Les cambres catalanes fa anys que denuncien l'absència d'una llei catalana de cambres, que defineixi el finançament d'aquestes entitats empresarials i reconegui la seva funció pública. Catalunya és l'única comunitat autònoma sense una legislació pròpia i el retard en la seva aprovació dificulta el funcionament d'aquests organismes.
"La llei està desfassada de la realitat econòmica", ha alertat Susanna Patiño, secretària general de la Cambra de Terrassa, durant una trobada amb els mitjans de comunicació. Durant la passada legislatura, la mesa del Parlament va rebutjar una normativa transitòria per garantir el finançament d'aquests ens. Ara, la Generalitat ha reactivat el treball per aprovar una nova llei.
Emili Pablos: "Per fer-nos forts i manifestar que s'ha de resoldre, diem que no podem presentar un pressupost amb totes aquestes incerteses"
"Malgrat que existeix aquesta voluntat conjunta, la norma no va al ritme que hauria d'anar", lamenta Patiño. Aquesta realitat es tradueix en dificultats a les cambres per desplegar les seves funcions públiques de suport al teixit empresarial. Segons explica la Cambra de Terrassa, el 67% de les seves activitats són públiques, mentre que el finançament públic representa només el 38% del total. Aquest és un dels motius que explica el dèficit en el pressupost del 2020, que ascendeix fins als 188.000 euros. I per al 2022 es preveu de 235.000. La supressió d'algunes ajudes per a projectes de suport a les empreses també ho explica.
Davant aquesta situació, el conjunt de cambres catalanes ha decidit demanar un ajornament en la presentació dels pressupostos per al 2022. “Ens plantem”, ha sentenciat Ramon Talamàs, president de la Cambra, que ha parlat d'una “postura unitària” per “trobar solucions a l'atzucac”.
"Per fer-nos forts i manifestar que s'ha de resoldre, diem que no podem presentar un pressupost amb totes aquestes incerteses", ha explicat el tresorer de la Cambra de Terrassa, Emili Pablos.
Menyspreu a la Cambra
Aquesta falta de compromís polític amb les cambres catalanes no és l'únic greuge que perceben des de la Cambra de Terrassa. El president Ramon Talamàs ha posat de manifest la "incomoditat amb la paràlisi d'alguns destacats estaments de l'administració, que obstaculitza l'activitat de la Cambra en favor del teixit econòmic".
Ramon Talamàs: "Hem protestat i no hem tingut resposta"
Un exemple l'han viscut en el Pacte Nacional per la Indústria. En l'anterior acord no van ser convidats i, quan el conseller Roger Torrent va anunciar la creació d'un nou pacte, van sol·licitar assistir-hi. Se'ls va convidar a la taula general, però després van constatar que no els van avisar per participar en els grups de treball que defineixen les polítiques que cal desenvolupar.
"Hem protestat i no hem tingut resposta. És un menyspreu a les cambres", ha denunciat Ramon Talamàs.
Preocupació amb els fons europeus
El president de la Cambra de Terrassa ha manifestat la "preocupació" que els genera el repartiment dels fons europeus i els dubtes que les ajudes no arribin a les petites i mitjanes empreses. "Van començar a sortir convocatòries el mes d'agost, molt dirigides a projectes molt concrets amb uns terminis de presentació molt curts, de tres setmanes, al mes d'agost", ha alertat.
Tot i reconèixer que la gestió dels fons no és senzilla, reitera la seva preocupació perquè els diners arribin a les pimes. "No hi ha un calendari de què sortirà i has d'estar mirant cada dia i no està clara l'actuació de les administracions autonòmiques", argumenta.
Ramon Talamàs: "Se'ns demana una cosa, la treballem, la presentem i no tenim resposta"
Davant la incertesa que les ajudes arribin a les pimes, la Generalitat va sol·licitar el suport de la Cambra, que fa mesos que assessora les companyies per poder participar en projectes dels fons europeus. La Cambra va presentar una proposta per la creació d'una oficina, però s'han trobat amb un nou "buit". "Se'ns demana una cosa, la treballem, la presentem i no tenim resposta", lamenta el president.
En canvi, la Generalitat ha apostat per crear una oficina dins Acció amb 125 nous professionals per atendre els dubtes de petites i mitjanes empreses. Les cambres tampoc han rebut resposta del govern català en les demandes que ha fet per la nova regulació de les energies renovables.
Disputa amb l'Ajuntament de Terrassa
Al mateix temps, Ramon Talamàs ha reclamat més agilitat en les administracions per potenciar la relació amb la Cambra i treballar plegats pel teixit econòmic. En el cas de l'Ajuntament de Terrassa, el president ha lamentat el "distanciament" existent i la falta de col·laboració.
L'eterna reivindicació: les infraestructures
Una vegada més, la Cambra de Terrassa ha aprofitat una trobada amb periodistes per denunciar el retard en l'execució de les infraestructures i s'ha reiterat el cas de la B-40. "És importantíssima per a Terrassa, per als vallesos i per al país. Se m'escapa quants anys portem parlant-ne. És quasi pitjor que la Sagrada Família", ha emfatitzat el vicepresident de l'entitat, Nacho Navarro.
En aquest sentit, han advertit que s'acosta un nou incompliment del govern de l'Estat, que ha pressupostat per al 2022, 9,2 milions d'euros per finalitzar el tram entre Olesa i Viladecavalls. Segons la Cambra, les obres per acabar aquest tram estan valorades en 24 milions.
Finalment, també han reclamat reobrir el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat des d'una visió tècnica, ambiental i econòmica, deixant de banda la ideologia política després del "paupèrrim espectacle que havien donat els polítics, tant els d'aquí com els de Madrid".