Si em toques Volkswagen, et toco Apple

Els problemes judicials d'empreses insígnia de la UE i els EUA a l'altra banda de l'Atlàntic plantegen si tot plegat és una partida de pòquer encoberta en la negociació del TTIP

Mentre els Estats Units i la UE negocien el TTIP, per darrere les multinacionals respectives s'enfronten a la justícia de l'altre bàndol
Mentre els Estats Units i la UE negocien el TTIP, per darrere les multinacionals respectives s'enfronten a la justícia de l'altre bàndol
Aquests dies fa tot just un any que esclatava el Dieselgate, l'escàndol pel qual des dels Estats Units destapaven l'engany de Volkswagen en les veritables emissions contaminants dels seus vehicles. A l'altra banda de l'Atlàntic, una de les grans multinacionals nord-americanes, Google, ja fa temps que mantenia un estira-i-arronsa amb la Comissió Europea (CE), que plantejava seriosos dubtes sobre la seva posició dominant al mercat. Per si no fos poc, la mateixa CE exigia a principis d'aquest setembre que un altre gran símbol dels Estats Units, Apple, torni 13.000 milions d'euros d'impostos pagats de menys a Irlanda. La història podria seguir, per exemple, amb l'amenaça sobre el Deutsche Bank per part del Departament de Justícia nord-americà de multar-los amb 14.000 milions de dòlars pels excessos que van portar a la crisi.

Casualitat? Per l'economista Raphael Nagel, seria molt innocent creure que és així. En una entrevista amb VIA Empresa assegurava que "tinc la impressió que vivim una guerra econòmica per signar el TTIP, que crec que perjudica totalment Europa. Crec que el cas de Volkswagen va ser una represàlia per les pegues d'Alemanya al tractat. I la reacció ha estat amb Apple".

Aquesta visió, la de situar els problemes judicials de grans multinacionals europees i nord-americanes a l'altra banda de l'Atlàntic, la comparteix també l'Ecole de Guerre Economique de París, un centre vinculat al Ministeri de Defensa francès que ha elaborat l'estudi Les dessous de l'affaire Volkswagen (El que amaga l'afer Volkswagen). En aquest informe, troba simptomàtic que la investigació nord-americana se centrés en els vehicles dièsel, que representen més de la meitat a la UE però que no arriben al 5% als Estats Units. Segons ells, això permetria "atacar un avantatge tecnològic de la indústria automobilística europea davant de l'americana".

A més, apunta que les ONG nord-americanes que van promoure el destapament de l'escàndol tenen interessos amb companyies com Ford o General Motors. Concretament, assegura que la Fundació Ford aporta el 90% del finançament de l'International Council on Clean Transportation (ICCT); i que els dos gegants automobilístics estatunidencs són clients del Center for Alternative Fuels Engines and Emissions (CAFEE).

"Aquestes coses mai no són casualitat... Però tampoc no vol dir que no pugui passar", assegura a VIA Empresa Jaume Giné, professor associat del Departament de Dret d'Esade. "Són especulacions que costa molt de provar, però tothom hi pensa. Al govern nord-americà li ha molestat molt el tema d'Apple, i altres empreses dels Estats Units ara hauran de donar la cara davant de la Comissió Europea", afegeix.

Per Pedro Nueno, professor del Departament d'Iniciativa Emprenedora de l'Iese, "de vegades hi ha casos on els països d'alguna manera van creant algun tipus de barrera per endarrerir operacions que podrien representar un 'perill' per altres empreses del país". En la mateixa línia que Giné, apunta però evita disparar. "Això es pot vestir de moltes maneres", assegura.

Algú creu en el lliure comerç?
Sigui com sigui, aquests dos reconeguts professors coincideixen també a assenyalar que aquest tipus de conflictes no són exclusius entre la UE i els Estats Units. "També hem vist el govern sud-coreà fent alguna actuació contra empreses europees", apunta Giné. Pel professor d'Esade, "no saps mai si al darrere hi ha tocs d'atenció d'uns i altres per protegir el seu mercat interior. Tots tenen una posició delicada".

Nueno afegeix que "hi ha problemes entre Estats Units i Europa, però també entre Estats Units i la Xina, per exemple". Posa sobre la taula el cas de Huawei, "una gran empresa xinesa a tot el món que té dificultats per entrar als Estats Units, i mentrestant alguna empresa nord-americana té problemes per entrar a la Xina". Pel professor de l'Iese "hi pot haver empresaris d'un sector que temen perdre mercat amb l'entrada de nous competidors i van al Govern a dir que no haurien d'entrar. Es crea una comissió d'investigació i al cap de tres anys no troben res. Però ja han endarrerit el tema tres anys".

El cert és que tot i els discursos favorables al lliure comerç, els tractats signats i els que encara es negocien, les actuacions judicials no sempre posen una catifa vermella a avançar en aquest camí. Sense desmerèixer que, per exemple en l'afer Volkswagen, l'error de base el comet l'empresa fent el frau que s'acaba destapant; és interessant constatar que set de les 10 multes més importants imposades per la justícia nord-americana han caigut sobre companyies estrangeres en competència directa amb les dels Estats Units. De fet, al 2015 van multar General Motors amb 900 milions de dòlars, una xifra menor dels 1.200 milions a la japonesa Toyota o els 20.000 milions de dòlars que demanen a Volkswagen.

Mals auguris pel TTIP
Després de 14 rondes de negociació, amb el mandat de Barack Obama a punt de concloure, bona part de la societat i les ciutats europees en contra i un calendari electoral convuls a la UE; el camí del TTIP per ser aprovat no sembla un camí de roses. "No es podrà aprovar amb Obama i quedarà en stand by", vaticina Jaume Giné.

El professor d'Esade lamenta que "amb el TTIP hi ha hagut pressions populistes i antieuropeïstes. Tot just s'han fet 14 rondes de negociació quan, per exemple, l'acord Transpacífic (en anglès, TPP) en va necessitar 29!", recorda. Per tant, assegura que s'ha vist contaminat per massa polèmica quan "encara no s'ha entrat a la part substancial de les negociacions".

Giné té clar que "la sortida de la crisi no arribarà frenant el lliure comerç"; i recorda que "el comerç internacional és un dels grans motors de l'economia mundial des de sempre. Globalment és positiu crear grans espais de mercat interior".

En canvi, però, Giné indica que sí que caldria controlar algunes conseqüències negatives de la lliure circulació de capitals, especialment dins de la UE. "Les multinacionals es beneficien de l'existència d'aquest gran mercat interior, tenen accés a més de 500 milions d'habitants d'alt nivell de consum. Però no paguen els impostos pertinents dels països on operen i obtenen grans beneficis".

Segons el professor d'Esade, "s'aprofiten dels avantatges fiscals que uns països ofereixen a costa dels altres. És el que ha passat amb Apple, que és només la punta d'un iceberg". De fet, assenyala casos similars sense sortir de la UE. "Quan la família Agnelli trasllada la seu del seu hòlding Exor des d'Itàlia a Holanda, per què ho fa?", es pregunta retòricament.

Per tant, insisteix, "el problema no és la lliure circulació de mercaderies, sinó la manca d'harmonització de normes fiscals. El TTIP hauria de fixar normes i estàndards aplicables a temes de medi ambient, laboral, sanitat, protecció de propietat industrial i intel·lectual molt exigents i transparents". Normes en benefici "del comerç i dels ciutadans", conclou.
Avui et destaquem
Comentaris