Les opinions més llegides de 2019

Josep M. Ganyet, Oriol Amat, Santiago Niño-Becerra i Genís Roca són els autors que més interessen als lectors de VIA Empresa. I no ens sorprén!

Imatge de la web Tsunami Democràtic | Lluís Sibils (ACN) Imatge de la web Tsunami Democràtic | Lluís Sibils (ACN)

A VIA Empresa no solem signar aquest tipus d'articles de recull, però en el cas de l'Opinió faré una excepció. Principalment, perquè és un orgull personal que els autors més llegits en la secció d'Opinió siguen quatre referents per al nostre model periodístic: l'enginyós Josep M. Ganyet, l'acadèmic Oriol Amat, el pensador Santiago Niño-Becerra i l'eloqüent Genís Roca. I sobretot, perquè són autors que des del principi han confiat en el nostre projecte, la nostra aposta per un periodisme assossegat i en clau optimista. Siga aquest un xicotet homenatge a la seua sempre fidel col·laboració.

El pòdium d'aquest article, ja un clàssic en el tractament informatiu nadalenc de VIA Empresa, el protagonitza Josep M. Ganyet amb aquell Tsunami a Telegram: l'última que apagui Whatsapp. En aquest article, publicat el 10 d'octubre, Ganyet desgrana punt per punt què és Telegram, molt més popular en aquell moment per la gestió que des del moviment Tsunami Democràtic s'havia fet de la xarxa social en qüestió. Ganyet afirmava que Telegram és "un autèntic tsunami digital que em consta que ha captat l'atenció de l'empresa. L'assaig general digital ha sortit prou bé, ara només hem d'esperar que, descomptats trols, activistes de sofà i membres del CNI, l'estrena simultània a vil·les, pobles i ciutats del país sigui un èxit de públic i de crítica. Atents a Telegram". 

Més info: Tsunami a Telegram: l’última que apagui Whatsapp  

El 19 de novembre Oriol Amat explicava On es pot invertir ara. Són uns consells a tenir presents si ara esteu pensant a invertir. Amat afirmava que "si hi ha diners que es poden necessitar en els propers dos o tres anys, el millor és tenir-los en inversions financeres com dipòsits bancaris que es puguin convertir en diners de manera immediata i sense riscos". També apuntava que descarta les inversions en mercats de divises, metalls preciosos o mercaderies com el petroli. Quant a les inversions financeres, el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i degà de la UPF Barcelona School of Management expressava que si s'aposta per la inversió financera, "les empreses escollides han de ser barates (amb preus que no siguin més de 10 o 12 vegades els beneficis per acció) i que paguen uns dividends d'almenys el 3% o 4% del valor de l'acció". Consells tots a tenir presents també en 2020.

  Més info: On es pot invertir ara  

En tercer lloc d'aquest característic rànquing se situa un article de Santiago Niño-Becerra nascut a partir d'una conversa. Al setembre li vaig preguntar per la proposta que havia comentat ell mateix en una de les tertúlies radiofòniques en què sol participar sobre treballar 12 hores setmanals i que també se l'havia sentit demanar al creador d'Alibaba Jack Ma. "Podria explicar-nos una mica més en què consisteix la seua proposta?", li vam llançar des de VIA Empresa.

I el professor Niño-Becerra, que és molt didàctic, va contestar-nos aquell 20 de setembre en l'article Treballarem 12 hores per setmana?, que la seua proposta és que "dintre de molt poc conviuran les dues situacions (de fet, ja han començat a conviure): un grup molt reduït de persones, crec que no més del 10% de la població, que treballaran no ja 72 sinó les hores que facin falta perquè seran persones imprescindibles; i paral·lelament, estarà –de fet, ja està: què són els minijobs?– un altre grup de persones, possiblement el 40% o el 50% de la població, que treballaran a temps parcial i de forma temporal, per obra i servei, en la seva majoria". A més, ens explicava, que aquell argument el desenvolupa amb més detall en el seu darrer llibre, El Crash (Rocaeditorial, 2019) que justament VIA Empresa sorteja aquests dies i que (tal vegada) pots aconseguir si entres en aquest enllaç

Més info: Treballarem 12 hores per setmana?  

És innegable que Tsunami Democràtic desperta molta curiositat entre els nostres lectors, ja que el quart article més llegit de 2019 el signa també Josep M. Ganyet i versa, de nou, sobre aquest moviment. A més, el text feia velada referència també a la política amb un seductor titular com Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3,5%. El text comentava el contingut d'un article signat les investigadores Erica Chenoweth i Maria J. Stephan en què s'analitzen dades de diferents campanyes de moviments polítics, cívics i socials que van del 1900 fins al 2006 i que estima que a partir del 3,5% les campanyes comencen a tenir èxits, parcials o totals, "una xifra que es repeteix a diferents processos de resistència no violenta com la lluita dels drets civils dels afroamericans als EUA, la lluita contra l'apartheid de Sudàfrica, la independència d'Estònia, Letònia i Lituània i la caiguda del dictador filipí Ferdinand Marcos". 

 

L’últim article d’aquest rànquing de cinc està signat per Genís Roca i també reflexiona al voltant de Tsunami Democràtic. El president de RocaSalvatella expressava el 18 d’octubre en La revolta com a motor d’innovació que “més enllà de si la causa era lícita o no, el món va descobrir una arquitectura d’informació capaç de suportar atacs. Un sistema informàtic descentralitzat, distribuït en centenars de nodes cap d’ells crític, que permet mantenir l’accés a la dada malgrat l’atac. Una innovació molt interessant per tothom que vol garantir la integritat dels seus sistemes informàtics, i una innovació de la qual varen prendre bona nota tant empreses com governs de tot el món”. 

Roca era categòric: “Quan puguin sortir de l’anonimat, hi ha un talent de primera categoria mundial que està trobant solucions eficients a problemes moderns”. Tal vegada això passe aquest 2020. O no. 

Més informació
Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3,5%
La revolta com a motor d’innovació
Avui et destaquem
El més llegit