La R+D+i ens pot salvar la vida. A molts. I a moltes, en aquest cas. I és que la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències (SEMES) estima que en aproximadament un 20% de les agresions sexuals intervenen substàncies com l'àcid γ-hidroxibutíric (GHB), conegut per ser la droga de submissió química GHB que es gasta en begudes. Ara, l'equip d'investigadors de la Universitat de València MODeLiC (Materials Orgànics per a Detecció i Alliberament Controlat) dirigit per Ana María Costero, catedràtica de Química Orgànica de la Universitat de València (UV), ha desenvolupat un sistema amb sensors colorimètrics que canvien de color davant la presència en la beguda de l’àcid γ-hidroxibutíric (GHB). El GHB és un compost incolor, inodor i de sabor lleugerament salat que quan és ingerit anul·la la voluntat de la persona. La investigació patentada per la UV aporta com a novetat la seguretat en la detecció d’aquesta substància en combinats de begudes alcohòliques i refrescos.
El GHB és una molècula senzilla i que és pot aconseguir amb relativa facilitat. Els seus efectes duren de 3 a 6 hores i l’organisme la metabolitza ràpidament, per la qual cosa a posteriori és molt difícil demostrar la seua ingesta. S’utilitza com a droga recreativa pels seus efectes euforitzants, però crea dependència i produeix pèrdua de consciència de la realitat, per la qual cosa la persona que la ingereix és troba indefensa davant perills com un robatori o una violació. L’ús il·legal d’aquesta mena de substàncies és un problema social creixent.
D’esquerra a dreta, Margarita Parra, Salvador Gil, Silvia Rodríguez, Ana M. Costero i Pablo Gaviña | UV
El kit consistirà en un sobre de plàstic, xicotet, amb diversos comptagotes i recipients amb la dissolució, per a ser utilitzat especialment per dones en circumstàncies en els quals podrien ser inadvertidament drogades. Donades els característiques del GHB, contaminar una beguda en un lloc d’oci és fàcil, però ser conscient de la contaminació és difícil. Amb el mètode proposat, la comprovació d’una possible contaminació és senzilla, “més val tirar una beguda que arriscar-s'a el fet que s’aprofiten del teu de qualsevol manera”, destaca la professora Ana Costero.
La investigadora opina que, amb el mètode proposat, la comprovació és senzilla, i que "més val tirar una beguda que arriscar-s'a el fet que s’aprofiten del teu de qualsevol manera”
Segons explica la també directora de l’Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM), “l’objectiu principal del projecte és posar a la disposició dels persones un sistema senzill, fiable i d’un sol ús amb el qual detectar qualsevol intent d’utilització de GHB amb finalitats delictives”. D’altra banda, Pablo Gaviña, investigador responsable del projecte, comenta: “Volem fer un kit amb el qual els dónes puguen comprovar, quan van a centres d’oci, si en la seua beguda hi ha una cosa anòmala. La persona agafa una gota de la seua beguda, l’afig a la dissolució i si canvia de color és que la beguda vaig comptar GHB. És tracta d’un sistema de protecció personal”.
Tradicionalment, els sistemes per a detectar aquestes substàncies s’han provat amb licors i destil·*lats, i és fàcil la seua detecció, si bé no s’han testat amb combinats alcohòlics i refrescos. “Quan mescles licors amb begudes no alcohòliques, per exemple una tònica, els problemes de detecció augmenten, ja que aquestes begudes contenen productes que poden donar falsos positius o falsos negatius”. Amb el sensor que ha desenvolupat l’equip científic de la UV, la composició dels begudes no canvia la resposta, per la qual cosa és un mètode més destral”, explica Silvia Rodríguez Nuévalos, investigadora predoctoral de la UV que ha treballat en el desenvolupament del projecte.
Gaviña, director del projecte: “Volem fer un kit amb el qual els dónes puguen comprovar, quan van a centres d’oci, si en la seua beguda hi ha una cosa anòmala"
L’equip investigador afirma a en l’actualitat no hi ha cap dispositiu que és puga emprar in situ per a detectar d’una forma fiable i senzilla si una beguda ha sigut contaminada amb una substància de submissió com el GHB. Hi ha referències bibliogràfiques per a la detecció a posteriori d’altres drogues de submissió com la escopolamina o la ketamina, però que no és disposa de sistemes d’ús personal per a la prevenció.
Una altra part important del treball és la relacionada amb els aspectes socials. Per a conèixer el grau d’acceptació del kit i comprovar la seua efectivitat, comptaran amb un grup de dones joves estudiants. L’equip d’investigació ScienceFlows, que dirigeix Carolina Moreno, catedràtica de Periodisme, garantirà que és puga dur a terme l’experiència de repartiment de kits i recollida de dades i posterior difusió de resultats.
La part científica és finançada pel Ministeri de Ciència Innovació i Universitats (projecte Materials intel·ligents per a la detecció de drogues d'abús i biomarcadores RTI2018-100910-B-C42) amb un finançament de 120.000 euros i una vigència de 3 anys).