A qui li importa l'ós polar?

En un context de canvi climàtic i amb un model bastat en "produir, utilitzar i llençar", l'empresa que no gestioni eficientment els recursos no sobreviurà

Imatge de l'ós polar desnodrit compartida per la fotògrafa Kerstin Langenberger
Imatge de l'ós polar desnodrit compartida per la fotògrafa Kerstin Langenberger
La fotografia d'un ós polar desnodrit per conscienciar sobre el canvi climàtic genera més de 5.000 comentaris a Facebook però no atura un model bastat en "produir, utilitzar i llençar". Per què ens hauria d'afectar que el senyor de l'Àrtic, l'ós polar, es quedi sense hàbitat d'aquí a 50 anys? Potser els hi hauria d'interessar a tots els ports de la Mediterrània, com el de Barcelona i el de Tarragona, que cada any reben milers de turistes i mercaderies provinents de l'Àsia per entrar a Europa perquè, de moment, és la ruta més ràpida. "Amb el progressiu desglaç, els ports del nord es convertiran en punts estratègics, hi haurà un canvi geopolític, ja que apareixeran rutes marítimes que abans eren intransitables", adverteix Jordi Serra de l'empresa Veolia, durant una trobada d'empresaris conscienciats que Europa ha d'avançar cap al model de l'economia circular.

Aquesta setmana l'economia circular ha sortit al carrer. Barcelona acull la primera edició de la Circular Economy European Summit (CEES) amb l'objectiu d'impulsar un nou model econòmic que redissenyi els actuals processos productius per centrar-los en la reutilització i aprofitament de materials i recursos. Un objectiu que tots hauríem de compartir si partim de la premissa que el 80% de les coses que utilitzem només les fem servir una vegada i que el 2050 hi haurà un dèficit de matèries primeres. "Hem d'aconseguir que aquest 80% sigui reinjectable en el procés productiu, o intentar que aquesta xifra passi a ser un 50%", comenta Ferran Abad, Director de Desenvolupament de Veolia. Què és més fàcil, millorar els tractaments de residus o canviar els hàbits de la societat?

Veolia, companyia líder en la gestió de residus industrials, especialitzada en la gestió integral del cicle de l'aigua i en la gestió de l'energia ho té clar: la reducció de residus no només se centra en la relació mediambiental, també està vinculada a la competitivitat de l'empresa.

Residu zero
En l'àmbit de la reutilització de residus, podem transformar tots els residus en materials o energia? Segons Abad, tant el vidre, com la majoria de plàstics, el cartó i la matèria orgànica es poden reincorporar al sistema productiu. És a dir, des del punt de vista de l'economia circular, tenen un retorn. No obstant això, hi ha productes que no tenen una reutilització immeditada perquè el procés de transformació ha modificat les seves propietats i ja no es poden recuperar.

"No sempre els tractaments que permeten reincorporar aquests materials a la cadena productiva són rendibles", adverteix el directiu de Veolia. "Si sumes la recollida, la selecció, i condicionament ... És un procés llarg, complicat i llarg. S'ha de tenir una visió a llarg termini de l'economia circular", afegeix Abad.

Segons Jaume Albertí, investigador de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic de l'ESCI-UPF, "sempre que parlem d'impacte mediambiental estem parlant de la transferència de materials entre la tecnosfera i la biosfera. L'economia circular pretén mantenir el màxim de temps possible, aquell material dins la tecnosfera, canviant-li l'ús o reciclant el material".


Campanya de la Generalitat 'Redueix, Reutilitza, Recicla, Reacciona'

Qui la fa, la paga
Albertí, qui aquest dijous participa com a ponent de la Circular Economy European Summit, aposta per analitzar tot el cicle de vida del producte o servei, des que estàs extraient el material de la biosfera, fins que la fabriques, l'utilitzes i la tornes com a residu a la biosfera. "Necessitem una visió global per evitar l'efecte rebot: millorar l'impacte mediambiental d'un producte en una fase i empitjorar-lo en una altra; com quan creem un cotxe que consumeix menys però llavors el conductor córrer més perquè sap que no gasta tant i en conseqüència contamina més", adverteix el ponent..

