Quantes persones coneixem que resideixen al nostre municipi o que hi fan vida, però que no hi estan empadronats? O quants són residents d'una població, però no hi són presents? Malgrat que és un fet habitual, Catalunya rebaixa el 2018 la seva població estacional. Barcelona repeteix com la ciutat catalana amb més entrades de persones que no hi resideixen, mentre que el Tarragonès és la comarca amb més ciutadans que no resideixen de forma permanent en els seus municipis, batejats com a persones ETCA. Així es desprèn de les Estimacions de població estacional 2018 publicades per l'Idescat, que posen de relleu, a més, que disminueix a pràcticament totes les comarques.
Dels 221 municipis analitzats per l'Idescat, 176 rebaixen la seva població estacional. Amb 81.771 persones, i tot i que baixa en 3.342, Barcelona és el municipi on més persones hi tenen un vincle, seguida de Salou amb 24.296 i de Lloret de Mar amb 15.795. Però també hi ha poblacions amb un saldo negatiu en població estacional, com l'Hospitalet de Llobregat amb -18.185 persones, Badalona amb -16.738 persones i Santa Coloma de Gramenet -13.822 persones.
Així doncs, és a la capital catalana i a l'Hospitalet de Llobregat on hi ha més població absent resident, mentre que, a l'altre extrem, s'hi troba Salou, on la població estacional baixa perquè disminueixen les entrades de població no resident present i augmenten les sortides de residents absents.
Si es posa el focus, però, en la relació entre la població estacional i la població empadronada, Santa Susanna -on s'estima que la seva població estacional equival al 168,9% de la població empadronada al municipi-, Pals i Salou s'emporten la palma. De fet, a l'estiu Santa Susanna i Pals multipliquen per quatre la seva població, i Tossa de Mar i Salou la tripliquen.
Però la població estacional dels municipis pot oscil·lar considerablement al llarg de l’any, perquè reflecteix les entrades i sortides de la població per motius laborals, d’estudis, de residència i turístics. I així es reflecteix, per exemple, en el cas de la ciutat comtal. Mentre que la població estacional de tot l'any de Barcelona és de 81.771 persones ETCA, que representen el 5% de la població empadronada, la capital catalana ha registrat el valor més alt en el quart trimestre de l’any amb 126.468 persones ETCA; però, en canvi, a l’estiu va tenir una població estacional negativa de 40.627.
Els dos primers trimestres de l'any també donen un resultat de població estacional positiva amb 120.483 i 121.973 persones respectivament. Això demostra que quan arriba l'estiu, molta gent que no és resident i que hi fa vida al llarg de l'any marxen de la ciutat, però també molts residents estan absents en aquest període.
Estiu i al litoral
Amb tot plegat, queda clar que l'estiu i els municipis i comarques ubicats al litoral català és el que eleva la població estacional. En el top 1 de comarques on més es redueix la població estacional està el Barcelonès, que passa de 36.842 a 29.910 persones equivalents a temps complet anual, un 18,82% menys que l'any anterior, però el Tarragonès encara li passa per davant amb 44.531 persones, que representen el 17,6% de la població empadronada. La segueix el Baix Empordà amb 31.262 persones, el Barcelonès i la Selva amb 26.819 persones. A l'altra banda, hi destaquen el Baix Llobregat amb -35.166 persones, el Vallès Occidental amb -22.340 persones i el Vallès Oriental amb -14.837 persones.
Ara bé, si es fa el càlcul de la població estacional en relació amb la població empadronada és el Pallars Sobirà la que es planta en la primera posició amb 2.139 persones ETCA, xifra que representa un 31,6% del total de la població empadronada.
Així doncs, l'estiu i el litoral triomfen en població estacional, mentre que la majoria dels municipis i comarques de muntanya en guanyen durant l'època de fred. I és que, com deia Leonardo da Vinci, "l'aigua és la força motriu de tota la natura".