Netflix, que em coneix bé, ja feia dies que em proposava veure el documental Gringo: The Dangerous Life of John McAfee (2016), sobre l'extravagant vida de John McAfee, el de l'antivirus dels 90. VIAempresa, que també em coneix bé, em va recomanar els mateixos dies un magnífic article del Víctor Solvas sobre el documental.
El nom McAfee ens sona perquè tots l'hem tingut instal·lat al Windows als anys 90 (era al 60% dels ordinadors personals). A banda de les seves habilitats computacionals i empresarials, el John McAfee n'ha tingut sempre una d'encara més gran: l'habilitat mediàtica, la d'utilitzar els mitjans en el seu interès.
John McAfee es va folrar literalment convencent tothom que necessitava un remei —l'antivirus— per una cosa que ningú no sabia que existia —els virus informàtics— exagerant-ne l'amenaça. Recordo bé quan al Telenotícies en van sortir les primeres notícies; la meva iaia em va trucar espantada aconsellant-me que anés amb compte de no infectar-me, jo que treballava amb ordinadors.
Va fundar McAfee Associates el 1987 que va dirigir fins al 1994. Dos anys després guanyava més de 100 milions de dòlars amb la venda de les seves accions i a finals de la dècada se n'anava a Belize a dedicar-se a la investigació de fàrmacs a base de plantes naturals. A això i a portar una vida d'excessos plena de drogues, putes i armes. La seva relació amb els mitjans va continuar i la seva cara sortia habitualment a televisions, diaris, revistes i digitals amb notícies de falsos progressos en la recerca biomèdica del seu laboratori. Els mitjans compraven el relat més que el contingut del relat.
"John McAfee es va folrar convencent tothom que necessitava un remei, l'antivirus; per una cosa que ningú no sabia que existia, els virus informàtics"
Les seves aventures a Belize van continuar amb detencions, amenaces, suborns i coaccions fins que el 2012 va ser declarat persona d'interès en l'assassinat del seu veí, un altre expatriat americà. Tement que tot no fos una conspiració contra ell, va fugir en llanxa disfressat de senyor gran fins a arribar a Guatemala on va ser detingut i extradit als EUA. El van localitzar gràcies a una foto geolocalitzada que va fer Vice a qui havia concedit una entrevista secreta.
Però què hi ha de cert en el documental? La tesi del documental és que el personatge s'ha servit dels mitjans de comunicació per crear la seva realitat. La física ens ensenya que observar la realitat la canvia, que hi ha un límit sobre què podem saber del que ens envolta i que com més a prop observem un fenomen, més el distorsionem.
Spoiler Alert
Nanette Burstein, la realitzadora de Gringo mostra al llarg del documental l'intercanvi de correus electrònics que té amb John McAfee mentre el roda. Van des de la vanitat fins a l'amenaça passant per la filosofia de bar. Entre altres perles diu que sempre ha utilitzat els mitjans de comunicació quan ha necessitat protecció, que sap bé com funciona el sistema i que hi ha unes lleis pels que surten als mitjans i unes altres pels que no. El documental acaba amb un darrer e-mail on li diu a la realitzadora:
"Només desitjo que utilitzi aquests correus al seu documental ;)
Com els anomenaria? Informació?... Desinformació?... Qui ho sap...
Només estic utilitzant els mitjans com sempre he fet, donant-los pel cul tant com puc. Vostè és la meva magna opus."
Arribats a aquest punt jo també em veig utilitzat i part del seu magnum opus, una sensació similar a la que l'endemà vaig tenir quan en acabar l'entrevista que el Jordi Évole va fer a l'excomissari Villarejo a Salvados li diu:
"El periodista ha d'explicar la veritat, el policia atrapar el dolent, el jurista jutjar-lo i el polític treballar pels altres, la resta és brossa".
Villarejo havia vist Gringo abans que jo, segur.