La resposta ràpida seria: si l'empresa és teva, és clar que sí. En aquest cas, tu decideixes quina imatge vols projectar i com vols que et percebin els teus clients i treballadors. El risc va a càrrec teu.
Cal tenir una cosa ben clara: la indumentària no és una forma superficial de tenir cura de la imatge, sinó un element més per transmetre una imatge creïble i professional. Si tenim en compte que de la primera impressió, el 55% de l'opinió que es fan els altres de nosaltres és només per l'aparença, com vestim no és una decisió superficial.
Podem pensar que un look com el de Mark Zukerberg o del difunt Steve Jobs són mera casualitat, però són fruit d'una anàlisi d'imatge molt treballat. Ens agradi o no, la indumentària que escollim té un gran pes per transmetre credibilitat i professionalitat, perquè ha d'anar alineada amb els nostres objectius i ser coherent amb el missatge que hàgim decidit transmetre.
"El 55% de l'opinió que es fan els altres de nosaltres és només per l'aparença, com vestim no és una decisió superficial"
Què significa tenir una imatge creïble i professional?
Hi ha alguna fórmula secreta? Existeix el look professional perfecte? Doncs no, ja que depèn de cada sector, de cada empresa, de cada departament i, en definitiva, de cada persona. Tots tenen uns objectius d'imatge diferents i això és el que l'empresari també ha de tenir en compte. No es pot aplicar el mateix codi de vestimenta a tots, cal ser versàtil i realista i avançar cap a un protocol menys estricte i universal.
Demanar-li a una empresa de programadors, que no han d'estar de cara al client, que vagin amb vestit d'etiqueta és ridícul. Entendre que en una mateixa empresa es poden interrelacionar diferents tipus de protocols i indumentària sense perdre l'essència de la corporació, seria un gran avenç. Això sí, fàcil no és. Cal avaluar cada departament i entendre els seus objectius d'imatge, i a partir d'allí decidir com ha de ser la línia general de la indumentària. A més de (i això és clau) el compromís del treballador en respectar la proposta. Està clar que per a tothom és més senzill "l'un per a tots i tots per a un estilístic".
"No es pot aplicar el mateix codi de vestimenta a tots, cal ser versàtil i realista i avançar cap a un protocol menys estricte i universal"
El treballador per la seva banda, també ha d'entendre que quan signa un contracte amb l'empresa està acceptant representar els valors i la filosofia de la companyia, per tant, a més de les seves capacitats, ha de tenir un comportament adequat i com no, una vestimenta que compleixi els requisits d'imatge. És a dir, si en entrar en una empresa, o quan ja en formes part, ens exigeixen un cert codi de vestimenta, no estem perdent la nostra identitat, sinó que és la possibilitat de descobrir uns registres estilístics nous que potser abans no ens havíem plantejat. Com diu Elizabeth Gilbert "per què no intentar-ho? No hi ha res a perdre i potser molt per descobrir".