Llebrers a l'encalç del Brexit

De ben segur que ningú no posarà en dubte que el binomi integrat pel capital humà i el talent, conjuntament amb la seguretat jurídica, són factors essencials per a la competitivitat de qualsevol economia que vulgui captar fluxos d'inversió internacional. La consideració ve a tomb de les expectatives que ha generat el resultat del referèndum britànic celebrat el 23 de juny del 2016 -no s'amoïnin: de la incertesa i dels temors encara difusos vinculats a la complexitat del procés que encara la Unió Europea en el marc de les negociacions amb el Regne Unit no en parlaré aquí- en alguns dels principals països europeus.

El fet és que gairebé des del mateix moment que es va conèixer l'escrutini, en diverses capitals europees s'ha instal·lat la convicció que una quantitat gens menyspreable d'empreses establertes al Regne Unit optarà per traslladar la seu pels temors a perdre la seva posició en el si del mercat comú. D'aquesta creença se n'ha derivat una cursa en esprint en què cadascun dels llebrers pretén fer-se seva la part més gran possible del conill que -en forma d'inversions directes procedents d'empreses allà establertes- albiren tot just davant del seu musell.

L'estat Espanyol és un d'aquests contendents. Una circumstància, val a dir-ho, plenament sensata i legítima que ningú no hauria de qüestionar, sobretot des de la lògica d'assumpció de les responsabilitats que implica l'acció de governar. Perquè no pot ser d'una altra manera que el govern espanyol actuï amb la màxima prestesa en l'atracció de capital forà a partir de conjuntures sobrevingudes.

Insisteixo, ningú no hauria de qüestionar l'aspiració a rebre inversions estrangeres. Però en el cas concret d'Espanya, el que sí que sorgeixen són dubtes, que tenen a veure amb aquells factors essencials de competitivitat amb què començava aquesta reflexió compartida amb vostès.

Per concretar, permetin-me que els recordi que l'Informe PISA d'avaluació d'estudiants que es va donar a conèixer a finals de l'any passat palesa que, si bé Espanya aconsegueix escalar algunes posicions en el rànquing, en bona mesura ho fa per la caiguda de la mitjana de l'OCDE i que, fet i fet, el país segueix per sota de bona part de les nacions europees que aspiren a repartir-se els rèdits del Brexit. Així mateix, Transparència Internacional conclou que Espanya es troba entre "un grup de països que s'han apropat de forma perillosa a la corrupció sistèmica" i situa el país en la posició 41 del rànquing de percepció de la corrupció corresponent al 2016 (l'any 2015 ocupava el lloc 36) en un estudi fet públic a finals del passat mes de gener.

Són aquestes bones credencials per presentar als potencials inversors forans? O tal vegada són fluixeses de llebrer exànime?
Avui et destaquem
Comentaris