Guillem Sagué: "No totes les companyies haurien de buscar capital risc"

L'expert, 'Investment Manager' de Nauta, explica els selectius criteris d'inversió d'un dels primers 'ventures' que operen a Barcelona

A lover of numbers, Guillem Sagué bases a large part of his work on metrical analysis
A lover of numbers, Guillem Sagué bases a large part of his work on metrical analysis
Llicenciat i doctor en Física, Guillem Sagué forma part de l'equip de Nauta Capital a Barcelona. Després de treballar en un dels grups inversors més importants d'Alemanya, High-Tech Gründerfonds, ara analitza a Catalunya quines són les millors oportunitats d'inversió per a un dels pocs fons de capital risc establerts al nostre país. "Nauta busca companyies potencials disruptores d'indústries molt grans on la tecnologia hagi tingut poca presència fins ara", explica en un dels Esmorzars de Finançament d'Acció, on presenta les principals mètriques que utilitza en la seva anàlisi. Tot plegat, deixant clar que en el capital risc "no pots optimitzar el retorn als inversors si no optimitzes també el dels emprenedors. Les dues parts han de guanyar molts diners".

Com és un dia normal d'un Investment Manager a Nauta?
La part bàsica del meu dia a dia és el que ens obsessiona a Nauta, que és optimitzar el retorn dels nostres inversors i dels nostres fundadors. Això es tradueix el 90% del meu temps a analitzar oportunitats d'inversió. És el que més m'agrada fer i al que més temps dedico. En el moment que trobem una oportunitat d'inversió que encaixa dins els nostres paràmetres de cerca, ens concentrem 100% a analitzar aquesta opció i no fem res més que això en els següents dos o tres mesos fins que hi invertim. Després, el cicle torna a començar.

Quantes oportunitats podeu arribar a analitzar al llarg d'un any?
Nauta està dividida en tres geografies i cadascuna analitza unes 200 oportunitats qualificades. Si hi incloem les no qualificades o companyies que coneixem en diferents reunions o esdeveniments, segurament arriben a les 400 per geografia.

Són moltes comparades amb la quantitat d'inversions que heu acabat fent...
El percentatge és molt baix, som molt selectius. Ho som en termes d'exigència a les companyies, però també pel que fa al tipus de sectors i etapes on invertim. Això també fa que per temes estructurals de les companyies descartem moltes oportunitats.

Foto: Àngel Bravo


De fet, la majoria de les inversions de Nauta han anat a empreses amb un model de negoci SaaS. Què té aquest model que us faci decantar-vos-hi més que d'altres?
No és que ens decantem només per companyies SaaS. El que busquem són empreses eficients en l'ús del capital. Analitzem els diferents models de negoci amb les seves mètriques; i és cert que la majoria de companyies que ens acaben agradant moltes cauen en el sector del SaaS. Bàsicament per l'eficiència en l'ús del capital d'aquest tipus d'empreses. Ara bé, al llarg d'aquests anys també hem invertit en companyies que no són SaaS i que ens han anat molt bé, com ara Privalia o Social Point. Per tant, seria fals dir que només fem companyies SaaS, però és la conseqüència de la nostra recerca.

En què consisteix aquesta eficiència en l'ús del capital?
Hi ha dues parts. La que el públic en general considera, que és ser cautelós a l'hora de gastar diners i fer les projeccions de la companyia, i no pagar-se un sou massa alt com a fundador. Però creiem que això es queda curt. Els fundadors han d'anar un pas més enllà i mirar l'eficiència en el creixement. És a dir, establir i entendre on el creixement de la companyia és el més eficient possible. Per cada euro que inverteixi en creixement, que la facturació creixi el màxim possible. I això es troba bàsicament en les mètriques. El nostre consell als emprenedors és que a més a més de tenir cautela, analitzin on el seu creixement és més eficient.

La projecció d'una companyia es pot avaluar només amb les mètriques o també valoreu altres paràmetres?
Les mètriques són una dimensió de les que mirem. També ens fixem en la qualitat dels emprenedors, en la proposta de valor, si és tangible o si els clients ens donen feedback de si realment necessiten l'eina. I, evidentment, ens fixem en la mida del mercat. Ha de ser un mercat gran on la indústria sigui global i encara no hagi viscut una gran penetració de la tecnologia.

Què és el que ja us fa descartar d'entrada una inversió?
A banda dels motius estructurals, que no estiguin en un sector que ens interessi o perquè estan en una etapa més o menys madura de la que invertim; un dels factors que ens fa descartar més companyies és l'eficiència en l'ús del capital. Quan mirem una empresa i creiem que serà massa intensiu en capital fer créixer aquest model de negoci, ens hi sentim menys atrets.

Foto: Àngel Bravo


Els emprenedors que us presenten projectes vénen ben preparats?
Cada cop vénen més preparats. S'ha notat una millora molt important els últims anys. Cada cop hi ha més informació a la xarxa, més xerrades que la gent pot escoltar abans d'anar a parlar amb un inversor. Per tant, això fa que cada cop estiguin més preparats.

Nauta té presència a Barcelona, Londres i Boston. Quines diferències observeu entre els tres ecosistemes?
En termes dels emprenedors són molt semblants. Hi ha emprenedors de gran qualitat als tres llocs. La gran diferència és l'ecosistema que tenen al voltant. A Londres hi ha un ecosistema molt més viu pel que fa a la capacitat que tenen els inversors per invertir, cosa que canvia una mica les condicions d'inversió de Nauta a Londres. I a Boston també hi ha una mica més d'inversió que a Barcelona, tot i que és cert que això també està canviant. Però nosaltres utilitzem els mateixos estàndards als tres llocs, amb la mateixa tesi d'inversió.

De fet, darrerament ha sortit un rànquing que situa Barcelona com la ciutat d'Europa amb millor retorn per als inversors de capital risc. Coincidiu amb aquesta visió optimista?
Creiem que l'ecosistema està millorant, tot i que les estadístiques sovint s'han d'agafar amb pinces. Aquesta estadística en concret no parlava del rendiment dels inversors, sinó de la diferència entre els valors de venda de les companyies i el capital invertit, que no sempre és el mateix. Dit això, crec que és un bon indicador i reflecteix la realitat de Barcelona com a hub per venir a invertir.

A Catalunya, però, no hi ha gaires opcions de capital risc. Per què?
Això està canviant, estem veient molts fons que estan sortint enguany. Anteriorment, no sé ben bé per què hi ha hagut tan poques opcions. Pot haver estat per falta de capital en general, que no hi hagués prou capital disponible per invertir. Al capdavall, les oportunitats hi eren i sempre ha estat una zona atractiva per invertir. Ara segurament el capital està disponible i s'està tancant aquest forat de finançament que hi havia en el passat. Però jo sóc optimista i crec que en el futur a Barcelona no només hi haurà prou fons de capital risc, sinó que és possible que n'hi hagi massa.

Algunes empreses, però, asseguren que el capital risc és massa monoproducte...
És que el capital risc no és bo per a totes les companyies. O no totes les companyies haurien de buscar capital risc. Empreses de serveis o multiproducte no són tan compatibles amb capital risc, però hi ha altres instruments de finançament: bancs, business angels, altres empreses que inverteixen... No és cap problema.

Foto: Àngel Bravo
Avui et destaquem
Comentaris