La inèrcia de les coses

La premsa es fa ressò sovint dels canvis d'intenció de vot o de suport als partits. Aquests dies, a tall d'exemple, els sondejos ens indiquen que ERC es posaria ara per davant de l'antic CDC amb un avantatge molt allunyat de l'empat tècnic del passat mes de juny. La pregunta que em faig en aquest tipus d'estudis és fins on és novetat aquest canvi d'intenció de vot o ja ve de lluny i els sondejos, que mai no són continus, no els han detectat fins ara. O si ja són obsolets perquè en els últims dies ha passat quelcom que ha fet canviar l'opinió dels ciutadans, mentre es processaven les dades recollides anteriorment.

D'alguna forma les dades que maneguem tenen una certa inèrcia provocada per, d'una banda, les dades anteriors ja conegudes, i d'altra, la mostra discreta que es desenvolupa sobre elles, que ens proporciona mostres espaiades en el temps que no responen al pensament de la població en un eix continu del temps.

Altres formes d'aquest fenomen es troben en la memòria a Internet. Des que un fet succeeix fins que queda reflectit de forma real a les xarxes passa un temps, un període en què la transformació de la informació fins al punt de ser veraç, si és que arriba, pot ser llarg. Si coneixem algú que ha canviat de feina recentment, quant de temps ha passat fins que Internet fa protagonista la nova feina i deixa en segon pla l'anterior? Podem trobar molts exemples similars, i no és estrany que hi hagi empreses que es dediquin a forçar el canvi de la memòria d'Internet. És cert que per accelerar el canvi podem actuar proactivament, actualitzant el nostre perfil o creant notícia al voltant de la nova funció, de forma que els cercadors processin la nova informació més ràpidament.

Per tant, juguem diàriament amb la inèrcia de les coses. Seria possible construir-ne un índex? L'índex d'inèrcia de les aplicacions mòbils es podria basar en el temps en què una nova versió passa a tenir un ús superior que l'anterior entre els seus usuaris. L'índex d'inèrcia d'una tecnologia, l'índex d'inèrcia de la nostra família, dels nostres hàbits. I llavors, també podríem tenir l'índex d'inèrcia de les nostres empreses o el temps que requereix l'organització per assolir un canvi des que es pren una decisió.

Seria bo tenir un índex d'inèrcia de l'empresa molt baix? Potser llavors voldria dir que la nostra organització es gestiona massa militarment o, contràriament, que és tan flexible que les persones que hi treballen saben el valor del canvi i li donen suport. Cada empresa ha de saber quin índex d'inèrcia li és bo i construir l'ecosistema per assolir-lo. Hi ha factors que fan que aquest índex no pugui ser zero: les restriccions legals, les infraestructures de què disposem, les limitacions pressupostàries, en són exemples. Crec que seria bo que cadascú de nosaltres féssim una llista dels factors que, a les nostres empreses, afavoreixen un índex d'inèrcia alt o baix i actuar sobre aquells que, essent accionables, el modifiquin en la direcció que desitgem per a l'èxit de l'empresa.
Avui et destaquem
El més llegit