Simona Levi: "La pirateria no existeix"

L'activista de drets digitals contraresta el discurs de la pirateria i reflexiona sobre com Internet s'ha convertit en una eina imprescindible per a la innovació, coincidint amb el Dia Internacional de la Propietat Intel·lectual

Simona Levi has lived in Barcelona since 1990
Simona Levi has lived in Barcelona since 1990

Artista de professió i activista de vocació. Així es defineix Simona Levi (Torí, 1966), resident a Barcelona des del 1990 i fundadora de Xnet, un grup d'investigadors que defensa la lliure circulació del coneixement a través de la xarxa i que tracta temes que van des de la tecnopolítica i els drets digitals, a les noves formes de democràcia i la lluita contra la corrupció.

"Més enllà del binomi públic-privat, en l'era digital hi ha un nou agent: la societat civil, que ha adquirit veu gràcies a Internet i que demana repensar les relacions", adverteix Levi durant una entrevista realitzada al terrat comunitari del seu pis, just un dia abans del Dia Internacional de la Propietat Intel·lectual, un dret molt reivindicat pels artistes i creadors de continguts culturals però que com les relacions, amb l'arribada de la transformació digital també cal redefinir.

"El que l'Estat anomena pirateria jo en dic intercanvi d'informació. Prohibir que la gent navegui per Internet, s'apassioni per una sèrie, hi afegeixi els subtítols en el seu idioma i ho intercanviï amb els amics és impossible i perjudica la innovació", argumenta Levi, qui l'any que ve estrena un nou Màster en Drets Civils, Tecnopolítica i Cultura Digital a la UPF Barcelona School of Management, on també participarà Julian Assange. "La propietat intel·lectual hauria de contribuir a l'abundància i no a l'enfrontament i l'escassetat", adverteix.

Quan parlem de 'propietat intel·lectual', parlem de patents, marques, dissenys industrials, drets d'autor...?

Sí, si parlem de la legislació anglosaxona. Ara bé, nosaltres tenim més separada la propietat intel·lectual de la propietat industrial. De fet, la propietat intel·lectual no existeix, és una fal·làcia, el que sí que existeixen són els drets d'autor que estan pensats com un plus per als autors i emprenedors. És a dir, si jo tinc una idea i te l'explico a tu, la idea es multiplica, no es comporta com els objectes en propietat. Aplicar el concepte de propietat a les idees fa que aquestes es transformin en objectes, una situació que va en contra del que els legisladors de la propietat intel·lectual van establir al voltant del 1900, quan la propietat intel·lectual era un incentiu a la innovació i a la millora de la societat. És a dir, associar la paraula intel·lectual a la propietat l'ha desvirtuat, ja que l'ha convertit en un bé.

D'aquí ve la por generalitzada que et robin la teva pròxima idea de negoci?
Segurament. És cert que hi ha una certa legitimitat en alguns aspectes, com ara la gent que inverteix a fer unes investigacions i és just que les pugui rendibilitzar, però això s'està extrapolant a àmbits molt més amplis. S'estan privatitzant coses que ja són públiques. El cas de la música és el més popular i evident.

Quins altres exemples hi ha?
Hi ha un fanatisme amb el copyright; ja hi ha empreses que han registrat paraules i fins i tot colors. La companyia alemanya Deutsche Telekom té patentat el color fúcsia i la Warner té els drets de 'Happy Birthday'. No tota idea pot ser un objecte de propietat. Una cosa és voler rendibilitzar un projecte que és fruit de la teva feina i l'altra és prohibir la lliure circulació. Si no genera diners, forma part de la cultura, és part de la funció per la qual defensem la propietat intel·lectual. Els drets comercials no poden estar per sobre de la llibertat d'informació.

Els inversors sempre diuen que la idea no val res.

M'alegra sentir-ho. Tots tenim molt bones idees, el que compta és aconseguir que aquesta idea es faci realitat. En aquest sentit, totes les idees vénen d'un passat, la innovació succeïx perquè la cultura és lliure per això és important trobar l'equilibri entre protegir els creadors i que la informació i el coneixement circulin.


Foto: Àngel Bravo.

Amb la digitalització i les noves tecnologies s'ha redefinit el concepte de 'propietat intel·lectual'?
Sí. L'estructura d'abans era que distribuïdor i productor explotaven a l'artista i extorsionaven al públic. Els monopolis no són bons per l'emprenedoria. Amb les noves tecnologies trenquem els monopolis establerts; va passar amb la impremta i està passant amb Internet. Ara les relacions han de ser de col·laboració, ja que cada vegada hi ha més persones que són autors i productors.

Com evitem que tercers obtinguin un profit a costa dels esforços del creador/inventor?
Hem de fer una defensa adequada dels drets d'autor en el context actual de cultura digital. L'Estat està gastant molts diners per prohibir que la gent intercanviï arxius i al final el que succeeix és que tota la producció cultural està als arxius considerats pirates. Tancar aquests arxius és com calar foc a la biblioteca d'Alexandria! Estem prohibint el que no es pot prohibir: la circulació de la cultura. Si la propietat intel·lectual té com a objectiu preservar la cultura, hauríem de preservar aquests grans arxius que constitueix la ciutadania col·lectivament i que són les noves biblioteques de l'era digital. Estem ensenyant als nens que compartir és dolent, el que hem d'ensenyar és que cal compartir, compartir fins i tot els beneficis.

Parla des del punt de vista del ciutadà o des del de l'artista, l'editor, l'agent cultural...? És evident que hi ha una oportunitat creativa immensa però també una gran oportunitat econòmica...
Clar que no podem obviar l'explotació i el benefici. Si decidim que la situació actual perjudica l'emprenedor, l'hem de regular. Nosaltres no estem en contra dels drets d'autor, les descàrregues es podrien monitoritzar perfectament i es podrien atribuir una part dels beneficis que generen aquestes noves biblioteques, en cas que n'hi hagi, entre els autors, els productors... tots els agents de la cadena. Quin sentit té actualment que el producte costi un 1%, l'editor s'emporti un 45% i el distribuïdor un 55%? La setmana que ve, conjuntament amb Sergio Salgado publiquem el llibre 'Votar y cobrar. La impunidad como forma de gobierno' i, durant el procés hem viscut l'extorsió del contracte editorial estàndard de l'associació d'editors.

 
Foto: Àngel Bravo. 


Els que més descàrregues fan són els que més inverteixen en cultura?
Sí, jo tinc desenes de gràfiques que expliquen que aquest perfil és qui més gasta en cultura, ja que són apassionats de la música, el cinema o la lectura... La pirateria no existeix, el que passa és que ens trobem davant d'una nova era d'abundància cultural en la qual no hem de buscar un enfrontament entre el públic/usuaris i els seus autors/inventors.

Amb la transformació digital o ets l'intermediari o t'estan intermediant...
Internet desintermedia, canvia la relació amb els intermediaris i crea un pensament en xarxa. S'han de repensar les relacions, els drets, la forma d'emprendre i en definitiva la governança. Hi ha molta gent que s'està quedant enrere, que no entén aquesta nova mentalitat i que creu que el canvi és tecnològic i no cultural. No podem deixar que reguli només el govern, la societat civil ha d'estar formada en aquest nou paradigma.

 
Foto: Àngel Bravo. 

Avui et destaquem
Comentaris