Al llarg de la història els humans sempre han buscat maneres de mostrar el seu nivell d'estatus social. Els símbols van canviant segons l'època, el país i les lleis de l'oferta i la demanda. La Història ens ensenya com la mateixa cosa que comença com un símbol d'estatus es transforma amb motiu de rebuig.
Abans de la primera Revolució Industrial, la pell blanca era un símbol de luxe, ja que la gent que tenia diners es podia quedar a casa jugant a jocs de saló en lloc d'anar a treballar al camp. Posteriorment, la població va abandonar el camp per treballar a les fàbriques. Llavors, tothom quedava blanc, mentre Coco Chanel anava de creuer. Per això, els qui s'ho podien permetre volien tenir un bon bronzejat com a símbol de poder adquisitiu i temps lliure per viatjar.
Ser grassa, quan el menjar era escàs, era un símbol de riquesa. Ara, l'obesitat està mal vista i tenir un "look saludable" és estar a l'última. Anar a gimnasos d'elit, portar pantalons de ioga (practiquis ioga, o no) i combinar sabatilles esportives amb americana és cool. Igualment, la llista de coses materials que han servit com símbol d'estatus és llarga: pinyes, tulipes, joies, cotxes, roba, viatges, mòbils. Però en el moment en què l'oferta puja i els preus baixen, aquests símbols perden el seu significat. El low cost i la globalització han fet que una gran quantitat de gent tinguin accés a tot tipus de productes i experiències.
"Ser grassa, quan el menjar era escàs, era un símbol de riquesa. Ara, l'obesitat està mal vista i tenir un "look saludable" és estar a l'última"
Però el que guanya valor és el nostre temps i la nostra atenció. El temps ja no significa diners, avui en dia ja val més que diners. Només cal mirar com Facebook, YouTube, Google, Amazon, Netflix i companyia es barallen per obtenir la nostra atenció.
D'aquesta manera, si el temps ja val més que l'or, "el no tenir temps" ha esdevingut un símbol de com n'ets d'important. Estar súper ocupat "equival" a ser una persona important. Cada cop és més habitual sentir comentaris de l'estil: "Ai... necessito vacances ja. Estic esgotada amb tota la feina que tinc, però no puc marxar...". Igualment ho demostra la pujada de la demanda de serveis per estalviar temps, com ara gent que passeja gossos i l'existència dels supermercats online.
Però a la vegada, la gent d'avui en dia no tenen menys temps d'oci que els del passat. Només tenen la percepció de tenir menys temps. Per què? Com va dir Jack Ma, fundador d'Alibaba: "El meu avi treballava 16 hores al dia i deia que estava súper ocupat. Nosaltres treballem 8 hores al dia, els 5 dies de la setmana i diem que estem súper ocupats. Els nostres fills potser només treballaran 4 hores al dia, 3 dies a la setmana i segurament, ells també diran que estan súper ocupats".
Llavors, on va a parar el nostre temps? Bàsicament, perdem hores fent multitasques i mirant el mòbil. Les estadístiques diuen que dediquem més de 5 hores diàries a l'smartphone i no per parlar amb les nostres mares. De fet, no tenim temps per parlar amb ella. El 80-90% d'aquest temps el dediquem a navegar per webs o mirar Instagram i Twitter.
"Les estadístiques diuen que dediquem més de 5 hores diàries a l'smartphone i no per parlar amb les nostres mares"
Per altra banda, la multitasca, en lloc d'estalviar-nos temps, ens el roba. Perquè no consisteix a fer moltes coses a la vegada, sinó en anar canviant entre múltiples tasques ràpidament. Així, el nostre cervell comença una cosa, para, en comença una altra, obre una nova pestanya, mira el WhatsApp, escolta Spotify, contesta un mail...
Cada vegada que engeguem una cosa i en parem una altra, el cervell treballa molt menys eficientment, s'equivoca més, consumeix capacitat mental i esgota la nostra energia. Per tant, la sensació que estem súper ocupats és culpa de la nostra addicció a la tecnologia i a les xarxes, de la nostra manca de paciència i de la incapacitat per concentrar-nos.
Però com tots els símbols d'estatus, la glorificació dels "súper ocupats" canviarà. I crec que, amb l'evolució de la tecnologia, el proper símbol de l'estatus serà la quantitat de robots que tindrà una persona. Mentre ells treballin, la gent tornarà al saló per passar el dia jugant a jocs de realitat virtual. Així, poc després, ser pàl·lid tornarà a ser "in".