Arc mediterrani, negocis (i problemes) compartits

Representants del sector públic i privat de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears denuncien els entrebancs empresarials i econòmics que pateixen conjuntament

El Corredor del Mediterrani és un dels temes de debat
El Corredor del Mediterrani és un dels temes de debat
L'Euroregió de l'Arc Mediterrani constitueix un territori d'un considerable pes econòmic i empresarial. Les regions que conformen aquest arc –Catalunya, País Valencià i les Illes Balears- posen en relleu tant la seva importància conjunta com un alt grau de relacions comercials entre elles. I tot i això, avui dia és més ràpid anar de Barcelona a Alacant passant per Madrid que no pas agafant l'Euromed, per no parlar del transport ferroviari de mercaderies. Aquest és només un dels greuges que representants del sector públic i privat han denunciat a València en la trobada L'hora de les decisions organitzada per l'Institut Ignasi Vilallonga.

El PIB conjunt de les regions de l'Arc mediterrani representa el 45,3% del PIB espanyol. Amb 5,6 milions de treballadors aporten en 30,2% de l'ocupació de l'Estat i el 45,3% del VAB industrial. Alhora el 63,1% de les empreses exportadores són en aquestes regions i realitzen el 50,6% de les exportacions del conjunt d'Espanya, així com el 63% del tràfic de mercaderies portuàries.

Això vol dir que, a part de ser potents econòmicament, aquestes regions estan fortament orientades a l'exterior: més del 60% de les vendes que es fan fora de l'Euram es fan a fora d'Espanya. Les compres que fan les empreses de l'Arc a la resta d'Espanya i als mercats internacionals representen el 32% del total de les compres de l'Estat, un percentatge proper a la rellevància econòmica de l'àrea que ens ocupa.

Alhora, les interrelacions comercials entre aquestes tres regions són, naturalment, molt fortes. El País Valencià és el primer client espanyol de Catalunya i alhora València és la primera regió proveïdora del Principat. Catalunya és el primer client del País Valencià i alhora el seu primer proveïdor. El mateix passa amb les Illes: Catalunya és el primer client i el seu primer proveïdor. Queda clar que la importància econòmica conjunta de l'Arc mediterrani és enorme, té una forta orientació exterior i les relacions comercials són profundes.

Permeabilitzar les patronals
La potència d'aquestes zones és clara, però "avui dia les comunitats de l'arc operen de manera separada en l'àmbit empresarial", ha denunciat Frederic Fuster, membre de la Junta Directiva d'HOSBEC (Associació Empresarial Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca) i del consell de turisme de la patronal valenciana. I aquesta incomunicació comporta moltes oportunitats perdudes. Per això, Fuster creu que "cal permeabilitzar les patronals de les tres comunitats" per tal d'impulsar projectes compartits.

I per això cal urgentment el corredor ferroviari de mercaderies "que serà una peça bàsica en les relacions comercials internacionals en el futur". En el mateix sentit, la mobilitat de les persones, fonamentalment per via ferroviària, "requereix una connexió ràpida tipus llançadora que uneixi Girona amb Alacant en tres hores i Barcelona-València en una i mitja", ha reclamant el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé.


Debat L'hora de les decisions. Aiats Agustí

Pedaços i reivindicacions
La voluntat de millorar la qualitat de vida dels habitants de la regió de l'Euram és l'objectiu final de tots els ponents que han parlat durant la jornada. "Ara és el moment de reclamar infraestructures que tinguin impacte en la competitivitat econòmica i segur que tots, empreses i ciutadans, en sortirem beneficiats", ha apuntat Espadalé.

El representant gironí denuncia que "existeixen massa colls d'ampolla i trams sense desenvolupar". Segons Espadalé, el corredor mediterrani "és una de les infraestructures més importants per la competitivitat catalana, valenciana, balear, espanyola, francesa i també europea". Per això l'empresari creu que cal "una connexió tipus llançadora entre Girona i Alacant en tres hores i entre València i Barcelona". Però les inversions arriben amb retard i "malament".

