Christian Rodríguez (Barcelona, 1984) vol que quan arribis a l'última pàgina del seu primer llibre estiguis preparat per començar una aventura empresarial que pot ser de tot menys fàcil. "Emprendre no és accessori, és la nostra professió, no pot ser un mitjà, ha de ser un fi en si mateix", argumenta el fundador de ByHours al llibre Despegar (Profit Editorial, 2017).
A través de la seva experiència personal, Rodríguez recorre les diferents etapes per les quals passen tots els emprenedors: la idea de negoci, el cofundador, l'equip, l'MVP, els inversors, el mercat, l'entorn... Fundador de companyies de sectors diversos com Northweek, WashRocks, Urban Secrets, Netip, Spotbus i ByHours, la primera plataforma online que permet reservar una habitació d'hotel per hores i que ja compta amb 2.500 hotels arreu del món; no es considera inversor professional tot i que no descarta acabar invertint en altres projectes.
Realment és tan dur emprendre com ho pintes al llibre?
En certa manera sí. És arriscat però també és tremendament atractiu. Emprendre exigeix molta paciència, però com passa amb el surf; quan arriba una bona onada, el surfista sap que l'espera ha valgut la pena. Així que sí, emprendre és dur però també et dóna felicitat.
La validació de la idea és la pregunta clau i el primer capítol de Despegar. Com sabem quan una idea és bona?
Jo sóc molt defensor de la idea, però també tinc molt clar que una idea sola no prospera, necessita una validació de gent amb criteri perquè et doni el feedback, i la gent amb molt criteri no sempre és la que tu creus. Si totes les persones que tenen una idea, fessin cas al feedback que li han donat, mai tirarien endavant cap projecte. Els grans projectes acostumen a introduir una disrupció que al principi sempre provoca inseguretat. També és cert que pots tenir una mala idea però amb un bon equip li pots donar la volta.
És imprescindible tenir un cofundador encara que el matrimoni sigui per conveniència?
El cofundador és totalment necessari, és qui et dóna energia i confiança per continuar davant de reptes i dificultats. De fet el títol d'aquest llibre va ser l'últim que vaig decidir, ja que la meva idea inicial partia del títol 'estàs sol' vinculat al concepte de la solitud de l'emprenedor. Hi ha moltes decisions a prendre, gairebé mai tens precedents per agafar referències, necessites aquest punt de suport d'una persona que té els mateixos interessos i objectius que tu. L'emprenedor que comença sense un cofundador fort té una debilitat. Jo he sentit aquesta solitud en algun moment donat tot i tenir cofundadors, és una solitud dolorosa que t'acompanya com a emprenedor però que et fa més fort.
Aquest cofundador el pots perdre pel camí?
Sí, és una de les situacions que has d'evitar però el pots perdre perfectament, hi ha molts factors que afecten el projecte. Ara bé, un cofundador no és només una persona que entra en un projecte des del primer moment, el cofundador pot entrar més tard. L'important és que els drets del cofundador són els mateixos que els del fundador. Un bon equip és la variable que més condiciona el projecte.
Foto: Àngel Bravo
Quin és el relat de ByHours?
Em vaig especialitzar amb el que són tendències qualitatives de mercat i vaig observar que una de les tendències que afectava a tots els sectors era la personalització. Justament, el travel, el sector de més facturació online, encara no havia experimentat aquesta transformació; una cosa tan bàsica com integrar el pagament per ús als hotels no existia. I així va ser com ens vam plantejar muntar ByHours: pagament per ús en el sector travel.
És un sector amb grans players... Vau entrar com a element disruptiu?
No, vam entrar al sector amb un discurs col·laboratiu, aportant un valor afegit. Tothom entén que anar a un hotel i pagar per les hores que necessites és interessant i coherent. Al principi potser sí que hi havia certs prejudicis, gent que no creia que poguéssim canviar la lògica del mercat o que ens costaria tenir al sector hoteler de costat. En el nostre cas vam intentar introduir una modificació molt concreta, reservar un hotel durant unes hores, en un mercat que era molt gran i estava ple de grans jugadors. És una disrupció positiva per millorar el sector i ajudar als hotels a facturar més i al final aquest concepte ha estat molt ben rebut. Una de les característiques dels models que funcionen és justament aquesta, que en el fons afavoreixes l'oferta i la demanda, tots els players.
