La gestió basada en l'evidència

A vegades donen audiència, publicitat i ingressos. D'altres donen el suposat valor de la rapidesa. O de tenir quelcom a dir, independentment que el contingut sigui veraç o no. D'altres, visibilitat i impacte. Però les notícies no sempre apareixen després d'haver formulat una anàlisi exhaustiva que contrasti el contingut amb els fets reals. I ens enlluernen els titulars que desperten sentiments de solidaritat i compassió, o alarma o morbositat. En tenim casos recents.

Si llegim una notícia a Twitter, de seguida trobarem informacions, fins i tot contradictòries entre si, generades per persones que no han verificat la informació o que simplement han copiat el que un altre deia perquè sonava creïble. Si abans d'esbombar-la l'haguessin analitzat metòdicament potser havien conclòs que hi havia quelcom qüestionable al darrere, i la prudència i professionalitat que tots portem a dins hagués fet decidir no ser còmplice de la mitja veritat o la mentida. I això no costa tant.

Es tracta de fer-se sistemàticament preguntes com: És creïble? Quina és la font original? Hi pot haver un interès al darrere? Per què surt en aquest moment i no en un altre la notícia? Preguntes que poden semblar insignificants però les respostes de les quals ens poden donar grans pistes. I aquest és un fantàstic aprenentatge per la vida, en els propòsits tant de l'àmbit personal com professional.

Per prendre decisions amb visió global hem de centrar l'atenció a cada factor, encara que a priori ens sembli irrellevant. Quan contractem una persona, davant d'un possible canvi de feina, d'inversió en un producte, de canvi de processos o de reorganització, quan ens mudem de pis, val la pena fer una llista de tots els factors que poden influir en la decisió final, i analitzar-los d'un a un independentment, fent zoom en cadascun d'ells per donar-los l'atenció individual que mereixen, de forma que la suma de consideracions sobre cadascun d'ells ens doni una visió prou global per prendre una decisió suficientment sòlida.

I és que en neurociència està ben estudiat l'efecte de com l'atenció a una cosa ens distreu de les altres que passen al mateix temps. En què basen sinó els mags els seus increïbles trucs? Un bon exemple que es pot trobar a Internet és un test d'atenció, vídeo on se'ns demana que comptem el nombre de passis de pilota d'un dels dos equips. No voldria donar més pistes per a aquells que el vulguin veure. És un exemple interessantíssim del que estem comentant. I aquest fenomen el podem observar en moltes activitats quotidianes. Per tant, l'atenció seqüencial i individual a diferents factors fa que cap d'ells ens oculti els altres i que les decisions es prenguin tenint en compte un ventall molt més ric de criteris.

La gestió basada en l'evidència, entre d'altres, aplica aquest concepte. Ara bé, només funciona si factors com l'audiència o la notorietat no són la finalitat únicaque justifiquen qualsevol mètode per aconseguir-los.

 

Avui et destaquem
El més llegit