Sandro Rosell, el preu de presidir el Barça

El president més votat del FC Barcelona no s'escapa a les polèmiques, tot i la seva llarga experiència en l'àmbit del màrqueting esportiu i els vincles al Club

Una llarga experiència en la gestió d'empreses esportives i una estreta vinculació al Barça han estat suficients credencials per portar Sandro Rosell a la presidència del FC Barcelona, però no li han servit per estalviar-li les polèmiques que l'acompanyen des de la seva proclamació el juliol del 2010. La més recent, l'acusació sobre les suposades comissions que hauria pogut cobrar per organitzar partits de la selecció brasilera, ha sortit a la llum aquest agost just quan el Barça presentava de manera oficial l'acord amb la companyia aèria Qatar Airways com a principal patrocinador el club.

Nascut el 1964 i llicenciat en Ciències empresarials i MBA per Esade, l'actual president blaugrana es va iniciar en el món empresarial dins el departament d'exportació de Myrurgia. L'oportunitat de fer el salt a l'àmbit esportiu li va arribar l'any 1990, quan es va incorporar al departament de màrqueting internacional del COOB'92, com a responsable dels patrocinadors internacionals dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Després dels jocs, va continuar treballant a l'empresa de màrqueting esportiu ISL, fins que l'any 1996 se li presenta l'oportunitat de treballar a la multinacional Nike. El 1999 es trasllada a Rio de Janeiro on, entre d'altres fites, va gestionar el contracte entre Nike i la Confederació Brasilera de Futbol, una relació que ara torna a sortir a la llum pública.

"Només sóc un empresari, soci de més de 30 societats darrera de les quals hi ha famílies i molta il·lusió. I algunes no van bé. Altres sí. Aquests dies he escoltat veritables animalades sobre les xifres dels meus negocis als Estats Units, des d'on vam operar el contracte amb la CBF perquè es tractava d'una companyia internacional. I puc desmentir aquestes xifres", es justificava Rosell en declaracions a Catalunya Ràdio.

Després de tancar la seva etapa a la Nike, i de retorn a Barcelona, va crear la seva pròpia empresa de màrqueting esportiu BSM, SL. Va ser llavors quan va intentar per primera vegada fer realitat el seu somni "d'un Barça guanyador". Amb aquest objectiu, l'any 2003 va entrar a l'equip de Joan Laporta i es va convertir en vicepresident del club. Les discrepàncies amb Laporta van portar-lo a renunciar dos anys després i, al 2008, a donar suport a la moció de censura contra la mateixa directiva.

Al 2010 va anunciar que es presentava a la presidència del Barça, amb un programa que, a grans trets, apostava pel continuisme en l'àmbit esportiu i una regeneració en l'àrea econòmica i la social del club. Va guanyar amb un 61,5% dels vots, una xifra que el va convertir en el president més votat de la història del club. Aquesta confiança inicial, polèmica rere polèmica, s'ha anat desgastant i ara li passa factura. "Les meves filles han pagat que jo sigui president el Barça. No sé si molt, però una part de la factura sí. I són grans, comencen a entendre el que significa el Barça i el que vol dir ser-ne el seu president", confessa.
Avui et destaquem
El més llegit