Destrucció creativa en el sector de l'automoció

En innovació, sabem que quan es produeix una transformació de la base tecnològica d'una indústria, comença un cicle d'efervescència en la mateixa, on múltiples competidors lluiten aferrissadament per imposar el seu estàndard i crear un nou "disseny dominant". En paraules de Schumpeter, primer economista que fa un segle va introduir el fenomen de la innovació a la literatura econòmica, es produeix una "onada de destrucció creativa" que elimina l'anterior ordre de coses i genera un nou i superior paradigma. Així va passar amb els ordinadors personals als 80 (recordeu els Commodore, Spectrum o Amstrad?), batalla que va concloure amb la imposició de l'estàndard IBM PC com a disseny dominant; i amb els smartphones des de l'aparició de l'iPhone.

Avui, tot i que encara és imperceptible per nosaltres, el sector de l'automòbil està patint una onada de destrucció creativa. Nous competidors estan envaint el sector des del control de tecnologies crítiques per l'automòbil del futur (bateria elèctrica i software de posicionament), o des del control dels models de negoci emergents, tendents a convertir el transport en un servei en lloc d'un element de propietat.

La invasió dels nous entrants va començar ja fa uns anys amb la iniciativa pionera de Better Place, startup israeliana que va fer convulsionar el sector amb una proposta radical: vehicles elèctrics equipats amb bateries que eren reemplaçades instantàniament per noves bateries (com "canviar les piles") en estacions de recanvi desplegades pel territori. La proposta va fracassar per una combinació de motius: la tecnologia de la bateria elèctrica estava immadura, les inversions requerides per desplegar les estacions eren molt elevades, calia la complicitat de les administracions (Israel, en aquell moment, volia convertir el seu territori en un living lab d'electromobilitat, però l'experiment es limitava a aquest petit país) i els inversors de capital risc van injectar excessiva pressió per resultats a curt termini, en un projecte que havia generat massa sobreexpectatives.

L'hereu del model Better Place és Tesla, la jove empresa californiana que ha aconseguit portar la tecnologia de bateries al punt de maduració suficient per llançar al mercat un primer model totalment comparable en prestacions i preu als seus homòlegs de combustió. El primer mes van acumular més de 400.000 comandes, en un èxit sense precedents a la història de l'automòbil.

La segona onada d'invasors són aquells que vénen del domini de les tecnologies electròniques. No només Google i Apple tenen els seus propis projectes estratègics de desenvolupament de vehicles. També els seus homòlegs xinesos, com Baidu (el Google xinès) o Alibabà (l'Amazon xinès) estan intentant perforar les muralles del sector, amb propostes de vehicle propi.

La tercera onada és potser la més radical i agosarada: aquells que vénen del control del nou model de negoci de compartició de vehicles, com Uber. La seva proposta: convertir el transport en un servei automatitzat. A través del nostre mòbil, podríem programar les nostres rutes, de manera que cada cop que ens hàgim de transportar, un automòbil autoconduït ens estigui esperant a la porta. S'ha acabat comprar cotxes. S'han acabat els vehicles en propietat. S'ha acabat la despesa en pàrquings. I, als carrers, només robotaxis portant gent de forma òptima, guiada per algoritmes intel·ligents, d'un lloc a l'altra.

Seran Uber, Google, Baidu o Tesla els grans carmakers del 2030? Tot és possible. I mentre, els grans líders de la indústria actual, com els dinosaures, segueixen mirant plàcidament com cau el cometa.
Avui et destaquem
El més llegit