Steven Hodas: "Un bon enginyer no és més que un bon 'solucionador' de problemes"

L'ex director de l'Oficina d'Innovació de Nova York defensa un nou ensenyament basat en la resolució de conflictes amb professionals transversals

Steven Hodas treballa per revolucionar el sistema educatiu
Steven Hodas treballa per revolucionar el sistema educatiu

Steven Hodas va ser el director executiu de l'Oficina d'Innovació de Nova York entre el 2012 i el 2014, un càrrec des del qual va liderar iZone, un projecte que havia d'impulsar el sistema educatiu a través de la tecnologia i que va acabar amb el canvi d'alcalde a la ciutat. Actualment treballa com a assessor en l'Education Innovation Cluster i és cap de productes a Citymart, dos càrrecs des d'on encara intenta aconseguir que "l'ensenyament s'atreveixi a provar coses noves", explica a VIA Empresa en el marc dels Debats d'Educació que organitza la Fundació Jaume Bofill.

Si una cosa defensa en cadascuna de les seves conferències és que l'Administració és el principal problema del progrés: "S'han de canviar la política i les pràctiques, però la burocràcia es resisteix a canviar". Així, critica que un canvi legislatiu pot acabar tenint la seva aplicació pràctica en un termini de sis mesos a tres anys. "Un temps massa llarg per reformular el sistema educatiu de socarrel", afirma.

Quins són aquests canvis que vol aconseguir?
Introduir la tecnologia; repensar com les escoles estan organitzades i com pensem en el temps i l'espai; reflexionar sobre el rol dels professors i com poden participar en les diferents polítiques perquè els nens s'eduquin en un àmbit més crític i aprenguin a solucionar problemes... En general, tot està enfocat a fer que puguem solucionar qualsevol cosa.

És un canvi de paradigma que va més enllà de la inclusió de la tecnologia...
Hi ha moltes coses que intervenen. De fet, és millor si la tecnologia ve després. És millor si primer pensem quin tipus de canvi volem fer o quin problema volem solucionar i després veure si la tecnologia pot formar-ne part. Sovint comencem amb la tecnologia i això difícilment funciona.


Fotografia: Àngel Bravo

El canvi comença amb la persona?
Si volem persones efectives en qualsevol feina, si volem que el govern sigui efectiu en qualsevol cosa, hem de ser millors definint problemes. Si no comencem amb una bona definició del problema, mai no tindrem una bona solució. Definir el problema representa el 90% de la feina. Així és bàsicament com treballa una startup, raó per la qual són les que més creixement tenen ara. Han creat productes, serveis i negocis que no existien fa 10 anys. I no és per la tecnologia, és per la manera com pensen que s'han de solucionar els problemes. Se t'acut una idea, fas algunes proves per veure si funcionen i si la gent la utilitzaria; si surt bé, ho llances.

En termes educatius, quin és el principal problema?
Una de les majors dificultats de l'ensenyament és aconseguir que la gent estigui d'acord en quin és el problema principal. Algunes persones pensen que el problema és que els nens no aprenen prou matemàtiques o informàtica, que no hi ha prou creativitat o que els professors no són prou respectats. És difícil fer que la gent estigui d'acord en què és el que hauria de fer l'escola. Aquesta és una de les raons per les quals les polítiques educatives canvien tan sovint. Les polítiques van canviant, però les escoles no aconsegueixen fer-ho.

Com han de ser les polítiques efectives?
Més regressives i inclusives. La gent que defineix el problema no hauria de ser el creador de les polítiques, haurien de ser els professors, les famílies i persones que treballen en l'entorn educatiu les que creen les lleis. Cadascú té una experiència i una perspectiva diferent i tothom pot contribuir d'alguna manera a solucionar el problema; i segurament seran mesures més útils que les polítiques que s'apliquen i que estem veient que no funcionen. No ensenyen, tenen una base massa abstracta i que no és pràctica. Quan es dissenyen marcs educatius que no són útils, els professors es tornen escèptics perquè veuen moltes coses que són irrellevants.


Fotografia: Àngel Bravo

Una de les mesures més necessàries seria enfortir les habilitats transversals?
Efectivament. La gent pot ser bona en diferents coses, especialment quan s'és petit, però necessites encoratjar-los. Els nens són curiosos i els agrada experimentar, la majoria d'escoles no saben aprofitar aquesta naturalesa. Als infants d'entre cinc i vuit anys els agrada la ciència i les matemàtiques; quan preguntes als de 12 anys, molt pocs diuen que els agrada; i als 15, gairebé ningú respon que sí, sobretot en el cas de les noies. Hi ha alguna cosa que fa que les escoles destrueixin aquest valor. Les escoles haurien de potenciar la intel·ligència dels nens i les seves habilitats; donar-los la llibertat de provar coses noves i ensenyar-los a solucionar els problemes reals. Però també haurien de ser honestos amb ells si no fan una cosa bona. L'escola no és només un lloc per dir que es fa molt bé tot, això no porta enlloc.

S'ha d'escoltar menys la necessitat de professionals concrets del mercat? Ara sobretot hi ha demanda d'enginyers.
És cert que hi ha una necessitat d'enginyers, però un bon enginyer no és més que un bon 'solucionador' de problemes. El que volem fer és crear persones preparades per com el món canviarà, però també hem de saber que el que ara pensem que necessitarem d'aquí a 20 anys no és del tot acurat. Per descomptat que necessitarem enginyers, però crec que és important ensenyar les persones a adaptar-se i a aprendre coses noves. Les persones han de saber escriure, per exemple, perquè escriure és una manera d'expressar-se, d'ordenar el pensament i de col·laborar amb altres persones. Per tant, una enginyeria no és un mitjà d'expressió, però el professional pot estar format en altres àrees que li serviran per treballar en un món més col·laboratiu. Tenim moltes habilitats i hem de tenir una ment oberta per desenvolupar-les.

Les famílies són també un actor important en el canvi?
Són importants fins a cert punt. Les famílies poden ser una força molt positiva, però també una força extremadament conservadora i has de decidir com a polític o administrador com batallar amb això. Al final, les famílies són clients de les escoles durant un temps determinat, els pots fer feliços o no i això determinarà el producte, és a dir, el model educatiu de l'escola. Cal treballar amb les famílies, però ho han de fer els professionals de l'àmbit.


Fotografia: Àngel Bravo

De quina manera intervenen ciutats innovadores com Nova York o Barcelona?
Necessitem líders polítics interessats a provar coses noves, que se sentin còmodes cometent errors, perquè és l'única manera de canviar. Això és el que volen els ciutadans d'avui dia i s'ha de respectar. Ells no volen innovació, volen governs compromesos, dinàmics i creatius amb les noves idees. I ciutats com Nova York o Barcelona tenen potencial per oferir aquesta creativitat que es demana.

Les startups són part d'aquest potencial? Per què no les grans empreses?
Les grans companyies són com els governs, estan acostumats a treballar junts, són lents i no els interessen els canvis. Les startups no tenen res a perdre, pel que són més creatives i estan més disposades a provar coses noves. També actuen més ràpidament perquè són petites, així que cada petita millora significa molt per a elles. Pensen amb molt més compromís i en relació als problemes reals, i escolten la societat perquè saben que la seva supervivència econòmica dependrà de les seves accions. Els governs haurien de mirar més què fan i donar-los més suport.

Avui et destaquem
Comentaris