Al llibre expliques que tot emprenedor passa per vuit etapes i que només hi ha tres possibles finals: tancar, continuar o vendre l'empresa.
Sí, només hi ha tres camins. És cert que hi ha un imaginari col·lectiu de crear una empresa, vendre arreu del món, ser global i que et comprin per molts milions però al final aquesta situació la viu una de cada mil empreses. Per contra, hi ha molts emprenedors que comencen un projecte perquè volen viure d'allò sense tenir aquestes expectatives. És a dir, no tots els emprenedors neixen per poder vendre la seva idea, també n'hi ha que neixen per viure d'aquesta idea. Ara bé, se'm faria molt difícil entendre el cas d'emprenedors que amb una molt bona oferta sobre la taula, no venen la seva empresa.
En quina fase està ByHours?
En tots els projectes amb els quals col·laboro, inclós ByHours, a mesura que avances etapes entres en una innovació constant dins del teu projecte. Des de canviar d'inversors i per tant canviar la manera de dirigir l'empresa i d'entendre-la, fins a canviar de mercat. Jo sóc conscient que ByHours és un projecte de o tot o res, no som una empresa que ha vingut a crear un model local, som una companyia capaç de vendre una habitació d'hotel a qualsevol lloc del món i, de fet, avui dia tenim 20 persones amb una oficina només d'adquisició d'hotels que poden trucar a hotels d'arreu del món i en qüestió d'hores poden aconseguir una habitació.
I tenint en compte els tres finals possibles, quin triaries?
La nostra companyia està predestinada a ser venuda, a ser adquirida per un gran player del sector que ens permeti créixer exponencialment. De fet nosaltres si ara tinguéssim hotels per tot el món, aniríem molt més ràpid. Ara bé, no ens tornarem bojos si no ens compren; precisament, totes les operacions que fem és per fer-nos grans, rendibles i interessants, perquè com més independent pugui arribar a ser l'empresa, més sexy pot ser per un comprador.
Foto: Àngel Bravo
A través de la seva experiència personal, Rodríguez recorre les diferents etapes per les quals passen tots els emprenedors: la idea de negoci, el cofundador, l'equip, l'MVP, els inversors, el mercat, l'entorn... Fundador de companyies de sectors diversos com Northweek, WashRocks, Urban Secrets, Netip, Spotbus i ByHours, la primera plataforma online que permet reservar una habitació d'hotel per hores i que ja compta amb 2.500 hotels arreu del món; no es considera inversor professional tot i que no descarta acabar invertint en altres projectes.
Realment és tan dur emprendre com ho pintes al llibre?
En certa manera sí. És arriscat però també és tremendament atractiu. Emprendre exigeix molta paciència, però com passa amb el surf; quan arriba una bona onada, el surfista sap que l'espera ha valgut la pena. Així que sí, emprendre és dur però també et dóna felicitat.
La validació de la idea és la pregunta clau i el primer capítol de Despegar. Com sabem quan una idea és bona?
Jo sóc molt defensor de la idea, però també tinc molt clar que una idea sola no prospera, necessita una validació de gent amb criteri perquè et doni el feedback, i la gent amb molt criteri no sempre és la que tu creus. Si totes les persones que tenen una idea, fessin cas al feedback que li han donat, mai tirarien endavant cap projecte. Els grans projectes acostumen a introduir una disrupció que al principi sempre provoca inseguretat. També és cert que pots tenir una mala idea però amb un bon equip li pots donar la volta.
És imprescindible tenir un cofundador encara que el matrimoni sigui per conveniència?
