Santiveri, els pares del naturisme

Després de més de 130 anys d'història l'empresa familiar celebra el 'boom' dels productes biològics: "Teníem raó"

Jorge Torres, quarta generació, és el president de Santiveri
Jorge Torres, quarta generació, és el president de Santiveri
"Ara ens diuen que tenim sort perquè tot això està de moda, però portem 130 anys de lluita". A Santiveri tenen una certa sensació de triomf. El seu actual president, Jorge Torres, forma part de la quarta generació d'una empresa que té els seus orígens al 1885, any des del qual s'ha convertit en pionera i defensora dels productes naturals i biològics. Acostumats a caminar sols pel desert d'un sector on pocs hi creien, que en les últimes dècades els hagi aparegut tanta competència "ens demostra que teníem raó, que la nostra aposta és bona". Una facturació global al voltant dels 70 milions d'euros amb 460 treballadors en nòmina és una bona carta de presentació.

Tants anys d'història faciliten l'acumulació d'anècdotes i experiències, però sobretot demostren una evident capacitat d'adaptació. "El discurs que feia el meu besavi el podria fer ara i seria d'actualitat. Parlava d'estar al costat de la natura, de dieta, vida sana o de fer exercici", recorda Torres. Una figura, la del fundador Jaime Santiveri, que explica bona part del caràcter resistent de la companyia. "Li van arribar a tirar pedres a Les Rambles perquè s'hi situava amb una dutxa portàtil amb la que volia difondre que l'aigua és sanadora. Aleshores les dutxes s'associaven amb els prostíbuls i l'acusaven de pervertit", exemplifica el seu besnét amb devoció. "Era un lluitador pel naturisme i el veganisme", resumeix.

La història d'una cura sorprenent
La raó per la qual Jaime Santiveri tenia tanta fermesa en les conviccions és que "hi devia la seva salut", relata l'actual president del grup. Propietari d'una camiseria al carrer del Call de Barcelona, els metges li van diagnosticar una malaltia pulmonar per a la qual no auguraven gaires esperances. "Va decidir anar-se'n a Wörishofen (Alemanya), al balneari de l'abad Sebastian Kneipp, per tractar-se amb remeis d'hidroteràpia i plantes medicinals". Hi va estar sis mesos i va tornar curat. "Això el va encoratjar a començar a transformar la camiseria en una farmàcia", explica el seu besnét.

El fundador Jaime Santiveri (a dalt a la dreta) amb esposa i fills. El més petit, Santiago, va morir als 101 anys el 2014 havent estat clau en l'expansió de l'empresa. Cedida


De fet, la Farmàcia Kneipp, mare de l'empresa Santiveri, es va convertir en la primera botiga de productes naturals d'Espanya. "Comença per importar productes d'Alemanya", indica Torres. Però no només això. Santiveri s'uneix als pioners del naturisme i la bona relació amb el doctor Kellogg's i li permet introduir a Espanya els seus productes.

"Les guerres mundials van dificultar que arribessin els productes; a més, Kellogg's s'acaba implantant a Espanya pel seu compte i ja no el necessita", continua Torres. A partir d'aquí Santiveri decideix començar a produir els seus productes i crea una fàbrica el 1914. La tercera d'elles data del 1927, a tocar de la Zona Franca de Barcelona on actualment encara es produeix i l'empresa manté les oficines.

La reconstrucció
La producció pròpia permet a Santiveri anar creixent. Ho fa de la mà del seu gendre, el Doctor Ferrándiz, que també era un dels noms més importants del naturisme. "És ell qui li aconsella fer productes de soja i aliments proteics per al període d'entre guerres", diu Torres.

Però la Guerra Civil espanyola va truncar el seu camí. "Vam passar d'estar al rovell de l'ou europeu a quedar-nos a zero", rememora l'actual president. "Van morir la majoria de treballadors i la fàbrica va quedar destrossada. Malgrat tot, vam tenir la sort que en un sorteig ens va tocar un camió". Amb ell, el seu gendre Enrique Torres i el fill petit del fundador, Santiago, "anaven amunt i avall venent malta, que era un substitutiu del cafè; o sucs de poma". D'aquesta manera, poc a poc van començar a reconstruir la marca Santiveri.

