Els que sovintegem les botigues i fires de vins coneixem, o hem sentit a parlar, del celler Castell d'Encús. Alguns fins i tot hem tingut la sort de visitar-lo, cosa que no és d'estranyar atès que la majoria de cellers fan visites organitzades.
El tema és que està ubicat al Pirineu català, als afores del poble de Talarn, amb vinyes entre 850 i 1.000 metres d'alçada, de les més altes d'Europa. Plantar a l'alta muntanya no és feina fàcil i encara menys en indrets amb precipitacions imprevisibles, gelades i maduracions insuficients, com és el cas que li toca patir a aquest celler. El clima fa caràcter, hi ha anys que es perd tota o bona part de la collita, i això es nota també en els vins. Però més altitud també té les seves recompenses: obtenen vins amb expressions més fresques i netes, menor grau alcohòlic, i acideses altes que ajuden a la longevitat i la qualitat.
La raó d'ubicar-se en aquest lloc tan peculiar és per l'impacte que va causar en el seu propietari, Raül Bobet. Doctor en enologia i enginyer químic entre altres títols que sustenta, Bobet compta amb una llarga trajectòria en el món del vi (ha treballat a Bodegues Torres i als cellers Robert Mondavi de Califòrnia, i actualment co-dirigeix el celler Ferrer Bobet del Priorat).
Cap a l'any 2001 decideix quedar-se al Pallars Jussà per impulsar un projecte personal de vinya, en uns terrenys que defugissin dels efectes del canvi climàtic i de les pujades de les temperatures ambientals. Aixeca des de zero un nou celler amb instal·lacions que aprofiten les energies renovables i amb la troballa d'uns antics cubs de pedra, on antigament els monjos hospitalers del segle XII elaboraven els seus vins. L'equip de Castell d'Encús continua utilizant-los per recepcionar el raïm veremat completament a mà, i com feien abans, trepitgen els gotims per aconseguir el most a fermentar.
A partir d'aquí, els vins s'acaben al celler, i en el cas del Taleia 2013 guardonat amb el Vinari de Plata al millor blanc de pas per fusta, s'elabora de les varietats sauvignon blanc i sémillon. Part del vi fermenta en bótes noves de roure francès i amb una criança sobre les lies que li atorgaran untuositat i estructura al vi. La resta, fermenta en petites tines d'acer inoxidable. Es fa el cupatge final i, abans de sortir del celler, reposa 9 mesos en l'ampolla.
Com s'ha comentat, l'altura és un factor que ajuda a obtenir vins de qualitat. El Taleia és un bon exemple, amb una frescor que sedueix tots els sentits. Té un color groc pàl·lid brillant i mostra un ventall d'aromes molt agradables. En nas és molt expressiu i fruitat, destacant les fruites de pinyol com l'albercoc i el préssec groc, amb subtils notes d'herbes de sotabosc, combinades amb notes especiades i de vainilla, del pas per fusta nova. L'acidesa marcada equilibra una boca voluminosa, que finalitza amb un final fresc i llarg, on es retroben les aromes ja presents en nas. Un vi que pot resultar un bon encert maridar-lo amb plats de sípia i bacallà.
Setmanalment, VIAempresa presenta un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi