Vigilar, molestar, proposar

La Història dels humans és una successió constant de conflictes i propostes sobre com organitzar la vida en comú, i amb el temps ho hem anat sofisticant cada cop més perquè els grups humans són també cada vegada més grans i complexos. Dels grups nòmades del paleolític als poblats del neolític, passant per les primeres ciutats i els actuals estats-nació que ja es veu com evolucionen cap a estructures continentals. Dels indigetes que habitaven l’Empordà fa més de 2.000 anys fins a l’actual idea d’Europa hi ha tota una evolució dels models d’organització social i política. Som animals socials i per això la nostra evolució al llarg del temps està marcada per la cerca de millors solucions per viure junts.

Una de les conseqüències de viure en societat és que l’individu delega en el grup molts aspectes bàsics de la seva vida. Hem delegat en el grup la capacitat d’impartir justícia, d’administrar la cura i la salut dels nostres, d’educar els nostres fills, de protegir-nos de les amenaces, d’intermediar els conflictes, i en conseqüència hem anat bastint models comunitaris d’educació, sanitat, policia, justícia... no només normes, sinó també serveis públics i sistemes de governança. I aquest és l’origen del que anomenem institucions, que no són altra cosa que els instruments amb que ens hem dotat per organitzar la nostra convivència. Des d’un congrés dels diputats fins a una cambra de comerç, un ajuntament o un sindicat. Les institucions han de ser els mecanismes que ordenen la participació del grup i la defensa dels seus interessos.

"La Història dels humans és una successió constant de conflictes i propostes sobre com organitzar la vida en comú"

La Història ens explica que quan aquests models deixen de funcionar les societats entren en crisi, i quan això passa els individus posen en dubte la lleialtat de les seves institucions i tenen la sospita que les seves decisions ja no beneficien al grup sinó a unes minories. Es perd la confiança en les institucions i és terreny abonat pels totalitarismes i l’individualisme. La caiguda de l’imperi romà va anar acompanyada d’una desconfiança social envers el senat i la seva classe política, i no costa massa identificar que ara ens trobem en un moment similar. Moltes societats occidentals mostren greus símptomes de desafecció amb la seva política, la seva justícia, la seva policia...

La desconfiança s’acompanya de fatiga, i fins i tot desesperança. Els que no creuen en la política descarten dedicar-se a la política. Els que no creuen en les institucions descarten implicar-se en les institucions. I la la Història ens explica el perill que hi ha si permetem que aquesta desconfiança destrueixi aquestes institucions. Desconfiar de la política no ens hauria de fer tancar el Parlament. Desconfiar de la justícia no ens hauria de portar a creure que no calen les lleis. Així doncs, si no creiem en les institucions, no hi volem participar i tancar-les és massa perillós, què podem fer?

"Necessitem gent que vigili, molesti i proposi coses a les institucions"

És raonable que la majoria no vulgui fer massa res, però si hi ha persones inquietes i amb ganes d’ajudar al grup cal trobar com fer-ho. Hi ha una proposta que em sembla molt interessant, i necessària: necessitem gent que vigili, molesti i proposi coses a les institucions. No tothom és capaç de fer les tres coses, així que cadascú de nosaltres podria triar en quina se sent més útil.

Vigilar. Buscant les dades i els indicis que permeten auditar la seva activitat, informant en veu alta de qualsevol anomalia que s’identifiqui. Molestar. Demanant explicacions, presentant al·legacions, exigint que es compleixin les normes. Proposar. Aportant reflexió i anàlisi, oferint arguments, solucions o alternatives. Ara que la majoria de les nostres institucions estan segrestades per la lògica malaltissa d’un sistema obsolet basat en partits polítics, necessitem una ciutadania activa vigilant, molestant i proposant. Quan la majoria pensa que les institucions fallen ens cal una societat civil no sotmesa a les institucions i disposada a ajudar al grup. El que no s’hi val és queixar-se i no fer res, o encara pitjor, queixar-se i inhibir-se. Així que ànim i som-hi, que hi ha feina i ens hi juguem el futur.

Més informació
Resistir no serà suficient
El segle XX ja durava massa
Avui et destaquem
El més llegit