L'any passat en aquestes dates escrivia un article titulat "Vinil, tinta i paper" on compartia els meus bons propòsits per l'any. Expressaven la meva voluntat d'escoltar més música en vinil, d'escriure més sovint a mà i de llegir més. El resultat ha estat millor del que m'esperava: he llegit més (la tele hi ha ajudat) i he comprat molta més música en vinil el que m'ha fet, tot i pagar Spotify, escoltar molta més música que ans solia.
D'escriure més sovint a mà no me n'he sortit tan bé i tinc un 'necessita millorar' per aquest 2017. Potser m'invento alguna cosa per obligar-m'hi com fer un resum a mà del que he llegit al llarg del dia sigui en paper o pantalla. De manera que estic raonablement satisfet del compromís públic que vaig agafar via aquest mitjà. Escriure allò que vols fer i publicar-ho, t'obliga i t'hi apropa alhora.
La part negativa és que m'hi he deixat una pasta. El món analògic ja ho té això. Com a professor de la UPF tinc tot el catàleg de les biblioteques universitàries del país a un clic i com a persona humana, tot el catàleg de biblioteques de la Diputació a la mateixa distància (utilitzeu-les, feu-me cas). El problema és que Amazon és també a un sol clic de distància i hi ha massa llibres que "s'han de tenir" a la biblioteca de casa. Una cosa similar passa amb els discos de vinil: es comença comprant discos a 3 euros en botigues de segona mà i s'acaba programant alertes per quan abaixin els preus de primeres edicions a Dicogs.com.
De manera que per aquest any m'he proposat escriure els bons desitjos però de coses que no em costin cap caler, coses que pugui fer en l'àmbit digital, que em millorin la vida i si pot ser també la butxaca. I la línia que vull explorar aquest any és la de la simplicitat en general, menys de tot.
I començaré per Twitter que he tancat ara mateix. Normalment el Tweetbot sempre és obert mentre sóc davant de l'ordinador per allò del FOMO (Fear of Missing Out). Fora.
Un altre menys que faré és el de les aplicacions obertes a l'hora de treballar. El navegador i l'editor de textos Ulysses si estic escrivint, el Mail si estic responent correus o el navegador en mode incògnit si estic mirant YouPorn, però no tot alhora. La multitasca no existeix, existeix el canvi de tasca i reprendre el que feies abans d'una interrupció són de 10 a 20 minuts perduts.
Un altre gran menys que faré és el de deshabilitar que el navegador obri les pestanyes de la darrera sessió. Hi tinc acumulades des de fa mesos pestanyes amb articles, vídeos, infografies i PDFs interessantíssims i que he de llegir sí o sí però que no trobo el moment per fer-ho. No sé què provoca més angoixa si el fet de no llegir-los d'una vegada o el fet de saber que mai no els llegiré. Fora.
I el darrer bon propòsit és tornar a utilitzar el mètode del Pomodoro. El va inventar l'informàtic Francesco Cirillo als finals dels 1980 quan se'n va adonar que és millor treballar durant 20-25 minuts concentrat en una sola cosa que una hora dispers en moltes. Va agafar un cronòmetre de cuina d'aquells que tenen forma de tomàquet (d'aquí el nom del mètode) i se'l va posar al costat de l'ordinador. Intercalant tirades de 25 minuts de feina, que anomenava pomodoros, amb pauses de 5 i per cada quatre pomodoros una de més llarga de 15 a 20 minuts augmentava la productivitat considerablement. Doncs això, que des del dia 1 que torno a utilitzar el meu Pomodoro One al Mac. Escriure i revisar aquest val només dos pomodoros.
D'escriure més sovint a mà no me n'he sortit tan bé i tinc un 'necessita millorar' per aquest 2017. Potser m'invento alguna cosa per obligar-m'hi com fer un resum a mà del que he llegit al llarg del dia sigui en paper o pantalla. De manera que estic raonablement satisfet del compromís públic que vaig agafar via aquest mitjà. Escriure allò que vols fer i publicar-ho, t'obliga i t'hi apropa alhora.
La part negativa és que m'hi he deixat una pasta. El món analògic ja ho té això. Com a professor de la UPF tinc tot el catàleg de les biblioteques universitàries del país a un clic i com a persona humana, tot el catàleg de biblioteques de la Diputació a la mateixa distància (utilitzeu-les, feu-me cas). El problema és que Amazon és també a un sol clic de distància i hi ha massa llibres que "s'han de tenir" a la biblioteca de casa. Una cosa similar passa amb els discos de vinil: es comença comprant discos a 3 euros en botigues de segona mà i s'acaba programant alertes per quan abaixin els preus de primeres edicions a Dicogs.com.
De manera que per aquest any m'he proposat escriure els bons desitjos però de coses que no em costin cap caler, coses que pugui fer en l'àmbit digital, que em millorin la vida i si pot ser també la butxaca. I la línia que vull explorar aquest any és la de la simplicitat en general, menys de tot.
I començaré per Twitter que he tancat ara mateix. Normalment el Tweetbot sempre és obert mentre sóc davant de l'ordinador per allò del FOMO (Fear of Missing Out). Fora.
Un altre menys que faré és el de les aplicacions obertes a l'hora de treballar. El navegador i l'editor de textos Ulysses si estic escrivint, el Mail si estic responent correus o el navegador en mode incògnit si estic mirant YouPorn, però no tot alhora. La multitasca no existeix, existeix el canvi de tasca i reprendre el que feies abans d'una interrupció són de 10 a 20 minuts perduts.
Un altre gran menys que faré és el de deshabilitar que el navegador obri les pestanyes de la darrera sessió. Hi tinc acumulades des de fa mesos pestanyes amb articles, vídeos, infografies i PDFs interessantíssims i que he de llegir sí o sí però que no trobo el moment per fer-ho. No sé què provoca més angoixa si el fet de no llegir-los d'una vegada o el fet de saber que mai no els llegiré. Fora.
I el darrer bon propòsit és tornar a utilitzar el mètode del Pomodoro. El va inventar l'informàtic Francesco Cirillo als finals dels 1980 quan se'n va adonar que és millor treballar durant 20-25 minuts concentrat en una sola cosa que una hora dispers en moltes. Va agafar un cronòmetre de cuina d'aquells que tenen forma de tomàquet (d'aquí el nom del mètode) i se'l va posar al costat de l'ordinador. Intercalant tirades de 25 minuts de feina, que anomenava pomodoros, amb pauses de 5 i per cada quatre pomodoros una de més llarga de 15 a 20 minuts augmentava la productivitat considerablement. Doncs això, que des del dia 1 que torno a utilitzar el meu Pomodoro One al Mac. Escriure i revisar aquest val només dos pomodoros.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.