"Silicon Valley apunta tan alt que gairebé és ciència-ficció"

Pau Vila és un dels 125 joves convidats per Apple a San Francisco, on ha conegut de primera mà la innovació i el valor social de la tecnologia

Visitar Silicon Valley convidat per Apple és un luxe del qual pocs poden presumir. Un d'ells és en Pau Vila, un dels dos catalans que han assistit a l'Apple World Wide Developers Conference 2016 amb una de les 125 beques que atorga anualment la companyia tecnològica. Vila té només 20 anys, està en el seu tercer any d'Universitat i treballa al sector de la consultoria i l'auditoria amb Deloitte. I si una cosa té clara, és que la informàtica "ha passat de ser un coneixement específic i independent per si sol a estar present en molts àmbits i envair l'economia".

És per això que va optar pel Grau en Enginyeria en Organització de les TIC de La Salle-URL, uns estudis els quals diu que "compaginen Informàtica i Administració i Direcció d'Empreses per preparar professionals més transversals i amb un perfil mixt". El més destacat és que ha pogut ratificar aquesta teoria durant l'estada de set dies a Silicon Valley amb Apple, però també a empreses de la talla d'Uber i Google, les quals han aprofitat "el filtratge fet per Apple", apunta, per saber com serà el talent del futur.

Què busca Apple i què té en compte a l'hora de seleccionar els joves becats?
No busca programadors, busca persones que, segons ells, tenen el potencial per ser influents en el sector en un futur. Són sempre joves de més o menys entre 15 i 23 anys, no necessàriament estudiants de l'àmbit de la programació, però s'ha de saber programar i respondre una sèrie de preguntes més humanes que van en la línia de diagnosticar si tens el caràcter per ser influent.

Per tant, busquen líders?
Futurs líders, de fet, perquè tots nosaltres érem molt joves. També hi havia gent molt diversa des del punt de vista cultural, perquè érem de 75 països diferents, i des del punt de vista de coneixements i carreres diverses. Hi havia qui venia de la Medicina o la Biologia i que, per circumstàncies de la vida, s'havien trobat que havien de programar una aplicació. Això és el que valora Apple, que no veu la programació com un fi, sinó com una eina per fer realitat projectes d'àrees diverses.

Podríem entendre que Apple té el potencial tècnic i que ara busca idees innovadores?

Sí, crec que potser el canvi que vol fer és donar a entendre que no valoren la tecnologia pel que és sobre el paper, sinó que la valoren per com pot ajudar les persones. Crec que Silicon Valley, com a filosofia de pensament, sempre ha estat així i en aquests últims anys ha valorat més el fet de crear eines que millorin la vida de manera sensible i menys les especificacions tècniques.

Quina és la gran diferència entre Silicon Valley i l'emprenedoria europea?

Un dels trets màgics de Silicon Valley és que apunten tan alt que gairebé és ciència-ficció. A Uber ens van comentar que ells aposten per llançar taxis autònoms a finals d'aquest any. Si això ho dius a Europa, on potser pequem de conservadors, ningú s'ho creu que al desembre del 2016 tindrem cotxes sense conductors. A Silicon Valley tenen aquest punt d'ingenuïtat i de creure possibles coses que a nosaltres ens semblen una bogeria. Si bé el que diuen no és del tot possible i ho aconsegueixen en dos anys i no en uns mesos, el fet de posar-se objectius tan ambiciosos, els permet arribar més lluny que si d'entrada fossin conservadors. Aquí a Europa, amb la nostra mentalitat, no ho aconseguiríem ni en dos anys.

És només això el que els fa ser punters?

També tenen la sort de ser una zona limitada geogràficament perquè el coneixement es transmet molt d'una empresa a una altra i és tot molt multidisciplinari. El que es valora allà és que hi hagi gent que vingui de sectors molt diversos: filòsofs, biòlegs, metges... Estan tots allà compartint idees que potser des de la nostra cultura les valorem com massa extravagants, però amb les eines i finançament que tenen allà, no ho semblen tant.

Aquesta mateixa filosofia és la que les empreses i emprenedors que vénen d'allà volen portar. Barcelona està aconseguint impregnar-se d'ella?

Respondré amb una anècdota. A Uber i Google tothom veia Barcelona com una ciutat interessant i on hi havia molts reflexos del que és Silicon Valley. No sé fins a quin punt ens ho creiem, però ells veuen que és una ciutat que aspira a ser la Silicon Valley europea. Un element important podria ser el fet de tenir el Mobile World Congress o una sèrie de factors que potencien aquesta mentalitat emprenedora i el creixement ràpid que hem tingut amb l'arribada d'empreses nord-americanes que estan obrint aquí les seves seus europees. En el sector de les tecnologies crec que hi ha un potencial tangible perquè Barcelona ocupi un lloc destacat en l'ecosistema emprenedor dins d'Europa.

