Pablo González (Sevilla, 1994) és el CEO més jove d'Espanya. Té 21 anys i és l'ambaixador de Pangea, la plataforma que va crear fa dos anys per impulsar el talent de les noves generacions. Critica que la societat ha provocat frustració i ha donat un paper passiu als joves, pel que a través de la startup intenta mobilitzar totes aquestes habilitats i capacitats individuals dels nadius digitals per portar-los a construir el futur, el món on hauran de viure.
I tot i que s'adreça principalment al teixit social més jove, en el seu discurs no s'oblida de les generacions més grans. Per aquest motiu defensa que mai és tard per aprendre: "Aprenem des que ens aixequem fins que ens n'anem a dormir. És important canviar el xip i entendre que és un procediment continu, que no acaba quan finalitzes els estudis". Per això, alhora que clama per la mobilització dels joves, explica a VIA Empresa com és d'important que els més sèniors no es desenganxin del nou paradigma i col·laborin en la creació d'una nova economia i societat més oberta, més plural i que tingui més en compte el ciutadà i el consumidor.
Per què hi ha frustració i talent amagat?
És un problema que té molts fronts. El sistema educatiu mata, crema i apaga la iniciativa de les noves generacions. L'entorn on creixem té una quantitat d'estímuls tan gran que estar assegut en una taula amb un llapis i un bolígraf escoltant una persona durant 8 hores al dia, sense cap mena de dinamisme i en un format tradicional, perd tot el sentit. No es fomenta ni s'impulsa la creativitat i el talent individual de cada persona. A més, les professions canvien any rere any. Una persona que ara està a l'ESO, quan acabi la carrera, quin món tindrà? Quines professions existiran? També tenim un problema cultural. La pitjor crisi d'Espanya és no estimar-nos i no valorar-nos, no saber que som bons. El millor del país no és l'oli, les platges o el sol, és la gent que hi viu. Cal canviar el xip, començar a estimar-nos i valorar-nos per demostrar al món que som bons i que podem aportar idees. Això, unit a la crisi econòmica, ha provocat un context pessimista.
Però el fet d'haver crescut enmig d'una crisi no és també un repte?
Absolutament. Les crisis sempre porten progrés perquè força la gent a treure el millor de si mateix i crec que aquesta crisi, en el fons, ens ha vingut bé per valorar les coses de veritat. I aquesta crisi, al final, ha matat o acabat amb molts valors falsos pels quals la societat es regia abans. Ara ens hem de proposar acabar amb ella i canviar, no és qüestió de tornar a consumir de nou, sinó de veure que hi ha moltes coses per corregir i millorar.
Com ha de ser la nova societat que hem de construir?
No sé com serà aquest món que crearem, però tinc molt clar que la clau està a tenir un món molt més col·laboratiu com a societat. I no és només economia col·laborativa, sinó que ens unim per fer més coses junts, perquè estem en un món molt comunicat però molt poc connectat. La tecnologia no és un fi, és un mitjà per ajudar a humanitzar l'home. Per molt que parlem, el futur serà el que vulguem que sigui i està en les nostres mans com el construirem.
Equip de Pangea. Foto: Cedida.
Acostumes a parlar d'empreses joves com Airbnb, Uber o Eat With. L'economia del futur estarà basada en la filosofia startup?
Més que una economia startup, serà una cultura startup: àgil, flexible, ràpida, adaptable, molt centrada en el consumidor i que mirarà menys el seu melic per mirar el de la gent que l'envolta. Moltes empreses de les grans, de les de l'Ibex 35, faran fallida perquè no són capaces d'adaptar-se a la velocitat que exigeix el context en el qual estem. La clau està en l'actitud i en la cultura de les empreses, en què es canviï la forma de treball i d'enfocar el dia a dia.
Estem preparats per a aquest canvi?
No, mai ningú està preparat pel canvi. Ara bé, adaptar-se tampoc és una garantia de sobreviure. Ho estem veient amb empreses grans que han intentat adaptar-se en comptes de crear el canvi. És una capacitat que està en l'actitud. Jo puc ser Telefònica, fer coses grans amb equips amb talent i proactius, o puc ser una startup petita, 'passota' i no ser capaç de fer res. La clau de tot no està a adaptar-se, sinó en anar una passa per davant.
Aleshores, tenir enginyers a l'equip no és només garantia d'èxit. Calen més professionals transversals.
Quan parlem de natiu digital, no és aquell que programa, dissenya webs o fa aplicacions, el natiu digital és el noi que fa esport, surt amb la seva app de Nike, grava el que fa i fa fotos per després pujar-les a Instagram. També ho és aquell artista que pinta i penja les obres a Internet, o qualsevol persona que col·lecciona o fa mitjons i els ven a la xarxa. Ser natiu digital és aprofitar de manera natural les eines i oportunitats que la nova etapa digital ofereix. I això és el que han de veure les empreses, han de saber lligar el mercat jove i incloure'l en la seva estratègia. El mercat jove és aquest, i el de la meva mare, el meu pare o la meva àvia, és un altre. La diferència entre generacions mai havia sigut tan abismal com ho és avui dia.
