El filòsof i escriptor Umberto Eco deia que "el gran perill de la globalització és que ens empeny a una megallengua comú", però és evident que avui més que mai saber anglès és bàsic per ser competitiu, atraure talent i fer projectes a escala internacional. Europa compta amb el nivell més alt d'anglès, però Espanya continua empitjorant-lo per cinquè any consecutiu i se situa com a 35è país a escala mundial en coneixement d'aquest idioma. Així es desprèn de l'Índex Education First de nivell d'anglès, que apunta que, en el món actual, "l'anglès té un fort poder per propiciar la formació de xarxes: quantes més persones l'utilitzen, més útil és". Però, per què és tan important dominar-lo? Per començar, anglès i innovació van de la mà i cada vegada s'utilitza més en les relacions laborals vinculades, sobretot, a l'R+D. En una societat interconnectada, és essencial conèixer aquesta llengua com a mitjà per treballar, crear i evolucionar.
Si bé és cert que l'anglès és necessari per al futur tecnològic més immediat, també ho és que la tecnologia contribueix a la seva difusió. En aquest sentit, l'informe destaca que s'ha descobert una correlació entre el domini d'aquesta llengua i indicadors d'adopció tecnològica com, per exemple, les exportacions de tecnologies de la informació i la comunicació. L'evolució dels llocs de feina, la globalització i la transformació digital han comportat que moltes professions utilitzin l'anglès com a canal de comunicació. De fet, són els directius els que més anglès parlen per les relacions laborals que tenen amb altres països.
No és casual, doncs, que siguin els sectors més competitius els que tenen un nivell més alt d'anglès. Per continents, Europa compta amb més països a la franja alta de la taula, però, mentre que per exemple França millora els seus coneixements, Espanya i Itàlia estan més avall que la majoria de països de la Unió Europea. Ocupen la 35a i 36a posició respectivament -si sumem diverses regions de la Xina que s'han contemplat en diverses posicions del rànquing- i tots dos països han vist com un any rere l'altre anaven disminuint els seus nivells d'anglès.
En la classificació de les ciutats amb més coneixement de la llengua, les set primeres són europees. De les 20 que entren en el rànquing, però, no hi ha cap ciutat espanyola. El top 1 és per a Àmsterdam, seguida d'Estocolm i Copenhaguen. Però aquí també entren algunes ciutats asiàtiques com Bombai, Manila o Kuala Lumpur.
En la segona classificació, sobre les ciutats amb un nivell alt d'anglès, hi trobem Barcelona, tot i que tancant la taula. Per davant seu, hi passen d'altres com Nairobi, Buenos Aires o Lagos. L'informe ja posa de manifest que Àsia amplia la diversitat i, tot i que el seu nivell mitjà també empitjora, és el continent que té més varietat en la classificació amb ciutats amb molt alt nivell d'anglès i d'altres de molt baix passant per tots els colors possibles.
Mentrestant, i com ja es pot veure en aquest gràfic, l'Amèrica Llatina millora el seu coneixement de l'idioma per segon any consecutiu i, en molts casos, es tracta d'una millora representativa.
La segona ciutat de l'Estat espanyol que entra en el rànquing és Madrid, però ja ho fa dins la taula de les ciutats amb un nivell mitjà d'anglès. De fet, en el rànquing de països, Espanya se situa dins la classificació dels que compten amb un nivell mitjà de l'idioma. Això sí, d'Europa, el país amb una major caiguda en aquest sentit és Luxemburg, mentre que Azerbaidjan és el que té una puntuació més baixa.
A l'altre extrem, els Països Baixos són els que tenen la puntuació més alta de tot Europa i Portugal el país que més millores ha registrat. Però Europa encara supera la resta dels continents pel que fa al coneixement d'aquesta llengua, impulsat per les eines digitals i, sobretot, perquè és evident que avui en dia "els científics i enginyers no poden romandre al marge de la innovació mundial per culpa de les barreres lingüístiques". I tot plegat també fomenta l'ecosistema col·laboratiu.
En aquesta tercera classificació del nivell mitjà de l'idioma ja es veu que les ciutats europees van desapareixent donant pas a d'altres, sobretot asiàtiques, però també alguna de l'Amèrica del Sud on, després d'estar anys estancats, "els plans per millorar el nivell d'anglès estan agafant impuls".
Les ciutats africanes, de la seva banda, guanyen terreny en la taula de les ciutats amb un nivell baix d'anglès. Les noves generacions seran clau per generar noves oportunitats, noves generacions que acompanyen l'increment de la inversió estrangera en el continent sobretot en projectes comercials i d'infraestructures. "Un major nivell d'anglès reforçaria aquestes col·laboracions internacionals", subratlla l'informe.
L'Orient Mitjà encara s'ha de posar les piles. La majoria de ciutats amb el nivell més baix d'anglès del món pertanyen a aquesta zona i, com a l'Àfrica, els joves són peça fonamental perquè es produeixi aquest canvi. Mentrestant, alguns dels països de l'Orient Mitjà encara s'enfronten a economies fràgils, conflictes persistents i una dependència a l'ocupació pública, cosa que ralentitza la seva evolució en el terreny idiomàtic.
A escala mundial, la cosa va millorant. La bretxa per gènere s'ha igualat en aquest sentit, el sector que es posiciona a la cua en coneixement de l'idioma, que és el logístic, només està a 10 punts del que més en sap, el farmacèutic i, el que és més, cada vegada queda més clar que hi ha una relació positiva entre el domini de l'idioma i els indicadors del desenvolupament humà i econòmic. I és que l'anglès és fonamental per als llocs de treball "moderns" que evolucionen amb la tecnologia, però també per als alts càrrecs que han de relacionar-se amb els seus homòlegs d'altres parts del planeta.
De fet, l'anglès està vinculat a la productivitat, al capital humà, al compromís internacional i a la igualtat de gènere. I és que, com deia Carlo Magno, "saber un altre idioma és com posseir una altra ànima".