Elogi de la Champagne

VIAempresa recomana la francesa Reims, on destaca la seva imponent catedral gòtica i l'arrelament a la cultura vinícola

Imponent façana de la catedral francesa
Imponent façana de la catedral francesa
La paraula Champagne determina tres regions de la França Nord-Est, limitades al Sud per les Ardenes, cèlebres per l'última gran batalla de la II Guerra Mundial, i el Sena mític. En aquesta zona ampla i oberta, neix, creix i es multiplica una de les begudes més apreciades del món que, naturalment, es batejada pel cèlebre topònim. Va ben dir, en un excel·lent llibre, Rafel Nadal, Quan en dèiem xampany, que entre nosaltres el xampany d'abans era també allò que ara anomenem cava. Mestre Fabra ho va canonitzar al seu diccionari de 1932, i així vam anar tirant fins que els patriotes de la Marsellesa van dir que ens hi poséssim fulles (de pàmpol). Pas mal, perquè, realment, xampany i cava són begudes diria que més diferents que semblants.

La capital de la Champagne és Reims, no tan lluny de les nostres contrades, 900 quilòmetres, un viatget molt agradable en cotxe, o un veloç salt en avió, via París, que només és a una hora d'autopista i que París bé val una missa. Reims té una història mil·lenària que l'empelta de propostes de recorregut urbà i artístic, ultra, evidentment, les amples vistes de les vinyes. La chef d'oeuvre és la catedral, consagrada com tantes de franceses, començant per la metropolitana, a Notre Dame. Al segle X ja era un temple de referència, i al XII tenia cor i façana molt parelles a Saint Denis, la catedral que va inspirar Els pilars de la terra, de Ken Follet.

La catedral de Reims ha aguantat el pas del temps i d'un munt de guerres en terra disputada. A la I Guerra Mundial, li van caure 287 obusos, però se'n va sortir, i molt a prop s'hi va lliurar la terrible batalla del Marne, la guerra de trinxeres i gasos letals, que avui podem evocar gràcies a un museu in situ. Una visita amb muntatges de realitat virtual molt acurats, que et passegen pels soterranis d'aquell immens patiment. Paga la pena il·lustrar-se sobre la crueltat, per evitar-la i combatre-la. Allà sota, sents la guerra a la pell.

La catedral de Reims és una de les més maques del gòtic, però la ciutat ofereix altres punts d'interès carregats, farcits i estintolats d'història, des de la romana Porta de Mars, segle II, fins als palaus i mansions senyorials dels segles XVI i XVII: el palau de Tau, el carrer Arbalète, amb el palauet de La Salle, el palauet Le Vergeur, la plaça Royale... Els merovingis, llegendària nissaga que alimenta mitologies de grials i Templers, van apuntalar-ne la importància política, i una basílica consagrada a Santa Clotilde, esposa de Clodoveu; però també els carolingis que els van succeir, fins la nissaga imperial que va acabar com va acabar amb la Revolució Francesa. Imprescindible igualment la basílica abacial de Sant Rémi, també gòtica.

Amb tot plegat, però, volia arribar al xampany, la beguda festiva per antonomàsia, que parteix de les tel·lúriques 37.700 hectàrees de l'àrea, i també curulla d'història. El bisbe Rémi, patró de l'església tot just esmentada, ja deixa als seus hereus sis vinyes plantades per ell mateix; estem parlant d'un document obert el dia de la seva mort, 13 de gener de 533. I és un altre abat, Dom Perignon, qui es pren fil per randa la Regla de Sant Benet que alaba les propietats del vi administrat amb mesura, i s'inventa la fantàstica apòzema escumosa: probablement entre els anys 1668 i 1715, que va ser cellerer del monestir d'Haut-villers.

No entraré en disquisicions enològiques, que sabem que l'enologia és molt saber i molta més literatura, però sí que vull remarcar que una de les diferències al·ludides entre el nostrat cava i el xampany és el cep: aquí es lliga a base Xarel·lo, Macabeu i Parellada, i allà és una màgica fórmula binaria de dos ceps tan sòlids i resistents com el Chardonnay i el Pinot Noir. La criança és complicadíssima i... sense amor no hi ha ni xampany ni cava. Un altre dia els parlaré de caves, en temps com els actuals en els quals comença a quallar l'enoturisme, que a França tenen ben arrelat de fa temps.

Hi ha excel·lents xampanys, i també de no tan excel·lents; els faria la següent recomanació al respecte: en tots dos cassos, xampany i cava, els preus baratíssims indiquen potingues perilloses, que tendeixen a la gasosa, dinamitzen la gastritis i fan mal de cap; també que, com va dir Ravel, "val més un bon cuplet que una mala simfonia", millor un bon cava que un mal xampany; i finalment, la inversa: davant preus forassenyats de caves, vagin al xampany.

En aquest supòsit vull recomanar les referències de la Maison Bollinger, que es pot pronunciar a la francesa o a l'alemanya. El van fer famós dos personatges literaris molt coneguts, James Bond i Pepe Carvalho, i els ha donat fama ser proveïdors de la Casa Real Anglesa, d'acreditada bodega. Els Bollinger són a la Champagne, a Aÿ, des del segle XVII, les seves caves ocupen sis quilòmetres, fan prou de 10 milions d'ampolles, distribueixen amb mesura per tot el món i van promoure un Codi Ètic del Xampany, que va representar tot un precedent deontològic, alhora que garantia de qualitat, ecologia i respecte de les tradicions. Fermenten en barrica de roure vell per donar estructura, fan servir sempre els millors gotims de les millors vinyes i aconsegueixen un sabor vinós delicat, amb el punt ponderal d'escuma i bombolleta estilitzada, no batibull d'oxigen líquid.

He parlat de llibres i vull acabar recomanant-los una novel·la que acaba de sortir i que té a veure amb tot el que els he contat. Conspiración Tokaji. La analista digital (Ediciones Atlantis), de Maribel Morales i Pere Visa. Maribel Morales és enginyera informàtica i ens porta per una trama invisible per als mortals manifestament desinformatitzats, però apassionant, un nou registre del thriller. I Pere Visa és.... El representant de la Maison Bollinger a Espanya des de fa 20 anys. Sap de vins com jo no he conegut cap altre que l'iguali, i també de menjar, no debades ha col·laborat com a expert en diverses guies, entre elles la Michelin. Ara, ella i ell debuten com a escriptors, els seus móns són molt presents al llibre i els asseguro que la tensió narrativa els atraparà tant com... allò que veuran i beuran mentre llegeixen.

El llibre és una novel·la que suma diversos guions molt cinematogràfics, de la intriga i l'espionatge, al tecnorelat i la crònica de viatges i la crítica gastronòmica. I han aconseguit que els espais es vegin, els personatges s'escoltin i les olors i els sabors es gaudeixin i degustin; més o menys això dic al pròleg.

De manera que, concloem. Vagin a Reims, poden allotjar-se a l'Hotel de la Paix, al Mercure-Cathédrale o al Grand Hôtel dels Templiers, color i tradicional i flaire xampanyesc a tots tres, i menjar a Le Foch o Le Millénaire, impressionants i bé de relació qualitat preu, a la francesa; al primer, menjar molt i molt bé se'n va als 100 euros, i el segon té menús gastronòmics a partir de 35 €. Visitin cellers i vinyes de la Champagne, beguin Bollinger i llegeixin Conspiración Tokaji. La analista digital.
Avui et destaquem
Comentaris