Les empreses estan fent el canvi?
Lentament. En són conscients, però és necessari que l'essència cali cap avall i que no es quedi en la direcció, això és el més difícil. Però el més important és començar a crear ja un vincle entre el consumidor que, d'aquí a 10 o 20 anys, serà el teu principal comprador. La clau és la humilitat, ser capaç de reconèixer que, per molt que jo sigui ara líder en el meu sector, no ho sé tot ni arribaré a saber-ho tot. L'èxit del nou context digital es basa en la col·laboració. La col·laboració serà el model de competència del segle XXI.
Aquesta filosofia calarà a mesura que s'incorporin treballadors natius digitals?
Segurament, perquè aquest nou model el tenen intrínsec en l'ADN. El repte està a fer que aquestes generacions vulguin entrar i quedar-se un cop vegin la situació que hi ha a dins de les empreses. També hem d'aconseguir que el talent que entra no es trobi més barreres que eines per créixer.
Pablo González en un dels esdeveniments de Pangea. Foto: Cedida.
Per tant, és important deixar-los entrar i escoltar-los.
Que se'ls escolti, que se'ls doni l'oportunitat de fer. Una cosa és preguntar, una altra escoltar, i una altra molt diferent és tenir-los en compte. Crec que moltes companyies pregunten, poques escolten i moltes menys els tenen en compte.
Ser jove és un impediment?
Pot ser una oportunitat o la teva pitjor barrera, depèn de tu. Jo defenso que no és una limitació, crec que és una oportunitat, perquè el pitjor que et pot passar és tornar a on estaves. En aquesta etapa tens una alta capacitat d'assumir riscos i tens llibertat, tot això s'ha de fer valdre i utilitzar-ho.
Defenses que s'ha de prioritzar treballar on t'agrada abans que tenir bones condicions laborals.
Es parla molt de la retenció del treballador, cosa que crec que s'ha acabat. La gent no són cabres que puguis retenir en un estable. Un cop s'acabi la crisi, la gent que ha estat aguantant per por a quedar-se sense res, marxarà. L'única sortida de les grans corporacions per no haver de retenir és aconseguir que la gent vulgui quedar-se, que no és el mateix. Això vol dir treballar l'engagement, fer sentir feliç la gent. El talent humà és or i és important cuidar-lo.
I tot i que s'adreça principalment al teixit social més jove, en el seu discurs no s'oblida de les generacions més grans. Per aquest motiu defensa que mai és tard per aprendre: "Aprenem des que ens aixequem fins que ens n'anem a dormir. És important canviar el xip i entendre que és un procediment continu, que no acaba quan finalitzes els estudis". Per això, alhora que clama per la mobilització dels joves, explica a VIA Empresa com és d'important que els més sèniors no es desenganxin del nou paradigma i col·laborin en la creació d'una nova economia i societat més oberta, més plural i que tingui més en compte el ciutadà i el consumidor.
Per què hi ha frustració i talent amagat?
És un problema que té molts fronts. El sistema educatiu mata, crema i apaga la iniciativa de les noves generacions. L'entorn on creixem té una quantitat d'estímuls tan gran que estar assegut en una taula amb un llapis i un bolígraf escoltant una persona durant 8 hores al dia, sense cap mena de dinamisme i en un format tradicional, perd tot el sentit. No es fomenta ni s'impulsa la creativitat i el talent individual de cada persona. A més, les professions canvien any rere any. Una persona que ara està a l'ESO, quan acabi la carrera, quin món tindrà? Quines professions existiran? També tenim un problema cultural. La pitjor crisi d'Espanya és no estimar-nos i no valorar-nos, no saber que som bons. El millor del país no és l'oli, les platges o el sol, és la gent que hi viu. Cal canviar el xip, començar a estimar-nos i valorar-nos per demostrar al món que som bons i que podem aportar idees. Això, unit a la crisi econòmica, ha provocat un context pessimista.
Però el fet d'haver crescut enmig d'una crisi no és també un repte?
Absolutament. Les crisis sempre porten progrés perquè força la gent a treure el millor de si mateix i crec que aquesta crisi, en el fons, ens ha vingut bé per valorar les coses de veritat. I aquesta crisi, al final, ha matat o acabat amb molts valors falsos pels quals la societat es regia abans. Ara ens hem de proposar acabar amb ella i canviar, no és qüestió de tornar a consumir de nou, sinó de veure que hi ha moltes coses per corregir i millorar.
