Un paradís eficient enmig del mar

La quarta revolució industrial ofereix oportunitats als territoris insulars per gestionar reptes com l'estacionalitat, la massificació o la retenció del talent i esdevenir smart islands

La localitat de Calvià a Mallorca
La localitat de Calvià a Mallorca
A les illes del món, encara que sigui difícil de creure, hi viu gent tot l'any, no només a l'estiu. Un paradís ple de turistes on la vida continua a l'hivern i on la insularitat és un reclam que alhora comporta grans reptes. Unes necessitats que les anteriors revolucions industrials no han sabut resoldre –o fins i tot han provocat-, com ara la població flotant, l'abastiment de productes o energia, la connectivitat, l'estacionalitat, la mobilitat o la retenció de talent.

Ara, però, la quarta revolució industrial ofereix oportunitats per tal de superar les dificultats de ser una illa. Sobre aquest tema debaten aquests dies a Calvià, Mallorca, experts de 120 illes d'arreu del globus al Smart Island World Congress, una trobada per enfilar el camí cap a l'illa eficient, cap a l'illa intel·ligent.

Turisme i convivència
Les illes són un desert a l'hivern i una llauna de sardines a l'estiu. L'arribada massiva de turistes en dos mesos d'estiu provoca problemes de congestió, saturació i massificació insostenibles. En aquest sentit, l'empresària turística mallorquina i COO de World to Meet, Patricia Rosselló, creu que "la smart island ofereix oportunitats per gestionar aquests problemes de manera molt eficient". Així, mitjançant tecnologia es pot "descongestionar aparcaments, carreteres o abastiment, entre d'altres, per fer l'illa sostenible".

Rosselló creu, però, que el gran repte de les illes pel que fa a la gestió del turisme és la divergència del sector públic i el sector privat. Casar d'una banda la iniciativa pública de dirigir projectes enfocats a convertir les illes en destinacions eficients i, de l'altra, la iniciativa privada que, després d'uns anys sense reinvertir en els seus actius, ara que la rendibilitat ha estat alta, pot permetre's-ho.

Rosselló troba que el sector públic es queda curt "posant Wi-Fi gratuït o punts turístics amb tauletes" i s'ha d'anar molt més enllà per considerar-se una destinació smart. Per això cal integrar de manera transversal "el comerç, els hotels i sectors que involucren el turisme". Segons l'empresària, "no s'acaben de trobar".

Rosselló troba que per dur a bon port la iniciativa de l'illa eficient cal valentia política i anar de la mà del sector privat per "reinvertir, reinventar-se constantment i resoldre o gestionar punts conflictius pel turisme com la mobilitat, les congestions o entrades i sortides de les illes i fins i tot la convivència entre residents i visitants". Per aquest motiu "Aquí és on s'imposa l'eficiència i el sector privat té moltes iniciatives que el sector públic pot identificar", afirma Rosselló.

Desenvolupament sostenible
Aquesta massificació en pocs mesos comporta grans problemes d'abastiment de recursos, aliments, mercaderies i aigua. Per això l'eficiència "s'ha d'imposar en molts altres àmbits", sentencia Sergi Menéndez, product manager d'Smart Water Solutions, una empresa de gestió intel·ligent de l'aigua de Suez. Menéndez explica que gràcies a la facilitat de recollir i transmetre dades en molts àmbits, la gestió de l'aigua, escombraries, residus, clavegueram o mobilitat es pot fer de manera molt més eficient en uns contextos -les illes- en què la dispersió de la població normalment està generalitzat. El repte es troba en treure profit d'aquestes dades.

En el cas de la gestió de l'aigua, un recurs crític als arxipèlags, Menéndez diu que hi ha dues oportunitats clares: d'una banda aportar valor a les dades que es recullen en el cicle de l'aigua i, de l'altra, com aprofitar les estructures actuals per a altres usos. És a dir, la informació recollida en la producció o en el consum (amb els comptadors) es pugui fer servir i analitzar per fer que el seu servei sigui de més valor: prevenció, millor distribució i manteniment, etc.

Però també per altres àmbits, Menéndez posa com a exemple l'actual xarxa de comunicacions GPRS i VHF de Calvià per la lectura de comptadors. "Aquesta xarxa es pot aprofitar per a altres coses que no són aigua com ara mesurar la quantitat de deixalles dels contenidors amb sensors i gestionar de manera més fina el transport amb camions o inclús millorar el servei de taxi de la ciutat", explica l'expert.


La primera edició de l'Smart Island World Congrés arriba a Calvià.

Retenir el talent
I si a l'estiu no hi cap ni una agulla, durant els mesos d'hivern les illes es buiden i els habitants que hi viuen tot l'any fan la seva vida. Potser els estudiants marxen a la universitat a territoris continentals forçats per la manca de centres universitaris, però els professionals que no troben oportunitats de feina també emprenen el vol. Retenir aquest talent i fer que torni també és un dels reptes que imposa estar envoltats de mar.

