Les renovables busquen el vent a favor

Catalunya necessita instal·lar parcs eòlics i fotovoltaics a un ritme inaudit fins ara per assolir els objectius marcats per la UE i el mateix Govern

La majoria de les torres eòliques difícilment superen els 120 metres
La majoria de les torres eòliques difícilment superen els 120 metres
El paquet Energia i Clima 2030 de la Unió Europa preveu fer possible que el 50% de l'energia elèctrica produïda tingui origen en les renovables. Un objectiu que el Govern de la Generalitat s'ha compromès a assolir, però que a hores d'ara sembla difícil de complir. Segons les diferents associacions d'energies renovables, Catalunya necessita instal·lar 600 megawatts de renovables anualment a partir del 2019 per arribar a bon port. Si l'objectiu es reparteix entre l'eòlica i la fotovoltaica, serien uns 300 megawatts per any cadascuna, xifres que no han assolit mai. "Des del 2012 està aturat i el màxim que hem instal·lat van ser els 250 megawatts del 2009", assegura el president d'EolicCAT, Victor Cusí, durant una jornada que ha reunit les principals entitats del sector.

Tots lamenten una paràlisi que, en part, acaba aquest dimecres amb una subhasta de renovables que tampoc convenç el sector. "És innecessàriament complexa, falta seguretat en el preu a llarg termini i no garanteix que s'adjudiqui als projectes més eficients", critica Manel Romero, delegat a Catalunya de la Unión Española Fotovoltaica (UNEF).

"Ara mateix hi ha instal·lats 268 megawatts d'energia fotovoltaica a Catalunya", reconeix Romero. De fet, la contribució de l'energia solar a la generació d'electricitat amb prou feines és del 3% a Espanya i del 0,9% a Catalunya. Malgrat tot, els representants de les renovables no perden l'optimisme. "Ens hem fixat l'objectiu de representar el 15% de producció, havent instal·lat 3,97 gigues de fotovoltaica al 2030", diu Romero. Un objectiu que considera "viable" tenint en compte que a Bèlgica o la regió alemanya de Baden-Württemberg, de mides similars a Catalunya, ja hi han arribat.

Tot i que l'últim parc eòlic que es va posar en funcionament a Catalunya data del 2012, Victor Cusí no defalleix en l'objectiu que aquesta sigui la font del 50% de la demanda de renovables. Això sí, evidencia que "no podem instal·lar parcs eòlics on no fa vent, hem de superar les traves que tenim per implantar 300 megawatts cada any a partir del 2020".

Amb el vent (governamental) en contra
No és cap novetat que els últims anys Espanya ha deixat de banda el progrés d'anys anteriors en la implantació d'energies renovables. Les traves a l'autoconsum, l'eliminació de les ajudes a la seva instal·lació i la conseqüent manca de seguretat jurídica han frenat una transició de model energètic que, malgrat tot, haurà d'arribar. "Excepte quan el preu puja molt o hi ha un tall de subministrament, l'energia no és en el debat públic", lamenta la directora de l'ICAEN, Assumpta Farran.

Per tal d'aconseguir tornar al camí, les associacions de l'energia renovable s'han unit per tal de demanar canvis normatius urgents que permetin tornar a bons ritmes d'implantació. "Hem de parlar de la democratització de l'energia. Al 1974 a ningú se li hagués acudit fer electricitat a casa seva, però avui puc comprar plaques fotovoltaiques a l'Ikea de Perpinyà", contrasta Farran. La transició actual, assegura, "va cap a la llibertat d'elecció del ciutadà i l'administració ha de posar-ne les bases".

Afavorir el canvi
Una de les mesures que han acordat aquestes institucions és la creació d'un Observatori per al seguiment del compliment dels objectius per al 2030. "És important per poder crear indicadors clau", valora Cusí.

Precisament en el seu camp, el de l'energia eòlica, Cusí reivindica d'entrada modificar la legislació catalana per instal·lar nous parcs. "Seguim amb la normativa que cal fer un concurs per instal·lar un nou parc eòlic, però no hi ha concursos", lamenta. Alhora, reclama crear una comissió de treball per revisar el mapa d'implantació d'aquestes instal·lacions, que actualment restringeix justament les zones amb millors condicions de vent. "Pràcticament no tenim zones idònies", critica.

Una de les qüestions compartides amb el sector fotovoltaic és l'exigència de major celeritat en la tramitació. "L'avantatge de poder-ho instal·lar en habitatges i comunitats de veïns és que es pot fer en un dia o dos, però es perd amb tràmits de més d'un any o ordenances municipals que posen traves", lamenta Romero.

El representant de la UNEF apunta a quatre tipus d'instal·lacions fotovoltaiques a potenciar. La primera és justament la de l'autoconsum domèstic amb bateries, ja que la legislació espanyola tampoc permet utilitzar la xarxa a aquests efectes. En segon lloc, les instal·lacions d'autoconsum industrial d'entre 10 kilowatts a dos megawatts, com la inaugurada recentment pel grup Bon Preu. "Qualsevol empresa pot fer autoconsum si té un mínim de coberta", encoratja Romero.

Finalment, parla de les plantes d'injecció a la xarxa en terrenys amplis d'un a 10 megawatts, com la de Som Energia a Andalusia; o les encara més grans plantes d'injecció a la xarxa de 10 a 400 megawatts. Possibilitats, totes elles, factibles gràcies a que un kilowatt instal·lat ha passat de 6.000 a 1.000 euros de cost des del 2007. "El sector ha seguit creixent al món i ha permès la rebaixa de preus", celebra Romero.
Avui et destaquem
Comentaris