Quatre generacions fent palmes i palmons

Palmes Viaplana treballa durant tot l'any per vendre el producte estrella del Diumenge de Rams, un obsequi que sobreviu gràcies al mercat espanyol

Trenar la palma és només una part del procés productiu
Trenar la palma és només una part del procés productiu
En Joan Vaqué és la quarta generació de l'empresa tarragonina Palmes Viaplana. Té 50 anys i pot dir que coneix l'ofici de tota la vida, perquè sempre ha vist el seu pare i la seva àvia trenar les palmes que el Diumenge de Rams regalaven els padrins als seus fillols.

A dos dies de la data clau, el seu telèfon ja ha deixat de sonar i la feina al taller s'ha reduït de manera dràstica. És un dels principals majoristes de l'Estat espanyol, pel que com més s'apropa el seu diumenge més assenyalat de l'any, més a contrarellotge treballen per cobrir la demanda de palmes i palmons d'una tradició que, sembla, va a mal borràs.

Però només ho sembla, afirma Vaqué, perquè si s'amplia la perspectiva i se surt de la frontera catalana el mercat és molt ampli: "A Catalunya som més laics, però si vas a Astúries o a Galícia, la tradició és latent. Com a Valladolid, Salamanca o Toledo, per posar més exemples, on vestir-se per anar a beneir la palma i a la processó són coses molt arrelades". Per això defensa que les tradicions són valors que costen de canviar, i més si es té en compte que estem parlant d'una "festa pagana que ve d'abans del cristianisme i que es pot veure com una festa de primavera que celebra tothom". "La gent potser ja no va com abans amb la palma, però ara encara es dóna al fillol com a obsequi i se surt a fer un vermut", afegeix per mostrar com el costum canvia, però es manté.

Un ofici que es podria perdre
On sí que s'ha notat que el mercat s'ha transformat és en la competència. "La majoria s'estan jubilant o han tancat", assegura el director de Palmes Viaplana, que comenta una mica de broma que creu que ell és el més jove del sector.

Apunta, però, que ara la majoria d'actors del mercat són petits artesans. Compren el material per elaborar un nombre limitat de palmes i palmons, i proveeixen a les quatre botigues o clients que pugui tenir. Aquesta és la principal competència que diu que tenen ara.


Vaqué s'hi pot estar una hora per elaborar una sola palma. Palmes Viaplana

Ara bé, ni la possible pèrdua de la tradició ni el fet que neixin més nens són les causes que més mal han fet al mercat. Per a Vaqué, el principal culpable és la "banalització de l'artesania". "El client no sap veure que és una feina de molts detalls, de tenir cura i d'estar-s'hi hores", critica, "estem acostumats que tot surti injectat en plàstic a 10.000 per hora i no que es faci en un taller d'artesania".

Com que les vendes han caigut en comparació amb el moviment que hi havia fa 30 anys, la varietat de les peces també ho ha fet. Les palmes són cada cop més senzilles per ser més barates, el que suposa que les peces petites i elaborades ja no es venen com abans. El resultat d'això és que es perden tècniques de la professió i que especialistes com Vaqué arribin a afirmar que "l'artesà acaba desapareixent".

365 dies de feina per 1 de vendes
La plantilla de Palmes Viaplana varia segons l'any, arribant a ser de 20 treballadors en èpoques de punta de feina. Tenen des d'empleats que preparen o cusen les palmes, fins als que porten la logística i la part comercial. A més a més, col·laboren amb l'entitat de persones amb diversitat funcional de Mollerussa ACUDAM, un total de 150 professionals que enfunden una per una les palmes i palmons.

Encara que el gruix de la feina es concentri en unes setmanes concretes i que, com ressalta Vaqué, "l'empresa només facturi un mes a l'any", és un cicle d'explotació de 365 dies. "Ara ja estem lligant les palmeres pel Diumenge de Rams del 2018 i fent les previsions de venda que tindrem sense saber què vendrem ara", comenta.

A l'octubre, amb el canvi de temps, comencen a tractar les palmes i es tallen. La plantació és d'un dels socis de la companyia, el que els permet comptar amb una producció pròpia i no dependre de tercers. Així, a l'octubre s'elaboren les primeres palmes blanques i a l'estiu, les de color. "No parem mai de treballar, només aturem a l'agost", conclou el director de la companyia.

Tallers que reivindiquen la professió
Com a productors, distribueixen el producte a botigues i altres punts de venda, però ells també compten amb una botiga online i participen en fires i altres esdeveniments on tenen també espais per a la venda directa. Aquesta és la seva principal font d'ingressos, les palmes i palmons, però ja han investigat altres canals que els permetin desestacionalitzar la seva feina.

Seguint el fil de tradicions, el Nadal i Sant Jordi van ser dues apostes que no van acabar de funcionar. Ni els guarniments ni les roses fetes de palma van tenir cabuda en un mercat que Vaqué qualifica de "saturat": "Les diades estan cremades, no hi ha més sortida. Provar coses és perdre el temps".


Rosa per intentar captar clients per Sant Jordi. Palmes Viaplana

Una altra jugada, feta amb més encert, han estat els tallers. En fan per a nens i per a gent grans, per a famílies, monitors i professors d'escola, associacions i entitats... la llista és llarga precisament perquè volen demostrar que l'elaboració de palmes no és una cosa arrelada a la religió, sinó que "desperta interès pel fet de ser artesanal".

Segons Vaqué, la seva producció està basada en la geometria. Aprofitant això, ajuden els nens a entendre conceptes concrets de la matèria i també a monitors i professors perquè tinguin altres tècniques d'ensenyament. "És més agradable explicar què és una paral·lela o una perpendicular fent coses amb les mans que no pas amb una pissarra i un guix", exemplifica.

Han fet activitats al Museu del Cau de Sitges per fer la palma de Santiago Rusiñol, han reproduït el sol de Miró i han format guies de la Sagrada Família per oferir visites amb explicacions detallades sobre la Porta de la passió i els seus motius de Setmana Santa. I és que, com constata, "la relació entre el modernisme i les palmes és molt directa".


Taller amb nens per ensenyar-los com es fan les palmes. Palmes Viaplana

Els tallers, a més de servir per donar sortida al negoci, ajuden a difondre la feina de l'artesà que les elabora. Un palmó pot costar des de cinc fins a 25 euros, mentre que una palma pot enfilar-se als 40 euros, tot va en funció de la mida i de les hores que el professional s'hi ha estat per fer els detalls. El client, però, "no ho valora", critica el director, "amb els tallers, quan una persona veu la feina que suposa, entén perquè es demanen aquests preus, es pren consciència de la figura de l'artesà".

De moment, Palmes Viaplana es manté en peu amb la quarta generació, però Vaqué desconeix si n'hi haurà una cinquena. "El meu fill decidirà què vol fer. En tot cas, jo m'he preocupat perquè aprengui l'ofici i les tècniques que ara es venen, però ell decidirà", conclou.

 

Avui et destaquem
Comentaris