L'economia valenciana presenta algunes debilitats, com l'escassedat de grans empreses, la falta de connexions en transport, així com el deteriorament de la seva imatge col·lectiva. I no ho diguem nosaltres, ho afirma el conseller valencià d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, qui signa el pròleg del llibre Una nova via per a l'empresa valenciana. Bases i propostes econòmiques per al futur (Editorial Afers, 2016). El llibre, editat pel professor Elies Seguí, compta amb l'anàlisi de set autors diferents sobre la situació actual i la que podria ser en el futur.
A més del mateix Seguí, escriuen el catedràtic d'Organització d'Empreses de la Universitat de València (UV) Isidre March, el professor de Direcció d'Empreses de la UV Fidel León, els tècnics d'investigació de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) Vicent Cucarella i Àngel Soler, el cap de gestió global de risc de la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, Rafael Beneyto, i el secretari autonòmic de la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, amb qui VIA Empresa ha consultat diverses vegades com a expert en el futur Corredor Mediterrani.
Tots set autors expliquen les seves propostes per continuar un llegat iniciat pel desaparegut economista català Ernest Lluch, qui va encunyar el 1976 el concepte "via valenciana" per parlar del canvi econòmic que necessitava aleshores el País Valencià, tal com explica el conseller Soler al llibre. Propostes i reptes que van des de la innovació fins a la internacionalització del teixit empresarial valencià, passant per la importància de les infraestructures, entre altres. "Actualment, i no únicament a causa els anys de crisi econòmica, molts dels motors que impulsaven l'empresa valenciana han desaparegut o s'han tornat molt febles, la qual cosa ha situat en una profunda crisi el nostre model productiu", afirma Elies Seguí a la introducció per contextualitzar la situació actual, en què l'exportació ha salvat els mobles.
Capítol propi té l'actual situació del sistema bancari, desenvolupat pel cap de gestió global de risc de la Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, fundada en 1884, l'única que queda al País Valencià i una de les dues que queden a l'Estat després de la reestructuració del sistema financer espanyol. "Amb els centres de decisió dels grans bancs lluny del nostre territori, serà més difícil la comprensió i el suport", afirma Beneyto, qui considera que canviar el model productiu, recuperar un sistema bancari valencià i aconseguir un sistema de finançament autonòmic nou "són coses que van lligades".
En resum, el llibre repassa els reptes actuals del País Valencià, el qual comparteix amb Catalunya negocis, interessos i exigències similars envers l'Estat com el Corredor Mediterrani o la revisió del finançament autonòmic.
 |
Autor: Elies Seguí Mas (ed.) |
|
|
|