Com és el lideratge a Espanya? Són els seus directius més competents que a Europa? Donar una resposta és difícil, perquè cada país té un teixit i una cultura empresarial diferents, però sí que es pot afirmar que els líders espanyols destaquen per tenir un estil que els fa únics. D'entrada, són dels pocs que estan disposats a atendre trucades les 24 hores del dia i presenten un compromís més fort que en els països nòrdics. També tenen un major pragmatisme i capacitat d'adaptació al canvi, un tret molt valuós atesa la digitalització que s'està vivint a escala global.
Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure de Liderazgo 'made in Spain' (LID Editorial, 2016) de José Manuel Casado, un llibre que recull entrevistes a 12 líders espanyols. Des de Salvador Alemany (Abertis) fins a Lluís Bassat (Ogilvy), passant per executius com Antonio Garrigues Walker (Advocats Garrigues), Helena Herrero (Hewlett-Packard) o Belén Garijo (Merck), un total de 12 professionals de sectors, edats i trajectòries diferents per retratar el perfil del líder a Espanya.
Repassem alguns dels testimonis que ens deixen aquests grans directius.
"He vist molta asimetria a tot arreu [...] líders a França i Itàlia, o al Brasil, amb els quals coincideixo completament, i altres d'aquí amb qui no, però que tampoc els va malament"
Malgrat que el llibre esmenta alguns trets característics del directiu espanyol, Salvador Alemany prefereix no posar etiquetes. La seva experiència arreu del món li ha demostrat que el management no entén de fronteres, sinó que més aviat depèn de la personalitat i les capacitats de cadascú. I respecte a les petites similituds que es poden donar, assegura que no sap veure quin és l'àmbit que cal contemplar, "si és nacional, si és regional en termes espanyols... o en termes europeus".
"No coneixem una sola fàbrica nostra, les que tots tenim al cap són franceses, alemanyes, italianes... Algun cop hem de ser capaços d'inventar alguna cosa"
Una de les principals crítiques que fa el publicista Lluís Bassat té a veure amb el potencial espanyol. Esmenta el cas de la indústria automobilística, on el país té un paper important, però on els models que surten no són de disseny propi, són cotxes creats en les seus de les multinacionals a l'estranger i amb professionals d'allà. I recorda el cas de Pegaso, el qual creu que hauria sigut "un èxit si haguéssim tingut el rigor dels alemanys, avui seria el competidor mundial de Porsche".
"Tenim bons fonaments. Un punt fort de l'executiu del nostre país és la seva passió, energia i creativitat, tot i que està menys orientada a processos, és menys pragmàtica"
Una de freda i una de calenta per part d'Helena Herrero. Ella té molt clar que els líders espanyols tenen molt per aprendre, però també per ensenyar, per això considera que l'arrogància és un llast que un bon directiu no es pot permetre. Considera que els executius del futur han de saber veure quines són les seves habilitats personals i enfortir-les, però també reconeix que cal obrir els ulls per veure en què s'equivoquen els executius d'avui dia per poder millorar.
 |
Autor: José Manuel Vega |
|
|
|