Reinventar-se professionalment

Malgrat les últimes xifres negatives de l'atur, la 'headhunter' Arancha Ruiz insisteix en la necessitat de reciclar-se i adaptar-se a les noves tendències del mercat laboral per trobar feina

Les professions canvien i cal adaptar-se a les noves tendències
Les professions canvien i cal adaptar-se a les noves tendències

Les paraules contracte indefinit s'han convertit en un terme tabú en els darrers mesos. I contracte, sense cap més especificació, tampoc viu el seu millor moment. Malgrat haver vist una petita llum d'esperança en el primer semestre del 2014, les darreres xifres de l'atur han trencat una tendència a l'alça que semblava que podria consolidar-se. Així, a Catalunya, hi ha ja 571.616 desocupats.

Per a més inri, el 90% dels qui han tingut la sort d'entrar en el col·lectiu de treballadors ho ha fet amb feines temporals. Per sectors, tant l'agricultura com la construcció han vist créixer les seves plantilles, mentre que la indústria catalana no ha tingut la mateixa sort.

Potser és això el que ja preveia la Universitat d'Oxford amb l'estudi The future of employment, on augurava que en les dues pròximes dècades el 47% dels llocs de treball actuals seran substituïts per màquines o suprimits gràcies a les millores de la tecnologia. "D'acord, però i què?". És la resposta, i alhora rèplica, que dóna la headhunter i talentist Arancha Ruiz (@alterarancha), qui assegura que tot i els avenços que amenacen el futur laboral de les persones, "encara hi ha organitzadors que busquen talent, i no el troben".

Avala el seu apunt amb algunes xifres: "S'estima que en el 2020 hi haurà 13 milions de vacants sense cobrir per falta de perfils qualificats i 24 milions de candidats sense feina per formació inadequada". I per si no n'hi hagués suficient, remarca que actualment el 46% dels directors de Recursos Humans reconeix que hi ha un buit entre el talent que hi ha a la seva empresa i els vertaders objectius estratègics que es volen assolir. Davant aquest context, la seva conclusió és: "Per què no hem començat ja a reinventar-nos?". 


Trobar l'oceà blau
La consultora en personal branding intenta alleugerir aquesta percepció negativa de la tecnologia assegurant que no és més que un pas endavant per optimitzar processos i treballar millor. Hi ha habilitats, com la creativitat, el lideratge i la capacitat d'interactuar que un robot no té, però una persona sí, i que són les que fan que els humans continuïn sent imprescindibles.

"La modèstia és tòxica, el món ja no és tan lineal com abans", relata", perquè les carreres no determinen la vida laboral". Per tant, no hi ha res més important que destacar el potencial personal per sobresortir entre tots els candidats. I no s'ha d'interpretar aquesta afirmació com una lluita ferotge contra la competència, sinó en estar alerta davant qualsevol oportunitat de trobar el buit on un pot encaixar.

Es tracta d'una estratègia basada en la de l'oceà blau creada per W. Cham Kim i Renee Mauborgne, que consisteix a detectar qualsevol nínxol sense explotar dins el mercat per convertir-lo en un possible negoci o desenvolupament personal i professional d'èxit. Ruiz adverteix que cal estar atent, perquè el canvi és constant, però que hi ha també molt temps per adaptar-se a les noves tendències i reformular-se un mateix.

Lifelong learning, aprendre per renovar-se
"Què m'agrada? Què haig de saber per dedicar-m'hi? Com ho aprenc?". L'enumeració podria seguir, segons l'experta, però aquests són els dubtes principals davant la necessitat d'actualitzar el perfil professional.

El primer pas que marca Ruiz és fer una cerca a les xarxes i plataformes de feina per saber què es demana. Entre les ofertes, se seleccionen els camps que interessen i s'indaga al web per saber quines són les tendències. Llavors es fa una comparativa entre les habilitats i capacitats personals que es podrien aportar a una empresa del sector, una eina bàsica per aportar una visió realista sobre la idoneïtat personal davant l'oferta.

"Si un veu que no té el que cal per exercir el càrrec, és l'hora de marcar-se l'objectiu d'aprendre per ampliar el seu bagatge". Així intenta demostrar que mai és tard per formar-se, però que sí cal una certa empenta i ganes d'autosuperar-se, perquè s'ha de fer una "investigació exhaustiva per tota la xarxa per trobar les fonts on nodrir-se de nous coneixements".

Des de la seva perspectiva, una persona mai hauria de conformar-se amb el que sap, sinó que hauria d'estar involucrada amb la nova filosofia del lifelong learning, basada en la renovació i aprenentatge constant.

Les professions no desapareixen, canvien
Amb una cerca ràpida a LinkedIn, Ruiz detecta que cada cop hi ha més ofertes amb el nom de shopper marketing. Fa una segona prova amb Google Trends i compara aquest mateix càrrec amb el de trade marketing, el que un pot intuir que és el seu predecessor. I, efectivament, la línia del primer mostra el creixement més acusat en el mateix període en què la de l'altra feina decau. La interpretació és clara: "Els dos llocs de treball són gairebé equivalents. L'única diferència és que el segon engloba en el seu concepte una nova experiència de compra de l'usuari gràcies a fenòmens com el smartconsumer o la interacció amb la botiga en l'entorn digital".

"Les feines no desapareixen, desapareix la manera com les concebíem perquè han evolucionat", i el que cal, segons la headhunter, és "reconnectar amb elles i indagar per conèixer el significat de cada nova oferta laboral que surt".

La motivació a la feina
"Mai en la història de la humanitat tantes persones han treballat en el que els agrada, i mai hi havia hagut un índex de frustració tan alt". L'experta ho argumenta dient que veure algú amb un càrrec amb més reconeixement o sou genera desànim, però perquè "no som realistes amb nosaltres mateixos".

A l'hora de decidir i escollir quines feines acceptar, situa tres pilars bàsics per mantenir ferma la motivació:

  1. Autonomia. "Una secretària té autonomia, però Bill Gates no la tenia, perquè depenia dels seus accionistes, i ho va deixar". La capacitat d'escollir què fer, quan i com, així com gestionar el temps de treball i d'oci, és bàsic per no cansar una feina.
  2. Complexitat creixent. "Si no hi ha reptes diaris, es perd l'interès. La passió per la professió es basa a autosuperar-se, tot i que s'ha d'anar amb compte per no sobrepassar la línia de l'estrès.
  3. Recompensa. Últim pilar, important, però no sempre fonamental. "Depèn molt de la persona, cadascú és diferent, però el salari final mai sol ser tan important com sentir-se realitzat i feliç amb la feina que t'identifica".


Innovació i sinergies, últims requisits per a la reinvenció
Igual que les companyies han d'incoporar les noves tecnologies a les seves rutines per fer una passa endavant, Ruiz demana que els professionals de tots els sectors facin també aquest salt cap al món 2.0. "Hem de deixar de dependre del sistema de coneixement anterior i valents per innovar", reclama, "perquè el nostre voltant és ple d'oportunitat en clau digital".

I en la mirada global a l'entorn no només cal estar desperts per trobar noves eines, també per detectar talents i possibles companys de viatge. La recomanació de la talentist és aprofitar les sinergies amb persones alienes al nostre cercle habitual: "Hi ha molta gent fent coses, i ja que Internet ha trencat barreres i ha fet que compartim els nostres coneixements, per què no utilitzar-ho?". El secret, conclou, és "ser valents".

Avui et destaquem
Comentaris