Per norma general els darrers articles de l'any cauen en una de les tres categories següents: resum de l'any que acaba, tendències pel que entra o bons propòsits de Cap d'Any.
En el primer cas només has de fer memòria –natural o Google– i anar escrivint el que has viscut els darrers dotze mesos. Pel segon, ajuntes alguns dels conceptes que has trobat a Google de l'any que acaba, els afegeixes crowd intelligence, Big Data o Internet of Things al final i ja ho tens. Aquest té l'avantatge que d'aquí a un any ningú no mirarà la predicció que en vau fer i per tant podeu dir el que us sembli. Pel que fa al dels bons propòsits com que només han de durar fins a mig gener també hi podeu escriure el que vulgueu.
M'he proposat de fer-ne un que serveixi per al que més us agradi: de resum, de predicció de les tendències o de bons propòsits; vosaltres trieu.
Vinil
Ja he escoltat tots els discos dels Beatles a Spotify des que els van penjar per Nadal. El millor regal per algú que de petit es va comprar cintes dels Beatles, més tard els DVDs i més tard els vinils. Per aquest ordre. Aquest any he escoltat molta més música amb el tocadiscos que l'any passat i he comprat molts més discos en vinil. La tendència és global i continuarà el 2016.
L'experiència d'escoltar música en vinil demana un esforç molt més gran –en temps i diners– que fer-ho en streaming i és per això que li atorguem una major qualitat. La prova del poc valor que atorguem a un bé infinit com la música en streaming és que sempre fa d'acompanyament d'una altra activitat –feina, córrer, cuinar– mentre que quan escoltem música en vinil no fem res més. Proveu de recordar el darrer cop que vau escoltar música sense fer res més. La diferència entre sentir i escoltar, la diferència entre una economia d'abundància i una d'escassedat.
Paper
En un acudit gràfic recent un llibre fill li preguntava al seu llibre pare: –Papa què és un Kindle? I el llibre pare responia: –Un invent del futur enviat per destruir-nos però que no se'n va sortir.
Els estudiants continuen preferint els formats impresos als electrònics i tothom que hagi llegit llibres en format digital sap que alguna cosa es perd de l'experiència de llegir en paper. Estudis independents han confirmat que comprenem i recordem més una lectura en un llibre físic que la mateixa en format digital. La raó principal és que llegint en electrònic perdem metainformació, en concret tota referència geoespacial del contingut. En un llibre físic obert tenim vuit punts de referència espaial corresponents a les quatre cantonades de cada pàgina, i un punt de referència temporal que correspondria al gruix de les pàgines llegides. Totes aquestes informacions són enregistrades pel cervell de manera inconscient en el moment de lectura del contingut en un suport físic.
Tinta
Fa més de 2.000 anys que Sòcrates ja deia que l'escriptura portaria a la decadència de la civilització perquè ens faria perdre la memòria, un argument recurrent al llarg de la història de la tecnologia: la Bíblia no pot ser impresa perquè Déu no té un monjo a qui guiar-li la mà o més recentment Google ens fa idiotes i Twitter superficials.
El cert és que escriure obliga a fer un esforç de comprensió i síntesi d'allò sobre què escrivim. Pregunteu a qualsevol blogaire d'èxit de què li servia escriure quan no el llegia ningú i us respondrà invariablement que per ordenar-se les idees i saber més sobre allò que escrivia.
Si apliquem a l'escriptura el principi d'economia digital que hem vist abans –més esforç per escriure en paper que en electrònic– veurem que el fet d'escriure en paper exigeix una major comprensió i síntesi d'allò sobre què escrivim, bàsicament perquè no hi ha Ctrl-Z. Si a això hi afegim la metainformació –el context espaial de la informació– que ens aporta el paper ja ho tindríem.
Aquest seria el meu resum de l'any que acaba, la predicció pel que entra i els bons propòsits de Cap d'Any però si no us agraden, en tinc d'altres. De moment me'n vaig a copiar aquests en un paper.