Osborne agafa el toro per les banyes

El popular grup familiar de producció de vins ha planificat amb més d'un any d'antelació el relleu a la setena generació

Darrere d'aquesta popular imatge hi ha l'empresa familiar Osborne, amb 245 anys d'història
Darrere d'aquesta popular imatge hi ha l'empresa familiar Osborne, amb 245 anys d'història
Fundat el 1772, el grup Osborne és una de les 100 empreses familiars més antigues del món, la segona d'Espanya. Una llarga trajectòria en el sector dels vins i l'alimentació que l'ha conduït a les portes de cedir el relleu a la setena generació amb una facturació al voltant dels 250 milions d'euros. Aquest mes de maig, el president Tomás Osborne Gamero-Cívico cedirà el càrrec a Ignacio Osborne, actual conseller delegat que, alhora, traspassarà la seva posició a Fernando Terry Osborne. Un relleu anunciat ja a finals del 2015. "Va resultar una mica estrany fins i tot dins l'empresa comunicar-ho amb tanta antelació", assegura Ignacio Osborne en una de les sessions dels Matins Esade. "Però així s'evita qualsevol tipus de disputa o controvèrsia", afegeix.

El valor de l'anticipació
Ignacio Osborne també presideix l'Institut de l'Empresa Familiar i insisteix en la necessitat d'anticipar-se constantment en aquest tipus de companyies. "Mai no és massa d'hora per definir les regles de joc del funcionament de l'accionariat i del govern de la companyia", assegura.

El dirigent del grup andalús té clar que "en l'entorn actual un bon govern corporatiu és quelcom necessari, un avantatge competitiu". En el seu cas, aquesta ha estat la millor eina per "controlar un accionariat cada cop més nombrós. Es va fer amb molta transparència i protecció de l'accionista minoritari", ressalta.

De fet, Osborne ha obert l'accionariat dues vegades. "Primer per fer un acord amb la família de Solan de Cabras per incloure la seva marca, que després vam vendre", recorda Ignacio Osborne. Més tard, per tal de tenir un soci xinès que els ajudés a desenvolupar el negoci en aquell país i potenciar el creixement inorgànic. "Finalment no vam poder fer les adquisicions planificades i de mutu acord va sortir de l'accionariat", reconeix.

Tot per escrit
L'origen d'aquesta voluntat de "posar ordre" en el grup Osborne es troba a la quarta generació, als anys 60. "La generació del meu avi va decidir que una família que creixia tant s'havia de regular d'alguna manera", recorda l'actual dirigent. Des d'aleshores el consell d'administració funciona de forma professional i es va nomenar el primer director general no familiar.

Ignacio Osborne durant la seva intervenció als Matins Esade. Cedida


Al 1996, quan va entrar l'actual generació, "calia actualitzar-ho", reconeix l'imminent president del grup. "Cal tenir molt separat què és l'accionista, l'administració i la gestió del negoci. Sovint no és senzill de fer en el context d'una empresa familiar", indica. Però "quan tot això ho reflecteixes en un paper et genera credibilitat. Tenir el govern corporatiu organitzat és un clar valor afegit", assegura.

D'aquesta manera, el grup ha establert diverses comissions de treball com la d'auditoria o la de nomenaments i retribucions. "Hem fet els últims set nomenaments de consellers amb un sistema de meritocràcia amb experts externs que valoren els mèrits", celebra Ignacio Osborne.

També s'ha regulat el dret d'adquisició preferent de les accions, així com la llibertat del preu de venda. "Els problemes solen venir per la valoració. Per això la responsabilitat de la valoració final la té un consultor independent", destaca Osborne.
Avui et destaquem
Comentaris