La guerra del sucre

La proposta d'impost a les begudes ensucrades molesta la indústria però es queda en disputa entre Administracions, sense provocar un autèntic debat alimentari

El debat sobre l'impost als refrescos amb sucre està obert
El debat sobre l'impost als refrescos amb sucre està obert
La recessió ha obligat les Administracions a aguditzar l'enginy en la creació d'impostos per tal d'augmentar la recaptació. Un dels que més ha cridat l'atenció és el que es pretén imposar sobre les begudes ensucrades, pel qual la Generalitat de Catalunya vol recollir 120 milions d'euros el 2017. El Govern espanyol, setmanes després, s'apuntava al carro assegurant que amb aquesta mesura n'obtindria uns 200 milions. Tot i l'evident disputa recaptatòria entre Administracions, ambdues justifiquen el tribut com una acció per millorar la salut pública. "S'ha generat un debat d'Hisenda i recaptatori, però el que caldria és una política fiscal alimentària alineada a una política sanitària", defensa en declaracions a VIA Empresa Javier Guzmán, director de VSF Justícia Alimentària Global, associació que promou un canvi en el sistema agroalimentari actual.

El debat està plenament obert, com ha reconegut la ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, aquest dimecres en la Fira Agrària de Valladolid, on ha apostat per "escoltar el sector" durant aquest procés que donarà veu el pròxim dijous al Congrés dels Diputats als grups sobre impostos alimentaris, per tal d'ampliar el focus de la polèmica. "No estan tenint en compte tota la importància d'aquesta política, que també és sanitària, alimentària i agrícola", insisteix Guzmán. "No ens podem quedar només en l'àmbit recaptatori, seria un gran fracàs". Des de Justícia Alimentària Global alerten que per cada dia de salut que perdem a causa del tabac, en perdem cinc a causa de l'alimentació insana.

L'altre agent del debat el representa l'Associació de Begudes Refrescants (Anfabra), que ha deixat clara la seva posició contrària als impostos, vinguin de Catalunya o de l'Estat. En el comunicat llançat a l'opinió pública, l'entitat que agrupa la pràctica totalitat del sector, incloses les marques blanques, les grans empreses multinacionals amb producció a Espanya així com les pimes del sector, apunta que "aquesta mesura perjudicaria la recuperació del consum. El perjudici en la competitivitat de la indústria de begudes i de manera especial, de l'hostaleria i el turisme, suposaria un obstacle en la recuperació del consum i de l'economia".

En la seva posició, mantenen que els impostos sobre aliments i begudes són regressius i afecten "especialment" a les classes amb menys recursos. "Està demostrat que els impostos no són eficaços per resoldre problemes de salut ni per canviar hàbits de consum i trenquen amb el principi que no existeixen aliments bons o dolents, ja que la clau passa per dietes equilibrades", asseguren. I és que consultats per VIA Empresa, des d'Anfabra declaren que estan en contra de qualsevol decisió impositiva: "Del que realment estem a favor és que el consumidor tingui llibertat d'elecció i poder oferir-li productes variats, que cada vegada tinguin menys sucre. Estem més en la part d'educar al consumidor que en què ens posin impostos a nosaltres i a altres productes d'alimentació", remarquen fonts de l'entitat.

Amb tot, fonts internes de Coca-Cola, una de les grans firmes associades a Anfabra, asseguren a VIA Empresa que la mesura no els amoïna en excés i que la seva principal preocupació actualment és el comportament de la companyia a la Borsa.

Un primer pas, però insuficient
"Els impostos als aliments que són molt ensucrats, o tenen molt de greix o sal, són una mesura ineludible", reflexiona Javier Guzmán. De fet, l'impost a les begudes ensucrades no és una idea nova, ja s'aplica a països com Dinamarca i ve recomanada per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "És una de les mesures que més està funcionant a escala internacional perquè té dos efectes: sobre la venda limitant l'accés a alimentació insana; i generant un efecte de pedagogia com passa amb el tabac", resumeix el dirigent de Justícia Alimentària Global.

De fet, l'OMS recomana que l'impost sigui, almenys, del 20% sobre el preu final de venda. Segons Guzmán, "el lobby de la indústria, com que sap que aquest debat el té perdut perquè socialment hi ha l'evidència que aquest tipus d'alimentació és insana, està intentant que sigui un impost prou petit perquè no interfereixi en les vendes".

En aquest sentit, des d'Anfabra asseguren que la indústria de les begudes refrescants espanyola ha reduït en un 23% el sucre posat al mercat des del 2005 fins al 2014, superant l'objectiu fixat per la patronal europea Soft Drinks Europe (UNESDA), la qual s'ha marcat una disminució del 22% en el període 2000-2020. "La reducció aconseguida ja en el conjunt d'Europa és del 12%, la qual cosa posiciona a Espanya com un país destacat en el continent quant a disminució de sucres i calories", manté l'entitat. En aquest context, el director general de l'Associació de Begudes Refrescants a Espanya, Josep Puxeu, ja ha ressaltat que "la indústria de les begudes refrescants està centrant els seus esforços en la innovació, l'oferta variada de productes, la reducció de sucre i l'educació en hàbits saludables".

Com es fa una política fiscal alimentària?
Des de Justícia Alimentària Global reivindiquen el disseny d'una autèntica política sanitària que englobi l'alimentació i la fiscalitat. Una eina bàsica, evidentment, són els impostos, que "han de ser forts a l'alimentació que l'OMS i la UE ja han definit com a insana". Per a Guzmán, "un impost a begudes ensucrades ha de ser un inici, però hi ha igual o més sucre en alguns tipus de sucs". Així doncs, defensa incloure-hi tots els productes ensucrats, així com els que també tenen excés de sal o de greixos.

Una opinió en què té molt a dir el sector contrari a l'augment impositiu, que es pregunta que, si l'objectiu és el sucre, per què no es grava a tots els aliments que ho contenen, sòlids i líquids; o per què decidir aplicar un impost a un producte en particular i no a uns altres que contenen el mateix ingredient en la mateixa o més gran quantitat.

Alhora, segons Guzmán, l'augment de les taxes a aquests productes s'hauria d'acompanyar d'una major facilitat d'accés a l'alimentació sana i fresca. "Aquests aliments han pujat molt de preu i a Espanya tots els aliments acaben tenint el mateix IVA. Rebaixar l'IVA de la fruita i la verdura generaria un efecte compensatori", defensa Guzmán. A més a més, reclama acompanyar-ho d'altres mesures. "Espanya és dels pocs països de la UE que no té una regulació específica de la publicitat alimentària infantil", lamenta. I proposa un etiquetatge com l'anglès, "més clar i amb colors amb els quals distingir si és un aliment sa o no ho és".
Comentaris