Mentre a la nostra societat del que més es parla és de les revolucions tecnològiques, el desenvolupament sostenible o la transició energètica, hauríem d'espantar-nos amb un problema que cada vegada serà més greu, el suïcidi demogràfic d'Europa davant la baixa natalitat conseqüència del nostre model de vida.
"Hauríem d'espantar-nos amb un problema que cada vegada serà més greu: el suïcidi demogràfic d'Europa"
Europa té una població estimada de 747 milions d'habitants, dividida entre els seus 50 països (any 2019), que està envellint progressivament a causa de la disminució del nombre de naixements i al constant augment en l'esperança de vida que és una de les més altes del món, amb 80,3 anys de vida mitjana (77,5 per als homes i 83,1 en el cas de les dones).
Amb aquest ràpid envelliment, si no es prenen mesures per millorar la situació del mercat laboral dels treballadors de més edat, es frenaran les millores en el nivell de vida i es generaran augments insostenibles en la despesa social. Per això, es requereixen majors esforços per promoure la inclusió de les persones majors de 45 anys.
Reduir els incentius pels quals es jubilen de manera prematura i recompensar l'ocupació als més grans, perquè tinguin una vida laboral més llarga, ha d'estar al centre de l'agenda política de tots els països. Una qüestió clau en les polítiques d'ocupació és que siguin més inclusives, promovent que els ocupadors contractin i retinguin als treballadors de més edat en millors ocupacions. Desgraciadament, la discriminació per edat i les actituds dels ocupadors són un obstacle per a la seva vida laboral. És necessari orientar i estimular a aquests ocupadors perquè gestionin millor una força laboral amb diversitat d'edat de manera més eficient, la qual cosa permetrà a tots els treballadors romandre més temps en l'ocupació mantenint la seva productivitat.
El fet que la gent d'avui en dia visqui més que mai, és molt bo per a les persones, però un desafiament per a les societats. Si no es fa res per canviar les pautes de treball i jubilació, el nombre de persones grans inactives que necessitaran el suport de cada treballador podria augmentar en un 40% entre 2019 i 2050. Això produiria una pressió insostenible sobre les generacions més joves que finançaran els sistemes de protecció social frenant l'augment del nivell de vida.
"El nombre de persones grans inactives que necessitaran el suport de cada treballador podria augmentar un 40% entre 2019 i 2050"
Per això, millorar les perspectives d'ocupació dels treballadors de més edat és vital i els països han de treballar per donar a les persones grans millors incentius i oportunitats laborals.
És necessari retardar l'edat mitjana en la qual els treballadors més grans finalitzen la seva vida laboral, i reduir la bretxa de gènere en l'aportació laboral en edats més primerenques, amb la mobilització del talent femení al mercat laboral com a resposta al desafiament de l'envelliment.
Com he comentat abans, la discriminació per edat i les actituds negatives dels ocupadors són els principals obstacles per a una vida laboral més llarga. I encara que la discriminació per edat està prohibida en molts països, l'efectivitat de les lleis es veu moltes vegades obstaculitzada per la dificultat de demostrar que la discriminació ha tingut lloc.
Els governs han de garantir que s'estimuli el treball a una edat avançada i no penalitzar-ho. Hem d'acabar amb la reticència de l'ocupador a l'hora de contractar i retenir als treballadors de més edat (discriminació per edat), amb els pocs incentius que tenen per continuar treballant, i invertir més en el desenvolupament de les habilitats i l'empleabilitat durant tota la seva vida laboral. Oferir oportunitats perquè millorin les seves habilitats i n'aprenguin de noves, al llarg de les seves carreres laborals, és un requisit imprescindible per fomentar una vida laboral llarga.
"Els governs han de garantir que s'estimuli el treball a una edat avançada i no penalitzar-ho. Els ocupadors han de veure els beneficis d'invertir en treballadors grans"
Els ocupadors han de veure els beneficis d'invertir en la capacitació dels seus treballadors grans com a factor clau per tancar la bretxa d'habilitats amb els treballadors més joves.
Es necessiten polítiques per incentivar l'ocupació en els més grans de 45 anys i adoptar mesures com l'elaboració de legislacions que previnguin la seva discriminació. També és important fer campanyes de sensibilització a la societat, que estiguin destinades a eliminar la discriminació en els processos de reclutament, formació, promoció laboral i retenció de l'ocupació.
Adoptar mesures que garanteixin que l'edat no ha de ser un criteri per determinar el nivell de conservació del treball i impulsar l'intercanvi de coneixements i experiències entre diferents grups d'edat.
Sabem que al 2050 no estarem aquí per lamentar-nos que no se'ns va escoltar. Però és la nostra responsabilitat deixar un món millor a les pròximes generacions.
Encara som a temps de passar a l'acció per evitar-ho. Europa en general té una perspectiva demogràfica fosca segons les dades de l'ONU, amb la pitjor taxa de natalitat de tots els continents, que combinat amb la longevitat, crearà piràmides poblacionals cada vegada més inestables que generaran conflictes intergeneracionals, per la difícil sostenibilitat dels sistemes de jubilació, l'equilibri dels sistemes de pensions, les despeses en sanitat o la dependència.
Passem a l'acció!! #NoALaDiscriminacionPorEdad