"Qui produeix el producte s'ha de responsabilitzar de la seva recollida", assegura Abad. És a dir, pensar els productes tenint en compte tot el seu cicle de vida, no només l'etapa de fabricació o distribució. Què passa quan un mòbil es fa malbé? Qui s'ocupa de reciclar els taps de suro?

En l'economia circular no només parlem de reciclar. "També parlem de dissenyar productes longeus que siguin reciclables i modulars, és a dir, que es puguin substituir per altres; així com utilitzar residus d'altres organismes com a matèries primeres per al teu producte", argumenta Ramón Arratia, director de Sostenibilitat d'Interface, pioneres en la implantació de l'economia circular i que aquest dijous explica els casos d'èxit en el marc de la Circular Economy European Summit.

Un departament de sostenibilitat
Un altre exemple d'empresa compromesa amb els principis de l'economia circular és la catalana Ferrer, on les inversions ambientals també tenen una repercussió econòmica positiva en l'empresa. "Jo vetllo perquè des de totes les àrees de l'empresa, ja sigui un departament de compres, un de màrqueting o recursos humans, tinguin en compte paràmetres ambientals i de sostenibilitats a l'hora de prendre decisions", explica Marta Anglada, responsable del Departament d'Ecoloeconomia i Sostenibilitat, de la companyia des del 2014. És a dir, a Ferrer creuen que de la mateixa manera que quan fas una licitació tens en compte uns requisits econòmics i tècnics, també s'han de tenir en compte paràmetres ambientals.

Una de les accions del departament de sostenibilitat és un projecte d'ecodisseny. "Teníem un producte amb un packaging sobredimensionat, un tap que pesava 30 grams... Vam fer un estudi del cicle de vida del producte, i hem aconseguit moltes millores".

Concretament, amb aquesta acció que aplica els principis de l'economia circular, Ferrer ha aconseguit disminuir el pes de l'envàs en un 60%, la petjada de carboni ha baixat en un 58%, el cost de l'embalatge ha baixat un 60% i han eliminat els envasos amb serigrafies perquè tots els envasos siguin anònims i els puguin reutilitzar per diferents línies de productes. "Costa convèncer un departament de màrqueting de fer aquests canvis, però al final tothom veu que aporta un valor econòmic afegit, més enllà del valor mediambiental", explica.

El canvi del format d'envàs de l'oli d'oliva d'un litre de la marca blanca del Mercadona és un altre exemple d'ecodisseny. "Els envasos han passat de ser cilíndrics a ser de base quadrada, per optimitzar l'espai de les caixes i els palets. Mercadona ha calculat que amb aquest canvi s'estalvien 1 cèntim per envàs", exemplifica Jordi Oliver, director executiu d'Inèdit, una consultoria d'ecodisseny i ecoinnovació, del parc de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, que aquest dijous també participa en el congrés d'economia circular. "L'objectiu final és que els productes que surten al mercat siguin més eficients en l'ús de recursos i redueixen la generació de residus", conclou.

Gestió del canvi
Passar de la línia al cercle no és fàcil, requereix un procés on segons els experts, les empreses són el motor del canvi. L'aposta de futur és que la sostenibilitat (igual que l'ètica) serà en un element de diferenciació i competitivitat per a les companyies.

Segons Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, "estem davant d'un canvi que no és estètic. L'economia circular ha vingut per quedar-se. Hem de canviar la manera de produir per passar a un escenari de màxim aprofitament". En la Jornada dels Economistes celebrada divendres passat, Tost va parlar de les deixalles com un tresor, una font de recursos. "És per això que reobrim abocadors com el del Garraf per veure què es pot aprofitar del que hi ha enterrat".

Europa té l'objectiu de reciclar el 65% dels residus municipals el 2030; el 75% dels envasos el 2030. Potser serà llavors quan l'empresa que no gestioni eficientment els recursos serà expulsada del mercat. "Ja hi ha països que et demanen una declaració ambiental del teu producte (Environmental Product Declarations) si hi vols exportar", recorda Jaume Albertí.

Una teoria que també recolza Ferran Abad: "L'economia circular no només implica reciclar més, sinó també consumir millor. És a dir, el consumidor ha d'exigir criteris mediambientals". Som un granet de sorra, però molts granets de sorra acaben fent una platja.
 
Avui et destaquem
Comentaris