Victoriano Peralta: "Si ens haguéssim dedicat a fons a les 'puntcom', avui no existiríem"

L'expert inversor lidera VenturCap, un dels fons de capital risc catalans amb més trajectòria del sector

Tot i que cada cop hi hagi més actors en la inversió empresarial, la situació no era la mateixa l'any 2000. Va ser aleshores quan VenturCap, liderat per Victoriano Peralta, va engegar el seu primer vehicle d'inversió. Després de 24 inversions amb un escàs 30% de fracassos, ja tenen en marxa el segon vehicle (VenturCap II) on poden aplicar tota l'experiència acumulada. Inversor prudent, amb una mentalitat més empresarial que financera, Peralta adverteix que "als tres anys d'invertir podem sortir, als cinc volem sortir i als set hem de sortir". Després de compartir les seves vivències en un dels Esmorzars de Finançament d'Acció, comparteix amb VIA Empresa algunes d'aquestes reflexions.

VenturCap neix l'any 2000, són pioners en el capital risc a Barcelona. Amb quina idea van crear el projecte?
Amb la idea d'invertir en companyies que estaven naixent. En aquella època començaven a crear-se companyies tecnològiques i de noves economies. Nosaltres veníem d'un món empresarial més clàssic i vam decidir entrar en aquest terreny amb una mentalitat més empresarial que financera. Invertíem pensant en vendre, però sobretot en què els projectes tiressin endavant.

Era molt diferent ser inversor de capital risc l'any 2000 a Barcelona del que és ser-ho a dia d'avui?
Sí, perquè justament vivíem la bombolla tecnològica de les 'puntcom'. Al seu darrere hi havia molt poc contingut, moltes expectatives però poca realitat. Les valoracions eren descomunals, però nosaltres érem molt prudents al desconèixer el terreny. Això ens va ajudar a sobreviure perquè si ens hi haguéssim dedicat a fons avui no existiríem. Vam entrar a poc a poc, provant molts projectes i amb préstecs que capitalitzaven quan la companyia tenia sentit.

En tots aquests anys han invertit en 24 projectes. Un signe de prudència?
Tampoc som un capital risc amb fons tan importants que ens permetin invertir en molts projectes. Si tenim un tiquet d'inversió mitjà de 300.000 euros, pràcticament ens dóna per 15 projectes per vehicle d'inversió.

Foto: Àngel Bravo


Què els fa decidir-se a invertir en un projecte?
La visibilitat de poder tenir una sortida exitosa amb una rendibilitat esperada, o almenys planificada! Intentar minimitzar les sorpreses negatives.

Intenten invertir preferentment en sectors que entenguin?
Alguna vegada ens hem saltat aquesta norma, però intentem no fer-ho perquè no hem tingut èxit quan ens l'hem saltat. No pots entendre de tots els sectors on inverteixes, el que necessites quan inverteixes en un sector tecnològic és que t'acompanyi algú i et validi la tecnologia, que tingui sentit.

Quan parla que tenen una visió més empresarial que financera es refereix a que no els agrada deixar morir els projectes? Contrasta amb la filosofia d'altres inversors de no perdre gaire temps amb els que no funcionen...
Sí, som una mica diferents en aquest aspecte. En alguns casos ens ha aportat satisfaccions i en d'altres ens ha desgastat més del necessari. Els nostres orígens són els que són i potser en el capital risc el més habitual és un origen financer. Al gestionar carteres de participades saps que hi haurà un percentatge de fallides i el que has de buscar és que les exitoses te les compensin.

Això fa que s'impliquin sovint en l'empresa. L'inversor ha d'aportar alguna cosa més que diners?
Si ets leader investor, sí. Ara, si ets inversor de companyia i simplement vas amb una participació, és més complicat. Pots aportar els teus criteris, però no de la mateixa manera que ho fas quan lideres la inversió.

L'inversor ha d'entrar al consell d'administració?
Si són empreses que tenen molt poca estructura i actius, amb molt risc de fallida, entrar al consell d'administració l'únic que fa és complicar-los la vida. Com a conseller provinent d'una societat de capital risc hi ha límits que no pots superar... I a vegades l'emprenedor necessita jugar-se-la més i tirar endavant igual.

Tornem a viure una època de valoracions elevades?
Sí, és cert. És avantatjós per projectes que si no, no veurien la llum. Però alhora fa que t'arribin projectes que ja han tingut unes primeres rondes de petites inversions que no han fet gaire cas a les valoracions i quan arriben en segona ronda al capital risc les has de discutir a fons. És més dur, però no passa res. Almenys hi ha més diners al sistema i més projectes que veuen la llum.

Foto: Àngel Bravo


És positiu que hi hagi més diners?
Per descomptat! I més que n'hi hauria d'haver. Una cosa és que sigui positiu que hi hagi més diners, i l'altra és que això a vegades porti conseqüències que s'han de gestionar.

Hi ha perill d'entrar en una nova bombolla?
S'està comentant, però més que bombolla jo parlaria de sobrevaloració d'alguns projectes o sectors. No té res a veure amb les bombolles dels anys 2000, que era un disbarat. Ara no, en general els projectes tenen contingut al darrere, estiguin més o menys sobrevalorats.

Alguns d'aquests projectes amb valoracions molt altes no estan ni tan sols monetitzant. Com creu que pot acabar aquesta dinàmica?
Aquest és el model de negoci de creixement per creixement perquè algú al darrere hi tregui el rendiment. Com acabarà? No ho sé, endevinar és molt complicat, però el més lògic seria que algun tingui èxit i la majoria siguin fallits.
Avui et destaquem
El més llegit