Com ha de ser la nova societat que hem de construir?
No sé com serà aquest món que crearem, però tinc molt clar que la clau està a tenir un món molt més col·laboratiu com a societat. I no és només economia col·laborativa, sinó que ens unim per fer més coses junts, perquè estem en un món molt comunicat però molt poc connectat. La tecnologia no és un fi, és un mitjà per ajudar a humanitzar l'home. Per molt que parlem, el futur serà el que vulguem que sigui i està en les nostres mans com el construirem.
Equip de Pangea. Foto: Cedida.
Acostumes a parlar d'empreses joves com Airbnb, Uber o Eat With. L'economia del futur estarà basada en la filosofia startup?
Més que una economia startup, serà una cultura startup: àgil, flexible, ràpida, adaptable, molt centrada en el consumidor i que mirarà menys el seu melic per mirar el de la gent que l'envolta. Moltes empreses de les grans, de les de l'Ibex 35, faran fallida perquè no són capaces d'adaptar-se a la velocitat que exigeix el context en el qual estem. La clau està en l'actitud i en la cultura de les empreses, en què es canviï la forma de treball i d'enfocar el dia a dia.
Estem preparats per a aquest canvi?
No, mai ningú està preparat pel canvi. Ara bé, adaptar-se tampoc és una garantia de sobreviure. Ho estem veient amb empreses grans que han intentat adaptar-se en comptes de crear el canvi. És una capacitat que està en l'actitud. Jo puc ser Telefònica, fer coses grans amb equips amb talent i proactius, o puc ser una startup petita, 'passota' i no ser capaç de fer res. La clau de tot no està a adaptar-se, sinó en anar una passa per davant.
Aleshores, tenir enginyers a l'equip no és només garantia d'èxit. Calen més professionals transversals.
Quan parlem de natiu digital, no és aquell que programa, dissenya webs o fa aplicacions, el natiu digital és el noi que fa esport, surt amb la seva app de Nike, grava el que fa i fa fotos per després pujar-les a Instagram. També ho és aquell artista que pinta i penja les obres a Internet, o qualsevol persona que col·lecciona o fa mitjons i els ven a la xarxa. Ser natiu digital és aprofitar de manera natural les eines i oportunitats que la nova etapa digital ofereix. I això és el que han de veure les empreses, han de saber lligar el mercat jove i incloure'l en la seva estratègia. El mercat jove és aquest, i el de la meva mare, el meu pare o la meva àvia, és un altre. La diferència entre generacions mai havia sigut tan abismal com ho és avui dia.
Les empreses estan fent el canvi?
Lentament. En són conscients, però és necessari que l'essència cali cap avall i que no es quedi en la direcció, això és el més difícil. Però el més important és començar a crear ja un vincle entre el consumidor que, d'aquí a 10 o 20 anys, serà el teu principal comprador. La clau és la humilitat, ser capaç de reconèixer que, per molt que jo sigui ara líder en el meu sector, no ho sé tot ni arribaré a saber-ho tot. L'èxit del nou context digital es basa en la col·laboració. La col·laboració serà el model de competència del segle XXI.
Aquesta filosofia calarà a mesura que s'incorporin treballadors natius digitals?
Segurament, perquè aquest nou model el tenen intrínsec en l'ADN. El repte està a fer que aquestes generacions vulguin entrar i quedar-se un cop vegin la situació que hi ha a dins de les empreses. També hem d'aconseguir que el talent que entra no es trobi més barreres que eines per créixer.
Pablo González en un dels esdeveniments de Pangea. Foto: Cedida.
Per tant, és important deixar-los entrar i escoltar-los.
Que se'ls escolti, que se'ls doni l'oportunitat de fer. Una cosa és preguntar, una altra escoltar, i una altra molt diferent és tenir-los en compte. Crec que moltes companyies pregunten, poques escolten i moltes menys els tenen en compte.
Ser jove és un impediment?
Pot ser una oportunitat o la teva pitjor barrera, depèn de tu. Jo defenso que no és una limitació, crec que és una oportunitat, perquè el pitjor que et pot passar és tornar a on estaves. En aquesta etapa tens una alta capacitat d'assumir riscos i tens llibertat, tot això s'ha de fer valdre i utilitzar-ho.
Defenses que s'ha de prioritzar treballar on t'agrada abans que tenir bones condicions laborals.
Es parla molt de la retenció del treballador, cosa que crec que s'ha acabat. La gent no són cabres que puguis retenir en un estable. Un cop s'acabi la crisi, la gent que ha estat aguantant per por a quedar-se sense res, marxarà. L'única sortida de les grans corporacions per no haver de retenir és aconseguir que la gent vulgui quedar-se, que no és el mateix. Això vol dir treballar l'engagement, fer sentir feliç la gent. El talent humà és or i és important cuidar-lo.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.