L'enginyer Marcos Martín fa set anys que viu a Menorca. El cofundador i CEO de la primera desacceleradora de startups, Menorca Millenials, apunta que, si hom vol endegar una iniciativa empresarial en una illa, s'enfronta al repte d'atraure i retenir talent: "Normalment els professionals que són d'una illa marxen per manca d'oportunitats i els que es queden estan molt demandats". Ara bé, el fet insular també té grans oportunitats per pal·liar aquesta deficiència. Una illa és un paradís "i això enamora a les persones per la qualitat de vida que ofereix", afirma l'empresari, ponent del Smart Island World Congrés . A més, precisament per les particularitats de les illes, la flexibilitat en l'estructura de l'empresa i la manera de treballar són habituals. "La teva sala de reunions és Skype i l'arxiu és Google Drive. L'estructura d'empresa poc habitual, flexible, però més moderna, és un bon motiu per treballar des d'una illa", apunta el cofundador de la desacceleradora que cada estiu reuneix 20 startups d'arreu del món a l'illa de Menorca.

Connectivitat, la mare dels ous
Per aconseguir treballar a distància i retenir el talent calen certes línies bàsiques "que cada cop són més freqüents, però que són crucials", és a dir: telecomunicacions. L'ample de banda ja ha arribat a Menorca, però, per exemple, la fibra òptica ho ha fet aquest 2017 a La Palma. "Els problemes de connectivitat a les illes s'accentuen i sempre estem a mercè dels operadors del mercat", lamenta Juan Antonio Bermejo, cap del servei d'innovació, projectes i societat de la informació de El Cabildo Insular de la Palma, que treballa pel desenvolupament del concepte d'smart island a les Illes Canàries.

Bermejo treballa per tancar la bretxa digital i millorar les telecomunicacions a l'arxipèlag canari on "el desplegament és molt costós per la insularitat i l'orografia".

El projecte consisteix en una xarxa de fibra per l'Administració i donar connectivitat almenys als serveis públics al voltant de les illes. A partir d'aquí es desenvolupa un projecte d'eficiència centralitzant en un centre de control tota la informació insular perquè les administracions interactuïn amb aquest node. Aquest és el punt de partida per, més tard, "poder donar nous serveis als ciutadans", però, també oferir altres solucions. "De moment treballem amb un projecte d'emergències i turisme i un altre d'eficiència energètica mitjançant il·luminació led", detalla el tècnic.

Precisament per l'estacionalitat, no en tots els casos es pot dependre de la població flotant per fer rendible un negoci o una inversió. No a totes les illes del món hi viu prou gent perquè les línies d'autobús, tren o fins i tot un cable de fibra òptica sigui rendible. En aquest sentit, la rendibilitat de la connectivitat no només se circumscriu a les infraestructures de telecomunicació: "A les Canàries ens surt més barat volar a Alemanya que a Madrid" subratlla Bermejo. Així, "hem de ser el més eficient possibles i hem de tendir a unificar i compartir les infraestructures, treballar de manera intel·ligent per no duplicar esforços. Som petits continents condemnats a entendre'ns i la tecnologia ens dóna l'oportunitat de treballar de manera unida. Les illes són perfectes per ser petits laboratoris d'innovació", conclou Bermejo.

I si la innovació de la quarta revolució industrial es basa en dades, això vol dir que cal un mitjà per transportar-les. Benjamí Villoslada, director general de desenvolupament tecnològic del Govern de les Illes Balears sap que la connectivitat del territori és la mare dels ous. Mentre l'ample de banda terrestre és fàcil de trobar al continent -autopistes, vies de tren, gasoductes, etc.-, a les illes internament és molt més complicat. "La dispersió de la població és important, les illes són illes-ciutat, i deixar sense connexió un poble és com excloure un barri sencer de les oportunitats de fer feina amb dades", afirma Villoslada.

A més d'aquesta connectivitat interna, calen cables submarins entre illes i cap al continent per fer competitiva l'activitat al territori insular. "I si no hi ha ajudes clares, les empreses no s'hi posaran, perquè, per exemple, no és rendible posar fibra a Formentera", avisa el director general i afegeix que "sembla que l'oportunitat de formar part de la revolució 4.0 depèn de què en una zona remota es consumeixi futbol per cable i a Telefónica li surti a compte posar fibra fins allà". Per una operadora arribar a un 90% de penetració en un territori és una bona xifra, però per Villoslada "aquest 10% és un percentatge de població valuós". Sense una bona connexió serà impossible treballar en nuclis de població poc turístics dins d'una illa.

Qui ha de liderar la smart island? En el viatge cap a l'illa intel·ligent sembla que s'imposa un matrimoni convenient. La iniciativa privada hi apostarà quan la rendibilitat sigui sostenible. Per aquest motiu i per no deixar aïllats (més encara) els illencs en zones en què el negoci no és tan lucratiu, la iniciativa pública ha d'agafar el timó per no quedar al marge de la quarta revolució industrial.
Comentaris