “destrucció creadora”, que l’economista austríac Schumpeter ja descrivia als anys quaranta del segle passat, com a fet essencial del capitalisme, amb l’emprenedor innovador com a protagonista central. Cal facilitar el despertar de les innovacions per tal de superar les empreses i negocis que no tenen recorregut. Un cas ben clar el tenim en l’automoció, on ja fa anys que hauríem de promoure les empreses innovadores en bateries elèctriques, element clau en les cadenes de muntatge dels futurs vehicles no contaminants, per situar-nos com a líders europeus en aquest sector.
Fa deu anys es va donar a conèixer l'estudi sobre l'Enquesta Europea de Valors realitzada a Catalunya per l’escola de negocis ESADE i la Fundació Carulla. Els autors van concloure en l'informe, titulat Valors tous en temps durs, que la societat catalana de final de la dècada passada havia evolucionat cap a creences més 'toves', i havia difuminat l'eix d'esquerres i dretes en l'ordre ideològic. En l'estudi s'afegia que "la societat catalana és avui més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica, en comparació a deu anys enrere".
"Això és el que el món necessita avui: més aportacions "toves / soft" per tal d'assolir un món millor amb més oportunitats per a tothom, i no caure en el parany del model "dur / hard" sense humanitat"
Precisament, això és el que el món necessita avui. Més aportacions "toves / soft" per tal d'assolir un món millor amb més oportunitats per a tothom, i no caure en el parany del model "dur / hard" sense humanitat, fomentat en la por, la reducció de drets i llibertats, i el miratge de la protecció per part d'un govern omnipresent.
En definitiva, millors pràctiques locals i una participació cívica de qualitat, juntament amb una implicació empresarial a l’alçada dels reptes contemporanis.
“Tempora mutantur, nos et mutamur in illis”. Els temps canvien i nosaltres canviem amb ells.