Quan el 'crowdfunding' és més que finançament

Les campanyes col·lectives d'inversió també serveixen per validar el producte i sortir al mercat amb una aposta segura

Els inversors tenen el poder de modificar el producte
Els inversors tenen el poder de modificar el producte
La idea més estesa del crowdfunding és que es tracta d'una eina de finançament. És, però, una definició que per al consultor Valentí Acconcia es queda curta. "Estem parlant d'un finançament que és col·lectiu i d'una validació col·lectiva del projecte", assenyala. Perquè no consisteix només a captar els recursos econòmics necessaris per donar forma a un projecte o crear el producte per comercialitzar, sinó que també ha esdevingut una mena d'estudi de mercat i testeig per saber si el producte és bo o calen modificacions.

"Hem passat del màrqueting de sempre a un escenari on abans de produir ja se sap si el mercat el voldrà", insisteix. De fet, considera que el fet de "presumir" és el protagonista d'aquest nou joc: "Els inversors són persones que anticipen el seu consum. Hem passat de produir per a un consumidor passiu a tenir un primer client que diu què s'ha de produir".

Per tant, abans d'embarcar-se en una campanya, l'expert creu que és vital tenir en compte alguns elements: "Valides el producte, saps si la gent o vol o no; valides la seva venda online, que és un canal nou diferent; i has de saber vendre recompenses, perquè l'altruisme costa molt, la gent aposta per oferir una recompensa". I, per descomptat, els costos de campanya, els quals poden anar des de la gratuïtat fins a un 5%.

També s'ha de tenir un ull crític a l'hora d'escollir la plataforma. D'entrada, Acconcia esmenta Indiegogo com "una de les primeres que millor va funciona" i Kickstarter, "líder actual amb gairebé 3.000 milions de dòlars recaptats". Dos fons d'inversió que han utilitzat cinc de les startups presentades en un Esmorzar de Finançament d'Acció i que serveixen d'exemple per entendre què es pot fer i què no quan prepares una campanya de crowdfunding.

Equivocar-se a la primera, encertar després
3D Click és una startup que des del principi va néixer amb l'objectiu de ser internacional, motiu pel qual van escollir treballar amb Indiegogo. Es tracta d'una plataforma que permet crear catàlegs de productes i imatges en 3D de manera senzilla i està principalment enfocada al negoci B2B. Precisament aquest era un dels seus punts febles, reconeix la fundadora i CEO de la companyia, Debora Alasraki, qui creu que les campanyes de crowdfunding "no estan pensades per a softwares ni per a B2B, generalment és B2C la persona final que hi inverteix".

En el seu cas, calien recursos econòmics per desenvolupar el producte comercial, però els calia treballar encara el seu client potencial i saber si la idea que tenien al cap és el que realment necessitava el seu mercat. "La campanya ens va servir per validar la hipòtesi, el client, la localització i la usabilitat. Saber si hi havia interès real i aconseguir els primers clients per fer el seguiment i convertir-los en betatesters", explica.

Van aconseguir mobilitzar un 14% de la comunitat d'Indiegogo, van tenir 61 mecenes i una aportació mitjana de 300 euros per inversor. Menys del que esperaven, afirma, però perquè van cometre "tots els errors possibles": "Vam començar en divendres, no vam plantejar bé la comunicació, ho vam fer massa ràpid... Hauríem d'haver-ho treballar més". Però dels errors se n'aprèn i Alasraki sap que no tornarà a passar pel mateix.

Un altre dels qui mira amb perspectiva la seva aventura en el crowdfunding, i en treu ara una lliçó positiva, és el creador de WeFitter, Carlos Rodés. Aquesta aplicació vol activar la ciutadania mitjançant la gamificació perquè deixi de ser sedentària i millori les seves condicions de salut amb l'esport.