Les primeres franquícies
Una altra de les curiositats de Santiveri és la seva condició de pionera en el model de franquícies, que es manté actualment. "Durant molts anys només hem tingut quatre botigues pròpies i a principis de segle vam arribar a les 25 per evitar que tanquessin bones ubicacions on el franquiciat es retirava. Però ens en quedarem amb set o vuit", augura. Santiveri, doncs, aposta majoritàriament per una expansió via franquícia, amb les 250 que hi ha en l'actualitat. "No tenim ànima de botiguers", confessa Torres.

La primera botiga de productes naturals d'Espanya va ser la Santiveri. Cedida


Però com va començar aquesta estratègia franquiciadora? "Santiveri anava a una farmàcia o a un colmado i ningú volia els seus productes. Per tant, va obrir franquícies a gent com ell, que creien en el naturisme. Tots gent molt ferma que lluitava molt", diu l'actual dirigent. Tot plegat ha dotat la companyia d'un "caràcter especial". A partir dels anys 70, assegura Torres, "sempre hi ha una oferta per a la companyia; però sempre hem dit que ens portin ofertes perquè comprem nosaltres".

De curar malalts a fer vida sana
"Fa molts anys teníem uns rètols on posava 'Alimentos de régimen'. La paraula règim...", recorda Torres. El cert és que "s'associava Santiveri amb gent gran i gent malalta". El mateix origen de l'empresa contribuïa a aquesta associació, quelcom que les noves generacions han ajudat a evolucionar al ritme que ho feia la societat. "Quan vam arribar la meva generació i ocupem el departament de publicitat i màrqueting apostem per l'esport, gent jove i sana", destaca l'actual mandatari.

Una de les principals vies per acostar Santiveri als joves i els hàbits saludables ha estat el patrocini esportiu, començant per l'alpinisme. "Els primers espanyols i catalans que van pujar l'Everest anaven amb Santiveri, però no volíem només la publicitat, també el know-how de l'expedició". Aquest feedback no va arribar i aleshores van apostar per crear el primer equip d'atletisme femení esponsoritzat d'Espanya o per patrocinar tenistes com Sergi Bruguera.

Tot plegat ha anat de la mà d'un increment continu de la demanda de productes biològics. "Fa molts anys que tenim productes biològics i encara en volem tenir més", assegura un Jorge Torres que aspira a completar el seu extens catàleg amb un 100% de productes amb aquest segell.

Amb unes 750 referències (n'han arribat a tenir un miler), aquest propòsit requereix un procés d'adaptació. "Som familiars fins i tot amb els proveïdors. No podem dir-los de sobte que ho canviïn tot perquè només volem bio", admet Torres. "Anirem fent el canvi avisant el proveïdor perquè si vol continuar treballant amb nosaltres es vagi adaptant. M'estimo més esperar una mica i treballar amb proveïdors que ja ens coneixem".

Les cafeteries ambulants de Santiveri. Cedida


Menys marca blanca i més internacionals
Santiveri disposa actualment de tres fàbriques: Barcelona, Lleida i Peñafiel (Valladolid). Unes ubicacions que no són fruit de la casualitat. "Com que tots els cereals es produïen a Castella vam anar nosaltres cap a Peñafiel, on tenim la fàbrica més gran", recorda Torres. En el cas de Lleida, la lògica és la mateixa però amb la fruita, element bàsic per a productes com les melmelades.

Durant aquests últims anys de crisi, però, Santiveri també ha destinat les seves fàbriques a produir per a tercers. "La majoria d'empreses han decidit acomiadar treballadors i tancar fàbriques. Tot i que trenqui el nostre estil, fabricar per a tercers ens ha permès mantenir les fàbriques actives", celebra el president. Això sí, ho han fet a cost de reduir els marges, sempre menors en la marca blanca. "Un cop ha passat la crisi, ho estem desfent", anuncia.

Santiveri vol centrar ara bona part de la seva atenció a l'exportació, que ja frega el 25% del seu volum de negoci. Amb vendes a 40 països i implantats directament a Mèxic i Itàlia, Torres avisa: "ara tenim el focus posat a Sud-Amèrica i als països àrabs".
Comentaris