Els sotracs del corredor són molts i els pedaços se succeeixen: "El tercer fil es fa en una sola via, i això és inaudit, tenim una xarxa de carreteres deficitària i de pagament –sobretot tenint en compte que l'Estat té una sobredimensió d'autovies de qualitat i gratuïtes en altres territoris-". Espadalé reivindica que "cal una autovia per exportar, calen la N-340 i la N-II desdoblades, un corredor ferroviari d'ample europeu i amb permeabilitat que estigui connectat amb ports, aeroports i grans empreses que permetin la connexió amb passatgers de l'interior del territori".

Col·laboració i problemes compartits
En la mateixa línia ha parlat el president de la Comissió de Comerç i Agricultura de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears, Josep Lluís Aguiló, que troba que "cal obrir línies de col·laboració dels centres que generen innovació empresarial i també les relacions entre universitat i empresa no només dins de les regions, sinó també entre regions".

Si bé la col·laboració és una voluntat compartida, els problemes de les empreses també són compartits. Per parlar d'aquest tema el president de PIMEC, Josep González, s'ha alçat com a denunciant dels greuges comparatius de les companyies que estan establertes a les regions de l'Euram. Les petites i mitjanes empreses a Espanya són el 70% del PIB i el 60% dels llocs de feina. A l'arc mediterrani hi ha 1,3 milions d'empreses d'aquest tipus. I segons González aquestes companyies pateixen greuges comparatius molt greus. D'una banda el cost de l'energia, que és molt més alt del que es paga a Europa o inclús al País Basc. "És evident que les polítiques energètiques haurien de ser un factor de competitivitat. Les empreses energètiques espanyoles són molt més petites de mida de la més gran empresa elèctrica alemanya però els seus beneficis són quatre cops més grans i això no té sentit", ha denunciat González.

Així mateix el president de PIMEC s'ha referit al problema de la morositat i ha ironitzat que "Cofidís i els usurers són angelets comparats amb els pagaments de les grans empreses". Per solucionar això ha reclamat que Espanya apliqui la norma europea que l'obliga a resoldre aquest problema. Alhora creu que les pimes haurien de poder accedir a contractació publica i "fins ara sistemàticament les normes no donen accés a empreses petites i això s'anomena monopoli". "Si podem millorar aquests greuges, podem fer que les pimes de l'Euram siguin més competitives i això beneficiï els seus habitants".


Josep Rull, María José Salvador i Marc Pons a la trobada 'L'hora de les decisions'. ACN

Gestió conjunta de les infraestructures
I per aconseguir aquesta millora de la qualitat de vida dels habitants –i empreses- de les regions de l'Euram, segons el representant mallorquí cal una col·laboració de la promoció d'infraestructures: "És necessària la gestió aeroportuària juntament amb els socis de més a prop, els socis de l'Euram". En aquest sentit Aguiló coincideix amb el conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull, que ha apuntat que "des de la descentralització i l'autonomia de gestió es poden aconseguir millors beneficis pels ciutadans".

En el mateix sentit s'han pronunciat el conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears, Marc Pons i Pons, que ha denunciat que les regions mediterrànies no tenen cap control sobre les seves infraestructures aeroportuàries i també reclama una gestió col·lectiva de ports i aeroports. Per la seva banda, la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, María José Salvador, ha apuntat que "el Govern d'Espanya hauria de dibuixar de la mà de les comunitats del Mediterrani un nou mapa d'infraestructures i la seva gestió".

Segons el conseller català, les regions de l'Euram "som la porta d'entrada de les mercaderies d'Àsia a Europa per la Mediterrània i una gestió adequada, racional i lògica abocaria tots els recursos a fer possible que aquesta porta no tingués cap mena de límit. Malauradament no és així. Patim una manca de recursos i centralisme: només cal agafar l'Euromed. El centralisme ha acreditat que la manera més ràpida de connectar dos punts no és una línia recta, sinó un triangle. Anar de Barcelona a Alacant és més ràpid que agafant l'Euromed", ha lamentat. "Hi ha una capacitat intensa de col·laboració entre les institucions però amb un destinatari únic dels beneficis: els ciutadans d'aquests territoris", ha conclòs Rull.
Avui et destaquem
Comentaris