El fet que Rodés qualifiqui la seva campanya de fracàs ve del fet que ell mai estar-ne 100% convençut: "Has de tenir clar que ho vols fer. Jo no ho tenia i per això no va funcionar". Ara bé, l'experiència li va servir per "posar en el seu lloc el producte" i preparar un projecte sòlid que va acabar obtenint un Enisa i arribant als Estats Units. "Si ara iniciés una campanya, sí que estic segur de què funcionaria", admet.

Tot i que veu el crowdfunding com una bona eina per obtenir finançament, no creu que sigui bo per validar una idea. "Els inversors són early adopters a qui els agradarà segur. Després pot no funciona igual al mercat", assenyala, pel que recomana no embarcar-s'hi només amb aquesta idea.

Massa optimistes
El cas de Bhoreal és un altre que va funcionar al segon intent. Aquesta interfície de control de codi obert per aplicacions multimèdia per a músics i hackers va treballar amb Goteo i va recaptar prop de 15.000 euros, una quantitat que el seu creador, Àlex Posada, considera petita per ser un hardward.

Posada creu que el seu principal error va ser fer uns càlculs massa optimistes: "Vam tenir problemes contínuament, retards amb els proveïdors que van fer que no tinguéssim el producte a temps, desajustos entre disseny i fabricació, falta de recurs humans i econòmics...". Amb aquesta llista deixa clar com cal tenir-ho tot de ben lligat, perquè quan van sortir al mercat, altres se'ls havien avançat.

Malgrat tot, ara treballa amb Oval, un nou projecte on han pogut treballar amb més calma els detalls i que ha obtingut 500.000 euros de finançament. I tot gràcies als errors comesos i que els han fet aprendre.

Crowdfunding per convèncer el teu inversor
Les calces de Cocoro i la seva campanya amb Verkami són més que conegudes. Les dues emprenedores que van crear la idea van optar pel crowdfunding al veure que no tenien avals pel banc i que obtenir un préstec era massa difícil. Però a més dels recursos econòmics, van veure en la plataforma l'opció de validar el seu producte i saber si tindria sortida al mercat.

"La campanya ens va ajudar per parlar del producte, crear comunitat i tenir els primers interessats", recorda la seva codirectora, Eva Polío, "però també per veure que abans d'ibtenir diners, tu n'has d'invertir". I és que elles van haver de pagar per fer vídeos i fotografies prou bones per poder anunciar el seu producte o fer un prototip, per exemple, un element amb el qual molts emprenedors no compten.

Però la seva història té un element curiós: van ser elles les que van convèncer el seu inversor per optar pel crowdfunding. "Li vam dir que seria bo perquè quan sortís el producte al mercat ja estaria validat i tindria èxit segur", explica. La tria de Verkami rau en què és una plataforma estatal i coneguda, just l'àmbit on volien treballar.

Superar els objectius marcats
Urna Bios és el darrer exemple que il·lustra com poden sortir de bé les campanyes si es prepara tot amb seny. Aquesta startup ha aconseguit vendre 85.000 urnes a 37 països diferents des del 2013 i ara comercialitza una incubadora on plantar les llavors perquè creixin sense haver-se de preocupar pel rec o pel sol. L'aparell detecta tot sol si cal o sobra aigua, de manera que rega quan és necessari.

La companyia va iniciar una campanya a Kickstarter per obtenir 60.000 euros per crear el producte i llançar-lo al mercat. Al cap de 31 dies, n'havien obtingut 73.000. Ells són un altre exemple de com un projecte B2B pot funcionar, perquè "el 50% de la campanya és finançada pe professionals", puntualitza el responsable de màrqueting, Diego Sánchez.

Des de la seva experiència, recomana començar a preparar la campanya uns mesos abans, tenir una comunitat de seguidors i saber triar la plataforma. "Kickstarter està molt enfocada als Estats Units, és la plataforma líder allà, i nosaltres també pensem créixer allà", argumenta. I conclou esmentant el relat, el qual ha de tenir "un bon engagement per atrapar la gent".
Comentaris