El pla contra el frau fiscal fa aflorar 56 milions d'euros a Barcelona

L'Ajuntament vol que l'Església pagui l'IBI i estudia ara si aquesta exempció d'impostos suposa "una vulneració de la lliure competència"

El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, a la presentació dels resultats del pla contra el frau fiscal El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, a la presentació dels resultats del pla contra el frau fiscal

El pla de lluita contra el frau fiscal que està aplicant l'Ajuntament de Barcelona des del 2016 ja ha donat els seus fruits. El consistori barceloní i l'Institut Municipal d'Hisenda han recaptat 56 milions d'euros en dos anys gràcies a aquesta iniciativa que té com a prioritat garantir que els grans contribuents compleixin amb les seves obligacions, segons ha informat el consistori en un comunicat.

Entre el 2016 i el 2018, Barcelona ha liquidat 23,6 milions d'euros de companyies elèctriques, grans superfícies comercials o constructores. A més, s'ha expedientat grans superfícies comercials per impostos presumptament no declarats per un valor de dos milions d'euros, s'han detectat impagaments d'empreses de subministraments d'un total de quatre milions d'euros i s'han trobat nou milions d'euros no declarats. De fet, el pla ha fet que la recaptació per contribuent s'enfili fins als 4.297 euros quan abans de la seva posada en marxa se situava en uns 2.800 euros.

Segons el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, "Barcelona té ara un model de fiscalitat més equitatiu que [...] col·loca els focus sobretot en les grans empreses i grans propietaris" perquè "tothom pagui el que ha de pagar". Ara bé, Pisarello també ha anunciat que l'Ajuntament està estudiant una sentència de la justícia europea per determinar si l'exempció de l'IBI i de l'impost de construccions i obres per a l'Església catòlica suposa "una vulneració de la lliure competència".

L'objectiu del pla és reduir la bretxa fiscal per poder disposar de més recursos per a la despesa social i, precisament per això, es basa en el reforç de la inspecció tributària, que prioritza el control de la tributació dels grans contribuents.

Detectar el frau

Segons el consistori, el creuament de dades amb les administracions tributàries ha permès detectar 21.000 empreses que s'havien donat d'alta a l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) des del 2010 i que no havien abonat l'impost municipal que grava la recollida comercial de residus de qualsevol activitat econòmica.

I no només això. A banda d’aquestes mesures, l’Ajuntament de Barcelona també ha publicat el llistat de morosos amb deutes de més d’un milió d’euros. Segons aquest llistat -que s’actualitzarà cada any- consta un únic deutor, la promotora immobiliària Sacresa Terrenos 2, S.L. El deute, a 31 de desembre del 2017, es de 1.645.845,25 euros correspon bàsicament a l'IBI i plusvàlues i també algun Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE).

A més, l'Institut Municipal d'Hisenda ha intensificat la cooperació i la col·laboració amb altres administracions per afavorir el creuament de dades fiscals amb l’Agència Tributària de Calalunya i l’Agència Tributària. Tot això permetrà cobrar 33 milions d'euros més, principalment provinents d’embargaments de les devolucions de l’AEAT. 

Més informació
La hisenda catalana fa aflorar 196,8 MEUR de frau fiscal
La Generalitat deixa d'ingressar 800 milions d'euros pel frau fiscal
Hisenda obté 14.883 milions d'euros del frau fiscal el 2016
Avui et destaquem
El més llegit