Les empreses també aproven Macron

L'europeisme i el discurs de suport a la dinamització econòmica del nou president convenç les companyies gal·les implantades a Catalunya

Emmanuel Macron serà el 8è president de la 5a República Francesa. Una realitat que celebra sense complexos la Cambra de Comerç Francesa a Barcelona. "Estem molt feliços perquè és un resultat d'obertura. És un president molt europeista i això és molt important per a les empreses franceses", assegura a VIA Empresa Véronique Oberlé, responsable del servei d'empreses de l'entitat. "França és el primer soci d'Espanya", recorda. La victòria de Macron davant l'euro escepticisme de Marine Le Pen "és un missatge d'optimisme per als nostres socis".

Europa és competitivitat
El compromís amb el projecte europeu de Macron, reiterat en l'escenificació del seu primer discurs després de les eleccions, és un dels factors que més convenç entre el sector econòmic francès. De fet, des de les mateixes institucions europees tampoc han amagat la seva satisfacció amb el resultat. El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, felicitava Macron en una carta oberta a Twitter.



Però per què és tan important aquest compromís? "Europa és molt important per assegurar la competitivitat. El vincle amb els socis europeus és el que ens ajudarà a conservar-la", defensa Oberlé. La responsable del servei d'empreses de la Cambra de Comerç Francesa reconeix que "Europa és un mercat que pot ser dur perquè no tenim tots les mateixes regles; però alhora també t'ajuda garantint la competitivitat".

Oberlé recorda que "les empreses franceses estan molt implantades a Europa i mantenir-hi el vincle ens ajudarà a seguir produint i sent competitius per tenir lloc en el comerç internacional". Només a Espanya hi ha 1.500 empreses franceses implantades, gairebé la meitat a Catalunya. "Un mercat més tancat també hauria impactat molt a les empreses catalanes perquè cada cop inverteixen més al mercat francès", opina Oberlé.

Un creixement estancat
Un lloc en el panorama econòmic mundial que viu qüestionat pel dèbil creixement del PIB. Aquesta és una de les carpetes que Macron haurà d'atendre quan es posi mans a l'obra. L'any passat l'economia gal·la només va créixer un 1,2% i l'expectativa per a la sisena potència mundial per enguany és de l'1,5%. Segons l'analista i conseller polític Roger Rosich (@rogeRosich), hi ha molts motius que llasten l'economia francesa, entre ells "la pèrdua de força de la seva indústria, que arran de la crisi ha acumulat dèficits perdent quotes de mercat amb alces dels costos i menys competitivitat". De fet, l'Estat francès té un dèficit comercial que ronda els 5.000 milions d'euros.

En aquest sentit, Macron també vol "crear uns fons d'inversió en la indústria, emprenedors i autònoms", un discurs que segons Rosich vol contrarestar el discurs del Front Nacional que aposta pel proteccionisme: "Invertir en les empreses d'aquí perquè siguin fortes". Per això també aposta per la Formació Professional perquè sigui una prioritat i una palanca per millorar la indústria.

Hi coincideix Véronique Oberlé, que celebra que "a part de ser jove i optimista, Macron és un home molt obert a l'empresa i en el seu primer discurs ja va parlar-ne". La responsable de la cambra francesa es mostra convençuda que el seu projecte "impactarà molt a les empreses franceses, també a les que són fora del país". Per exemple, apunta, "dóna molt de suport a les startups, la French Tech i tot l'entorn innovador. Barcelona i Catalunya reben molta inversió d'aquest sector francès i segur que tindrà impacte".

Així mateix, un dels factors que també influeix en el creixement de l'economia francesa és la dimensió de la seva maquinària estatal, equivalent al 57% del PIB. Una qüestió que també ha apuntat Macron durant la campanya electoral, mostrant-se partidari de la seva reducció. No en va, proposa retallar 120.000 llocs de feina públics durant aquests pròxims cinc anys. "Un corrent que no sona en gaire països europeus, és un tema vetat i pot ser que a França sigui un tema important, sobretot per reduir despesa pública", apunta Rosich.

Rebaixes fiscals
França té una taxa de despesa pública i una pressió fiscal de les més altes de l'OCDE. L'impost de Societats ronda el 33%, el de la Renda pot arribar a ser del 45% i l'IVA és del 20%. En el seu programa electoral, segons explica Rosich, Macron vol "unificar el poti-poti fiscal actual i millorar la fiscalitat de les empreses i els treballadors". Oberlé recorda que "el programa electoral preveia una rebaixa de l'Impost de Societats fins al 25%". Una intenció que "entra en la lògica de donar suport a les empreses, dinamitzar el mercat i facilitar l'emprenedoria".

Alhora, Rosich assenyala que Macron vol incloure en un règim unificat "des del petit terratinent al peó d'una fàbrica", que actualment tributen en règims diferents. En aquesta remodelació s'hi inclouria l'eliminació dels impostos a les grans fortunes o que els qui dimiteixin o els autònoms puguin accedir a un règim fiscal d'aturat.

Alhora, França també té un alt dèficit del 3% i un deute públic de 2.150 milions d'euros, un 96% del PIB, que es troba en mans estrangeres en un 60%. Amb aquest panorama, el marge de maniobra del futur president és mínim. Segons Rosich, en relació al deute, creu que amb Le Pen sí que hi hauria hagut "alguna sorpresa", però amb Macron no se n'espera cap, "ni en positiu ni en negatiu, en tot cas estabilitat". El sentit d'Estat marcarà les decisions pel que fa al deute "almenys fins a les eleccions legislatives del juny".

Un país complicat laboralment
"França és un país complicat i seguirà sent-ho", apunta Véronique Oberlé sobre el mercat laboral francès. El resultat de les eleccions legislatives marcarà que hi hagi més o menys dificultats per a l'aprovació de noves lleis. "Els sindicats són molt forts i és un país molt complicat de reformar", reconeix.

Sens dubte el mercat laboral francès té una legislació estricta, alts costos de contractació, acomiadament i un salari mínim de 1.480 euros. Aquestes condicions han creat una dualitat amb importants diferències entre els treballadors indefinits i els temporals. François Hollande ja va intentar corregir aquesta situació amb una reforma laboral inspirada en la de Mariano Rajoy. I la resposta que va obtenir va ser un fort rebuig social.

Tot plegat, amb l'eterna preocupació per l'atur, un altre dels problemes que es trobarà Macron quan arribi a l'Elisi. Tot i que la taxa ha anat caient fins a situar-se al 9,7% a final del 2016 –la taxa més baixa des del 2012-, encara hi ha 2,8 milions de persones aturades de les quals 1,2 milions fa més d'un any que cerquen feina. A més, les xifres del 25% d'atur juvenil són altes si les comparem amb les dels seus veïns del Benelux i Alemanya.

Precisament l'atur ha estat el cavall de batalla de Le Pen, que acusava els immigrants de treure els llocs de feina als francesos. No obstant això, Macron, com a Ministre d'Economia, es pot penjar la medalla de l'estabilització de l'atur durant aquest darrer període, opina Rosich.
Avui et destaquem
El més llegit