El cofundador és totalment necessari, és qui et dóna energia i confiança per continuar davant de reptes i dificultats. De fet el títol d'aquest llibre va ser l'últim que vaig decidir, ja que la meva idea inicial partia del títol 'estàs sol' vinculat al concepte de la solitud de l'emprenedor. Hi ha moltes decisions a prendre, gairebé mai tens precedents per agafar referències, necessites aquest punt de suport d'una persona que té els mateixos interessos i objectius que tu. L'emprenedor que comença sense un cofundador fort té una debilitat. Jo he sentit aquesta solitud en algun moment donat tot i tenir cofundadors, és una solitud dolorosa que t'acompanya com a emprenedor però que et fa més fort.
Aquest cofundador el pots perdre pel camí?
Sí, és una de les situacions que has d'evitar però el pots perdre perfectament, hi ha molts factors que afecten el projecte. Ara bé, un cofundador no és només una persona que entra en un projecte des del primer moment, el cofundador pot entrar més tard. L'important és que els drets del cofundador són els mateixos que els del fundador. Un bon equip és la variable que més condiciona el projecte.
Foto: Àngel Bravo
Quin és el relat de ByHours?
Em vaig especialitzar amb el que són tendències qualitatives de mercat i vaig observar que una de les tendències que afectava a tots els sectors era la personalització. Justament, el travel, el sector de més facturació online, encara no havia experimentat aquesta transformació; una cosa tan bàsica com integrar el pagament per ús als hotels no existia. I així va ser com ens vam plantejar muntar ByHours: pagament per ús en el sector travel.
És un sector amb grans players... Vau entrar com a element disruptiu?
No, vam entrar al sector amb un discurs col·laboratiu, aportant un valor afegit. Tothom entén que anar a un hotel i pagar per les hores que necessites és interessant i coherent. Al principi potser sí que hi havia certs prejudicis, gent que no creia que poguéssim canviar la lògica del mercat o que ens costaria tenir al sector hoteler de costat. En el nostre cas vam intentar introduir una modificació molt concreta, reservar un hotel durant unes hores, en un mercat que era molt gran i estava ple de grans jugadors. És una disrupció positiva per millorar el sector i ajudar als hotels a facturar més i al final aquest concepte ha estat molt ben rebut. Una de les característiques dels models que funcionen és justament aquesta, que en el fons afavoreixes l'oferta i la demanda, tots els players.
Al llibre expliques que tot emprenedor passa per vuit etapes i que només hi ha tres possibles finals: tancar, continuar o vendre l'empresa.
Sí, només hi ha tres camins. És cert que hi ha un imaginari col·lectiu de crear una empresa, vendre arreu del món, ser global i que et comprin per molts milions però al final aquesta situació la viu una de cada mil empreses. Per contra, hi ha molts emprenedors que comencen un projecte perquè volen viure d'allò sense tenir aquestes expectatives. És a dir, no tots els emprenedors neixen per poder vendre la seva idea, també n'hi ha que neixen per viure d'aquesta idea. Ara bé, se'm faria molt difícil entendre el cas d'emprenedors que amb una molt bona oferta sobre la taula, no venen la seva empresa.
En quina fase està ByHours?
En tots els projectes amb els quals col·laboro, inclós ByHours, a mesura que avances etapes entres en una innovació constant dins del teu projecte. Des de canviar d'inversors i per tant canviar la manera de dirigir l'empresa i d'entendre-la, fins a canviar de mercat. Jo sóc conscient que ByHours és un projecte de o tot o res, no som una empresa que ha vingut a crear un model local, som una companyia capaç de vendre una habitació d'hotel a qualsevol lloc del món i, de fet, avui dia tenim 20 persones amb una oficina només d'adquisició d'hotels que poden trucar a hotels d'arreu del món i en qüestió d'hores poden aconseguir una habitació.
I tenint en compte els tres finals possibles, quin triaries?
La nostra companyia està predestinada a ser venuda, a ser adquirida per un gran player del sector que ens permeti créixer exponencialment. De fet nosaltres si ara tinguéssim hotels per tot el món, aniríem molt més ràpid. Ara bé, no ens tornarem bojos si no ens compren; precisament, totes les operacions que fem és per fer-nos grans, rendibles i interessants, perquè com més independent pugui arribar a ser l'empresa, més sexy pot ser per un comprador.
Foto: Àngel Bravo
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.