A una finca de patates a la localitat d'Oliola (La Noguera) es va obrir l'aixeta de l'aigua del canal Segarra-Garrigues. Era juliol de l'any 2009 i el president de la Generalitat en aquell moment, José Montilla, va definir l'obra com una de les infraestructures més importants en l'àmbit europeu. Des d'aquell dia, encara queden per resoldre dos aspectes que frenen l'expansió del canal: la delimitació de les Zones Especials de Protecció d'Aus (ZEPA), àrees on el reg està restringit, i el sistema de finançament que permeti als pagesos que l'aigua arribi a les seves explotacions.
L'obra, que es va plantejar fa més de 100 anys, ha suposat una inversió de 1.500 milions d'euros, una xifra similar a la T1 de l'aeroport del Prat. Quan estigui acabat, beneficiarà 70.000 persones gràcies a les 3.500 canonades, 17 estacions de bombeig, 1.500 quilòmetres, 43 basses i una producció elèctrica de 1.800 kilowatts per hora. Però a hores d'ara, la infraestructura permet regar només unes 8.900 hectàrees.
Obres paralitzades
Hi ha sis trams del canal on els regants han fet els deures i estan pendents de l'Administració. El president de la Comunitat de Regants, Josep Maria Jové, exigeix al Govern que "reprengui les obres i posi en marxa el regadiu en les zones on hem aconseguit el suport i l'adhesió de més del 60% dels pagesos". Aquesta és una de les condicions que havia imposat la Generalitat per iniciar la posada en marxa del reg en els trams sense executar. Els regants calculen que es necessiten més de 20 milions d'euros per impulsar el projecte.
Els regants reclamen a la Generalitat que reprengui les obres en zones que ja compten amb l'adhesió i l'aportació econòmica dels productors per transformar finques de secà en plantacions de bròquil, albergínies, pebrots o pèsols
Si la iniciativa prosperés, l'aigua del Segarra-Garrigues arribaria a poblacions de l'Urgell, el Segrià i les Garrigues. Aquest tram afegiria 2.000 hectàrees més a les 8.900 que ja bomben aigua. Per fer-ho possible, Jové demana a la Generalitat que "faci les seves aportacions i inclogui el finançament en els pressupostos generals". En aquest sentit, el president dels regants recorda que els pagesos estan disposats a abonar els 3.500 euros per hectàrea que estableix la normativa.
El conflicte de les ZEPA
Un altre dels temes que ha marcat la vida del canal Segarra-Garrigues són les Zones Especials de Protecció d'Aus (ZEPA), àrees restringides pel reg i destinades a mesures ambientals per l'hàbitat dels ocells. Inicialment, la Comissió Europea va fixar en 42.000 les hectàrees incloses en les ZEPA. Finalment, va rebaixar la superfície a les 28.000 actuals del total de 70.000 que té previst destinar al reg el canal.
Carme Bernat, directora ambiental d'Aigües Segarra-Garrigues, empresa pública que gestiona la infraestructura, assegura que "les tres ampliacions d'espais ZEPA, realitzades els anys 2006 i 2009, han permès arxivar el litigi". Tot i que aquestes zones han passat d'un 20 a un 40% de la superfície regable en només una dècada, Bernat precisa que "no totes les àrees noves estan excloses completament del reg, sinó que tenen condicionants". En algunes, s'autoritza el reg de suport als arbres, en altres es permet el mateix amb el cereal d'hivern i les darreres estan pendents d'una prova pilot per poder analitzar les finques històriques.
L'esperança dels nous conreus
De moment, fa dos anys que alguns regants han assajat amb nous productes hortícoles. Entre aquests, es troba el bròquil. Josep Maria Jové planteja que aquests conreus resulten adients per combinar-se amb altres tradicionals, com el blat o l'ordi, ja que es poden recollir en tres mesos, garantint dues collites anuals. El festuc, el pebrot, les albergínies, la mongeta tendra o el pèsol són alguns dels productes alternatius que els pagesos preveuen plantar quan finalment l'aigua del reg arribi a tots els punts del canal Segarra-Garrigues.