Sobra aire per fer negoci

Els empresaris productors d'energia eòlica apunten que Catalunya va endarrerida respecte a altres territoris en la construcció de parcs eòlics i demanen una revisió de la normativa

Una estació d'energia eòlica marina com les que treballa la firma Eolos
Una estació d'energia eòlica marina com les que treballa la firma Eolos
A les Terres de l'Ebre, les banderoles vermelles i blanques que indiquen el nivell de vent (quasi) sempre es mouen a tota velocitat. És per això que Víctor Cusí, el president d'Eoliccat, l'associació eòlica de Catalunya, apunta que és el territori on més parcs eòlics es podrien fer. "A l'Ebre el vent és més moderat i més aprofitable, és la zona on hi ha més recursos de Catalunya", apunta Cusí, responsable d'una empresa dedicada a fer estudis de vent que forma part, amb una vintena més, de l'entitat. La seva tasca coincideix amb la línia que pretén potenciar el Govern de la Generalitat. Aquest vespre de dimarts, el lliurament dels Premis d'Excel·lència Energètica 2017 tornaran a posar sobre la taula la voluntat de potenciar l'autoconsum i l'energia fotovoltaica.

El cost de l'energia tradicional és que massa sovint els consumidors viuen pendents de la factura de la llum –si puja, si baixa, com es llegeix....-, un rebut en què també influeix la part energètica que prové de les energies renovables, com és el cas de l'energia eòlica, produïda de diferents instal·lacions arreu de l'Estat espanyol. A Catalunya, per exemple, hi ha un total de 43 parcs eòlics amb una capacitat de 1.272,32 megawatt hora (MW) que generen, aproximadament, el 6% de la producció elèctrica catalana i que cobreixen el 5,2% del consum. Una xifra, segons Cusí, que evidencia que "anem per darrere d'altres comunitats autònomes per diverses qüestions. Una, pel dèficit històric de parcs eòlics, ja que la tramitació sempre ha estat molt lenta a Catalunya i molt complexa; altra, perquè quan s'han començat a tramitar els projectes, s'ha reformat el sistema retributiu de les renovables a l'Estat espanyol... Els projectes són més difícils de finançar perquè has de competir en el mercat de la intraenergia i necessites unes condicions més elevades perquè et surtin viables els parcs eòlics", explica Cusí.

"No estem malament però, evidentment, no som la regió d'Espanya que destacaria més", apunta Xavier Massa, membre de la Càtedra de Sostenibilitat de l'IEB i especialista en economia de l'energia. A més de la concessió de llicència provinent de les comunitats autònomes, Massa argumenta que "hi ha hagut reticències perquè afecten el paisatge per part dels mateixos conservacionistes, de gent protectora del medi ambient i altres territoris han tingut més interès a promocionar aquestes activitats en alguns terrenys determinats", explica Massa.

La regulació, aturada
Massa explica el perquè del desenvolupament de les renovables i de l'eòlica en l'última dècada: "A principis dels 2000 s'implementa un sistema de promoció de les renovables en què s'assegura un preu fix per un període de temps determinat pel megawatt/hora que generis. El problema d'aquesta mesura va ser que estava oferint, en paral·lel, uns costos que van evolucionar i el percentatge de marge es va convertir en un de molt superior, raó per la qual hi va atraure moltíssima inversió de cop", explica el professor de l'IEB.

És la raó per la qual Espanya va ser líder mundial d'energia fotovoltaica. "Per un cantó, el problema es va escapar de control i alhora, hi va haver un sobrecost que no ens atrevim a transmetre a l'usuari", argumenta. Segons explica, un gran inversor no tornarà a invertir en el curt termini perquè "no se'n refia del sistema. La rendibilitat actual és molt més baixa i fa que des del 2013 la regulació s'hagi parat completament a zero i que en els últims anys no hàgim tingut més capacitat instal·lada".

Tot i el dinamisme estancat del sector, des d'Eoliccat estimen que l'any 2015 la facturació de la generació eòlica a Catalunya va ser de 250,3 milions d'euros. La dada del 2016 encara no l'han estimada, però asseguren que, de ben segur, serà inferior pels menors preus de l'electricitat respecte al 2015. "Hem de tenir en compte que aquesta xifra presenta certes fluctuacions, ja que és dependent del preu de l'electricitat al mercat (l'any 2015 va ser de 50,27 euros/MWh) i de la producció. Pot presentar variacions rellevants en funció de com varia el preu del mercat i de la disponibilitat de recurs eòlic perquè hi ha anys més ventosos que d'altres", explica Jaume Morron, gerent de l'entitat.

El mercat exterior, de nou salvavides
L'últim parc català inaugurat va entrar en servei el gener del 2013. I aquesta és la principal queixa del sector. Cusí assegura que a Catalunya està tothom "una mica parat" i, com en molts altres sectors, les empreses estan mirant cap a fora i oferint els mateixos serveis que fan però en altres països.

Un exemple és la firma catalana Eolos, que mesura el vent de futurs parcs eòlics marins. Fundada el 2014, sorgeix com a spin-off d'un projecte desenvolupat per l'Institut en Recerca d'Energia de Catalunya (IREC) en col·laboració amb Gas Natural Fenosa, la UPC i la Universitat de Stuttgart. Rajai Aghabi, fundador i CEO d'Eolos, assegura que la seva és una companyia amb vocació internacional "des del primer dia". La raó? "No crec que hi hagi mercat ni en futur pròxim a Catalunya, tenim falta d'emplaçaments amb les condicions tècniques favorables i tampoc hi ha el suport institucional perquè hi hagi parcs. L'eòlica marina encara requereix incentius i aquests ara mateix no existeixen perquè ara mateix no hi ha voluntat política", apunta l'empresari.

Per aquesta raó, el seu mercat natural és el nord d'Europa, on estan desenvolupant diversos projectes. Durant el 2016 ha acollit una cartera de projectes de més de dos milions d'euros, equivalents al 22% de quota de mercat. També ha signat nombrosos contractes, un d'ells amb la societat Ailes Marines, una empresa conjunta entre la gegant energètica Iberdrola i l'organització britànica RES Offshore.

Tant Aghabi com Cusí consideren que l'energia renovable és bàsica per al futur econòmic. El primer opina que, amb un predomini de les renovables, entraríem "en un sistema energètic més verd, autòcton i més sostenible a llarg termini". Cusí, per la seva part, recorda que el seu repte i esperança són els propòsits del Govern, que "ha dit que vol una Catalunya amb un 50% d'energies renovables de cara a 2030 i amb un 100% de cara al 2050 i això vol dir que, si és així, pels nostres càlculs, per poder assolir un objectiu del 2030 amb 50% de renovables, cal que es faci molta eòlica, molta solar i que hi hagi molta eficiència energètica".

En la seva consideració, "des del moment que fas una instal·lació d'un parc eòlic, saps el preu de generació des del primer dia". Argumenta que no depens d'un tercer, que és una energia autòctona i que, per tant, es fixen els preus, "que en aquests moments són competitius", valora. "No hi hauria fluctuacions de preus com les que hi ha en aquests moments pels augments del consum, o perquè ens apugen el preu del petroli o del gas. Hi hauria menys dependència exterior i marcaríem uns escenaris de preu molt més fixos i això el consumidor ho notaria", explica.
Comentaris