S'ho creu ara que podem arribar a ser com ells? Quina és la lliçó principal de l'experiència?

El tema paradoxal està en el fet que vivim en una societat permanentment connectada on és molt fàcil i ràpid trobar què és punter en una indústria, però que no es veu l'abast de les innovacions o tendència real fins que no t'integres físicament amb les persones dallà. Aquí tenim un núvol difús de conceptes. Per exemple, es parla molt de Big Data, IoT, cotxes autònoms, Intel·ligència Artificial... però queda una mica difús i no aconseguim ordenar els conceptes i separar el gra de la palla. Allà he pogut veure realment cap a on van les innovacions tecnològiques i he adquirit la capacitat d'interpretar de manera més clara quines són les tendències tecnològiques dels pròxims anys.

I cap a on va?

Vaig veure molta aposta per la Intel·ligència Artificial. En el cas d'Apple, ho estan fent amb els assistents personals, amb la Siri. Apple creu que podem conversar amb l'ordinador o el telèfon, demanar-li que ens ensenyi les fotos de l'estiu passat i ho faci. Google aplica la mateixa tecnologia en un sector radicalment diferent com el dels cotxes autònoms, té ja cotxes per Silicon Valley; i Uber també està revolucionant el món dels taxis amb aquests mateixos cotxes autònoms. La Intel·ligència Artificial és una tendència que creix molt ràpidament i que cada empresa aplica a la seva manera. Crec que en els pròxims mesos es farà tangible.

Notebloc, l'aplicació on ha col·laborat que l'ha ajudat a presentar-se a la beca, segueix aquesta tendència?

En certa mesura té una mica d'Intel·ligència Artificial. A través d'una fotografia a un foli, l'aplicació aconsegueix reorientar-la perquè sembli un full escanejat. Crec que va en la línia de fer que les màquines deixin de fer una acció-reacció tan evident i que passin a fer el que nosaltres esperem que facin. L'alineació de Notebloc com a aventura amateur en el camp de la intel·ligència artificial devia agradar a Apple.

Més enllà d'aquesta aportació, té experiència emprenedora. Va crear la seva primera startup amb només 18 anys.

Sí, va ser una aventura amb uns amics universitaris que va acabar, es deia Clipcare. Volíem desenvolupar una sèrie d'algoritmes que permetessin donar respostes automàtiques a consultes d'atenció al client. Quan tenim una incidència amb un servei o producte, truquem a un telèfon genèric de la companyia per acabar tenint una experiència desastrosa. Ens posen una musiqueta molesta, parlem amb moltes persones i al final no resolen res. Algunes companyies ja gestionen això per e-mail o per xarxes socials i nosaltres el que fèiem era analitzar aquestes consultes per crear unes respostes automàtiques que, de cara a l'usuari, no ho semblaven. Clipcare adequava la resposta a les circumstàncies després de fer una anàlisi de les paraules de la pregunta.

També ve d'una família que té la seva pròpia empresa. L'ha influenciat a l'hora de decidir emprendre i dirigir la seva carrera professional?

Totalment. Crec que hi ha una part d'emprendre que es porta a la sang, si has crescut en aquest entorn des de ben petit, has tingut l'oportunitat de veure les virtuts que té. L'empresa de la meva família és tremendament analògica, és una empresa de paper que no té res a veure amb la tecnologia que es fa a Silicon Valley, però sí que és cert que hi ha molts punts en comú dels que a priori pensaríem. Qualsevol empresa, sigui digital o analògica, té moltes similituds pel que fa a la gestió del dia a dia.

Més enllà d'una bona gestió, quina és la clau de l'èxit en una empresa?

La passió. De fet, un dels grans motors de Silicon Valley és la passió. Aquí a vegades veiem amb perplexitat com pot ser que empreses com Uber tinguin la mateixa capitalització que Repsol, que és una empresa que extreu una cosa tangible com el petroli, que és real i té un valor. Sembla que Uber no tingui res intangible, però quan ets allà i veus la passió, t'adones que això és el seu valor. Els inversors saben que aquesta passió només es pot trobar en grans projectes. Potser aquesta és una de les grans lliçons que he tret de créixer en una família empresarial.
Avui et destaquem
El més llegit